Manel Torrent Privat (1919-2001)
En Manel Torrent Privat -conegut també com en Manel de la Funderia- va néixer el 13 de setembre del 1920 i des de molt petit que ja ballava sardanes. Ell mateix reconeixia: “No me’n va pas ensenyar ningú. Jo anava als aplecs i veia com ho feien. A poc a poc ho vaig anar entenent. Primer només mirava; més tard vaig començar a entrar a les rodones i finalment vaig aprendre a comptar i repartir.”
Ja al col·legi n'ensenyava als seus companys i a partir d’allà ja no va parar d’ensenyar sardanes: a la fàbrica, a casa seva..., molta gent va aprendre a ballar sardanes amb ell!
A partir del 1975 les sardanes van experimentar una gran revitalització a tot el territori català. Els aplecs, les trobades de petits dansaires i els concursos de sardanes tenien molta rellevància i una gran participació tant de grans com de joves.
A Bonmatí, en Manel Torrent, amb tota una vida de dedicació al món sardanístic i a ensenyar sardanes, va començar a fer classes de ballar i, més endavant, de comptar i repartir. Aquestes classes, destinades a veïns i veïnes de totes les edats, les portava a terme als vespres al Local de la Joventut.
Més endavant, amb els més petits va formar una colla per anar a les trobades de petits dansaires. Vam recórrer molts pobles assistint a trobades.
 |
| Primera trobada a la qual van assistir els Petits Dansaires, a Girona. |
També anàvem als aplecs de sardanes. El diumenge ens agafava als que volíem anar-hi i amb autobús arribàvem fins a l’aplec del poble en qüestió i ens passàvem el dia ballant sardanes fins a la tarda, que tornàvem a agafar l’autobús per tornar cap a casa. Tal com deia ell mateix: “Si fos per la mainada, marxaríem cada diumenge, però a mi em fa por de fer gastar massa als pares, encara que ells em diuen que no.”
Arran de tot això, amb els més grans es varen formar dues colles sardanistes per anar a concursos de sardanes. Les colles varen ser “Els Petits Dansaires de Bonmatí” i la colla “Manel de Bonmatí”.
Molts primers premis no es varen obtenir, però sí algun segon i algun tercer, que se celebraven amb molta alegria. Aquestes copes i premis eren un incentiu perquè els assajos no es fessin tan feixucs. En aquell moment els assajos ja s’havien traslladat al pati de l’escola, on en Manel, amb un petit casset com a equip de música, anava posant sardanes i anava donant instruccions.
.jpg)
L’any 1980, l'Agrupació d’Activitats Culturals i Festives va voler homenatjar la tasca portada a terme per en Manel amb tota una vida dedicada a les sardanes. Així, el dilluns 26 de maig, dins els actes de la festa major -o Festes Populars de Primavera, com en deien en aquell moment-, se li va fer un homenatge en què es va estrenar la sardana En Manel de Bonmatí, composta pel mestre Francesc Mas i Ros, que va ser present en l’estrena. Aquesta va ser, doncs, la primera de les sardanes relacionades amb el poble.
En el programa de la festa, en Josep Capella, president de l’Agrupació d’Activitats Culturals i Festives, escrivia:
Sí, amics, fem un homenatge al nostre monitor de sardanes, en MANEL TORRENT, i jo crec que ben merescut el té, ja que la seva tasca la fa sense demanar res a ningú i la fa amb molt de gust.
I no són pas ni un any ni dos els que porta ensenyant sardanes, sinó que en fa molt, encara que algunes vegades ha parat per manca d’aprenents o per altres motius. Però si mirem enrere veurem que en MANEL fa quaranta anys que ja ensenya a ballar sardanes. I a més d’ensenyar a ballar-les és un bon aimant de la nostra dansa. Però, a part de tot això, potser el que ens va fer moure a fer-li un homenatge va ésser la gran paciència que té amb els nostres marrecs: “que si peu dret endavant”, i ells peu esquerra enrere. I en Manel, altra vegada: “peu dret endavant”, fins que agafen els dosos i tresos i quatres; que si curts, que si llargs..., després els ensenya a contar-les fins que d’uns petits dansaires en fa uns grans dansaires.
Però en Manel no en té prou de tot això, sinó que forma dues colles sardanistes i els porta a participar en concursos de sardanes arreu de les nostres comarques, i els que no van a les colles sardanistes els porta a les Festes Majors, Aplecs i a tot arreu on fan sardanes, amb gran alegria per part dels petits i grans dansaires.
Doncs bé, jo crec que aquest home mereix aquest petit homenatge que estic segur que per a ell serà molt gran donant-li el seu nom a una sardana: “EN MANEL DE BONMATÍ”, escrita pel mestre F. Mas i Ros.
No voldria acabar aquest escrit sense donar les gràcies al mestre Mas i Ros per haver posat aquestes notes una al costat de l’altre, que estic segur estaran molt ben posades i agafaran ben prompte molt de nom.
Una bona descripció de com era en Manel Torrent com a persona la va fer Xavi Planas en un article publicat al Punt Diari el 24 de maig de 1980:
Haig de confessar que he conegut poques persones com ell. En ser un home que té per damunt de tot una fe enorme, amarada per un immens amor filantròpic, fa que aconsegueixi sempre les coses per les quals lluita. I aquest és un punt molt digne de considerar per part dels que el coneixem des de sempre.
En Manel no és pas un d’aquells personatges populars dels quals es pot fer una biografia mitjançant llarguíssim paràgrafs. No, la història d’en Manel és la d’un home d’aquells que n’hi ha com a màxim un a cada poble, la d’aquell senzill jove que es treia els cèntims de la butxaca per pagar les orquestres que venien a tocar al poble per tal que el jovent no se n’hagués d’anar a Anglès a ballar, la d’aquell entusiasmat entrenador de bàsquet que havia tret el títol fent el servei militar a Badajoz i que comprava ell mateix les pilotes i les samarretes per poder anar a jugar. Efectivament, en Manel no ha guanyat mai cap batalla ni ha escrit mai cap llibre, però si us voleu divertir aneu-lo a trobar, perquè d’anècdotes que us explicarà en podreu omplir un farcell.
O també el poema que va dedicar-li Joaquim Quer, musicat i estrenat per la festa de l’any 1987, amb música del mestre Francesc Cassú i Jordi.
Va morir el 14 d'octubre del 2001, a l'edat de 81 anys.
En Manel Torrent, el gran oblidat actual, va ser un personatge rellevant al poble durant molts anys. El món sardanista li deu molt i les sardanes a Bonmatí també.