Són quatre les sardanes que, fins al moment, s'han compost relacionades amb el poble o algun personatge de Sant Julià i Bonmatí.
En Manel de Bonmatí
Autor: Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella 1901 -1985)
Estrenada l’any 1980, és la primera sardana relacionada amb Bonmatí. Està dedicada a Manel Torrent Privat (Bonmatí 1920-2001), per la tasca que va portar a terme durant tota la seva vida dedicat al món sardanista, ballant i ensenyant a ballar sardanes. En Manel va ser qui va fer reviure el món sardanista al poble després del 1975, formant diverses colles sardanistes tant per anar a trobades infantils com per anar a concursos. Va ser l’impulsor de les trobades sardanistes que es van fer al poble durant molts anys. El 1980 se li va retre un homenatge per la festa major amb aquesta sardana.
Un any després de l’estrena, el 1981, Joaquim Quer Coll li dedicava un poema també amb el títol En Manel de Bonmatí, que va ser musicat i estrenat per la festa de l’any 1987, amb música del mestre Francesc Cassú i Jordi.
Lletra: Joaquim Quer Coll (Bonmatí 1935-2005)
EN MANEL DE BONMATÍ
En Manel, cara arrugada,
les mans plenes de suor
en els ull clara mirada
amb el cor ple de dolçor.
Trenta són les seves promeses,
trenta vestides de blanc,
plenes de gran puresa
amb faixes vermelles com sang.
Els nens, mocador al coll,
pantalons de pel negreta
cordats fins al genoll,
i espardenyes de treneta.
Les nenes amb vestits blancs
poden molt bé presumir,
amb un ram de flors a les mans,
perfumen nostre jardí,
i s’escampen per tots els pobles
en Manel i els seus infants...
No hi ha res que sia tan noble
com fer-los-hi agafar les mans.
La rotllana ja està feta
i comencen a refilar...
Jo sé que per la Festa
el mestre tremolarà.
Amb silenci, sense cap crit,
i amagat com un dimoni,
els seus passos he seguit
i per això sóc testimoni,
Manel, que nit i dia
ensenyes com abans,
amb llàgrimes d’alegria
la sardana dels CATALANS.
Sant Julià-Bonmatí
Autor: Miquel Tudela i Benavent (Benigànim, Vall d’Albaida 1927 - Sant Hilari Sacalm, Selva, 2011)
Lletra: Joan Comas
Presentada l’any 1983, és la segona sardana que es va estrenar al nostre municipi. La sardana va ser finalista en la Sardana de l’Any. L’any 1985 s'hi va posar lletra.
SANT JULIÀ-BONMATÍ
Mirant la vall hi ha la Capella.
Ses pedres guarden, mil·lenàries,
tot a Sant Julià.
Als peus de la noble muntanya
resplendent neix Bonmatí
que sent de cor la llibertat.
L’infant que com ocell vora del niu
juga amb la mare un jorn en despertar.
L’encís que sent el jove enamorat
per l’estimada que amb dolçor somriu.
El goig que l’home troba amb son esforç
en recollir el fruit dels seus amors.
Serà en un dia no llunyà
clara ensenya i mirall del català.
Del nord fins a ponent
vulguem així la gent,
que tot juntant les mans retroba els cors
dansant noble cançó,
sardana amb bell ressò,
que són símbols de goig i germanor.
Juntem les nostres veus,
cantant pertot arreu,
que ho senti tot el poble Català
el goig que Bonmatí i Sant Julià del Llor
vivim sempre tots junts i amb noble amor.
Som un sol poble ja
per sempre més!!
Retrobament
Autor: Jaume Pons i Jufré (L’Esquirol 1918-1993).
Lletra: Isidre Casadevall i Clavaguera (Vilanna - La Cellera de Ter 1992).
En la Trobada d'Exalumnes de les Escoles de Bonmatí celebrada l'any 1988, es va estrenar la sardana Retrobament. Aquesta sardana va esdevenir l’himne de totes les trobades d'exalumnes que varen venir posteriorment. La seva lletra descriu perfectament el que eren aquells retrobaments d’antics companys i companyes.
RETROBAMENT
És veritat o és quimera
que cinquanta anys endarrere
aquests nois de pell colrada
fou mainada enjogassada
en aquell ben Bonmatí!,
en aquell bell Bonmatí!
Retrobats en closa pinya,
remembrança d’un passat,
a bastament justifiques
d’un somni la realitat.
De simbòlica abraçada
copsem tots amb la mirada
els records ara presents,
i la joia farem nostra
per futurs retrobaments.
Els records ara presents,
i la joia farem nostra
per futurs retrobaments.
Ballem junts eixa sardana
que és la dansa de l’amor,
ferm l’esperit, braços enlaire,
símbol vivent d’un destí
que ens agermanà per sempre,
de petits... molt petitets,
que ens agermanà per sempre,
de petits, molt petits... a Bonmatí.
Bonmatí 1896
Autor: Jaume Pons i Jufré (L’Esquirol 1918-1993)
Lletra: Avel·lí Rovirola Pons (Bonmatí 1927)
Aquesta sardana, l’última que té actualment el nostre municipi, es va estrenar l’any 1989 en el marc de les Trobades d’Exalumnes de les Escoles de Bonmatí. En aquella trobada es va voler homenatjar el fundador de la colònia, Manuel Bonmatí de Cendra. La data 1896 correspon a l’any en què es va iniciar l’activitat constructiva de la colònia Bonmatí, que més tard, l’any 1983, va esdevenir poble juntament amb Sant Julià del Llor. Com a record d’aquella trobada encara queda al poble, a la plaça Don Manuel, una escultura, concretament un monòlit que consisteix en una mola del molí del Llor i un medalló de bronze amb el rostre del fundador.
RETROBAMENT
L’any mil vuit-cents noranta-sis
en un bell paratge
hi havia un veïnat,
sota un salt al lloc precís,
un molí que amb els anys ha perdurat.
A un mirador sobre ell tenia
un casal el Senyor Manuel de Bonmatí
que era amo d’aquella rodalia
i allà un dia tres naus feu construir.
Hi fundà una colònia
posant-li el nom de Bonmatí.
Un pont edificà sobre el Ter
que acostava la indústria al tren.
Dos carrers i una plaça
on jugar-hi els petits.
Sardanes per la Festa Major
i així tots grans i joves molt ben units,
a l’envelat gaudien de debò.
Lentament la colònia va anar creixent
indústria filatura i paperera,
feina a dojo donava a molta gent.
De llum i força n’era pionera,
el molí molta farina va fer,
la fàbrica el cotó anà filant
amb draps, espart i pasta
produïren bon paper,
les turbines la força anaven dant
i així va néixer Bonmatí.