Uns anys abans de la segregació, un cop el pont de Sant Julià a Anglès es va haver construït, es varen posar a la venda, per mitjà del patronat de l’habitatge d’Amer, uns terrenys per urbanitzar situats a mig camí entre el carrer Vell i el carrer Nou de Sant Julià. Una promoció per a la construcció d’habitatges en una zona que d'entrada no era edificable i que calia requalificar. En constituir-se el nou Ajuntament de Sant Julià i Bonmatí i en subscriure en un primer moment les normes subsidiàries de l’Ajuntament d’Amer que s’estaven tramitant en aquell moment, es va constatar en quin punt es trobava aquell tràmit. 

Concretament, en l’acta del ple del nou ajuntament de data 26 de maig consta:

Les Normes Subsidiàries de Planejament promogudes per l’Ajuntament d’Amer, que tenen caràcter de supramunicipals perquè comprenen els termes d’Amer i Sant Julià del Llor i Bonmatí, preveuen la qualificació de dos trossos de terreny a Sant Julià del Llor i Bonmatí com a sòl urbanitzable.

Un d’aquests trossos de terreny, el denominat PP7, va ser classificat com a terreny urbanitzable per l’Ajuntament d’Amer per poder portar a terme la construcció d’una sèrie de vivendes promogudes pel Patronat Sant Benito [secció d'Amer] que havia adquirit els terrenys abans, finançant l’adquisició amb les aportacions econòmiques dels sol·licitants de les vivendes.

Aquests terrenys es troben notablement allunyats del nucli urbà de Sant Julià del Llor, si bé varen ser enllaçats en el mateix, mitjançant una altra gran franja de sòl urbanitzable. De qualsevol manera la qualificació d’aquests terrenys com a sòl urbanitzable dificulta molt la dotació dels serveis a conseqüència de la dispersió que es produiria entre els nuclis resultants.

La classificació com urbanitzable, únicament respon a la intenció de solventar el problema del Patronat de San Benito, creat pel mateix Patronat al comprometre’s a la construcció de vivendes en terreny no edificable.

Per un altre costat i paradoxalment aquest sòl urbanitzable tampoc coincideix exactament amb els terrenys adquirits pel Patronat. L’única qualificació que objectivament pot correspondre a aquests terrenys és la de sòl rústic, ja que a més a més reuneixen excel·lents condicions agrícoles. De fet aquesta classificació va donar lloc a nombroses impugnacions de veïns, associacions de veïns i d’altres grups, així com de l’Ajuntament d’Anglès.

La Corporació, per unanimitat dels set membres assistents a la sessió, dels set que legalment la composen, acorden:

Adreçar-se a la Comissió d’Urbanisme sol·licitant que els terrenys esmentats com a PP7 no siguin classificats com a sòl urbanitzable sinó com a sòl rústic.

Sol·licitar de la Direcció General de la vivenda la promoció de vivendes a Sant Julià del Llor, en la resta de sòl previst com urbanitzable, determinat com PP6, amb lo qual quedaria solventat el possible problema social creat pel patronat.

Finalment l’aprovació d’aquestes normes subsidiàries es va suspendre en data 20 de juliol del 1983.

Això va provocar que 52 o 54 famílies que havien fet una bestreta per a l'adquisició d'una parcel·la i la construcció d'un habitatge es quedessin sense poder veure-ho fet realitat i, encara pitjor, sense arribar a recuperar mai aquells diners avançats.

El mes de setembre d’aquell mateix any uns quants veïns de Sant Julià van començar a recollir signatures per demanar de tornar a pertànyer al municipi d’Amer.

Aquest rumor es va comentar a l’Ajuntament en la sessió del dia 19 de setembre, i el Punt Diari ho va deixar recollit així:

El tema més problemàtic va ser l’exposat per un regidor sobre la recollida de signatures per part d’alguns veïns de Sant Julià del Llor que desitgen tornar a annexionar-se a Amer. En aquest tema es va acordar de dirigir-se a la Generalitat, i demanar-li que en el cas que arribi a algun departament l’expedient sobre el tema, sigui donat a conèixer a l’Ajuntament.

Fins i tot Ràdio Anglès, emissora existent en aquell moment, amb programació diària, va fer una entrevista al batlle Josep Vidal [enregistrada per Benet Valentí, es troba al seu fons dipositat a l’ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí].

En aquesta entrevista, Vidal afirmava que fins en aquell moment no tenien notícia oficial de la recollida de firmes i explicava que havia sorgit un problema urbanístic que s’havia portat des de fora del municipi, en concret des d’Amer pel patronat de l’habitatge, que havia de preservar els interessos dels seus associats però no fins al límit de fer intrusió dins la gestió municipal de l’Ajuntament de Bonmatí.

També mencionava que aquestes firmes eren causades pel fet de fer unes cases, unes cases que aplicant la lògica urbanística s’havien de portar a terme però no al lloc proposat, i això havia ferit interessos particulars: “Interessos que s’han de defensar, però no fins al nivell d’hipotecar l’ordenació urbanística de tot un poble.”  Segons explicava Vidal, s’havia trobat la solució en uns terrenys que eren més indicats des del punt de vista urbanístic: “Tant  l’Ajuntament com els organismes que hi estan entremig accepten l’obligació que tenim de compensar aquesta gent que havia fet aquesta entrega d’aquests diners per tindre una vivenda, i ho defensarem fins a l’últim moment perquè aquesta gent tinguin una vivenda, però que la tinguin al lloc on ha d'estar i aquesta acció ens comença a fer dubtar o pot fer interferència amb l’execució d’aquestes vivendes.” En la mateixa entrevista, l'alcalde manifestava que estaven en contacte amb el cap del Servei de Promoció de l'Habitatge, Albert Danès, el qual havia mostrat bastant interès, volent veure els terrenys proposats. Això feia entreveure que consideraven l’oferta econòmica i que urbanísticament podia ser viable.

D'altra banda, en relació amb el tema de les firmes que s’estaven recollint, Josep Vidal comentava que s’entendria que aquesta acció s’estigués fent en senyal de descontentament per la gestió dels membres de l’Ajuntament i demanant la seva dimissió, aquesta segons ell seria la manera democràtica d’actuar, però matisava: “Gent que els seus interessos de comunitat o la seva identitat municipal s’acaba on comencen els seus cèntims no són dignes de dir-se veïns de Sant Julià, almenys nosaltres no els considerem com a tal.”

Finalment i interrogat sobre les possibilitats de tornar a dependre d’Amer, Josep Vidal va afirmar que segons ell eren nul·les, ja que només era una petita part de la població de Sant Julià la que havia signat la sol·licitud i que molts dels que havien signat, si se'ls tornés a preguntar, segurament firmarien dient que havien estat enganyats, ja que la seva signatura no era per segregar-se del nou municipi i tornar-se a agregar-se al d’Amer.

De totes maneres i per acabar l’entrevista, Josep Vidal va mencionar que tot això en aquells moments eren rumors i que s’havia d’esperar a veure com es desenvolupaven els fets.

Uns fets que no varen anar gaire més enllà i que no varen prosperar. Sí que és veritat, però, que hi va haver una reunió a les antigues escoles de Sant Julià que va ser molt tensa i en què tant l’Ajuntament de Sant Julià i Bonmatí com sobretot el d’Amer varen donar les explicacions oportunes.

Aquest va ser un dels primers maldecaps als quals va haver de fer front el nou ajuntament.