Havent-se expansionat el nucli de Bonmatí més enllà de la Colònia i havent-se dotat de totes les infraestructures necessàries, va sorgir la reivindicació per esdevenir un municipi propi i independent del d’Amer.
Els primers passos per poder-ho aconseguir es varen començar a fer l’any 1979, quan en les eleccions municipals, les primeres celebrades en democràcia, Bonmatí i Sant Julià varen presentar una candidatura conjunta a l’Ajuntament d’Amer. Aquesta candidatura, amb el nom de Grup Independent Bonmatí – Sant Julià, pretenia fer arribar els problemes dels dos nuclis a l’Ajuntament d’Amer i al mateix temps obtenir un autonomia econòmica que permetés que tornessin els diners que sortien en forma d'impostos cap a Amer i sortir així de l’abandó administratiu en què es trobaven tant Bonmatí com Sant Julià.
El resultat d’aquestes eleccions va ser que la candidatura presentada per Bonmatí i Sant Julià va esdevenir la segona força més votada a l’Ajuntament d’Amer. Hi van entrar com a regidors Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Piserra, i Vidal va esdevenir tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Amer.
L’any següent, el 1980, Sant Julià del Llor i Bonmatí van iniciar els tràmits per obtenir la segregació del nucli d’Amer.
Els dies 26 i 27 d’abril del 1980 es van convocar dues assemblees populars, una a Bonmatí i l'altra a Sant Julià del Llor, per explicar les possibilitats per governar-se, i es van sotmetre a votació tres possibilitats: la primera, constituir-se com una entitat local menor; la segona, iniciar un projecte de segregació del municipi d’Amer, i la tercera, continuar agregats al mateix municipi. Es va acordar per aclamació popular la segona de les opcions i se’n va donar fe notarialment.
El dia 6 d’agost del 1980 es va presentar a l’Ajuntament d’Amer la documentació necessària per començar el procés del projecte de segregació.
En una entrevista publicada al Punt Diari el 13 d'agost amb motiu de la festa major d’Amer, Josep Puigdemont, alcalde d’Amer, que des del primer moment va donar suport a la iniciativa segregacionista, comentava:
“Els tràmits legals ja estan quasi tots enllestits, i només manca la conclusió de la memòria en la qual s’estudia la habitabilitat econòmica i social d’aquest intent d’independència. De tota manera a l’ajuntament d’Amer tot just han arribat els primers documents i encara no s’ha definit al respecte”.
I més avall, a la pregunta "A nivell personal ho creieu viable?", contestava:
"Jo crec que sí. Bonmatí i Sant Julià formen sociològicament una entitat a part, la distància impedeix de totes totes que pugui identificar-se amb el nucli d’Amer. Només manca veure si aquest projecte és viable econòmicament, vull dir si tenen recursos suficients com per sortir-se’n sols”.
De totes maneres, tot i el suport del batlle, hi va haver des del principi una forta oposició d’un nombrós sector del poble d’Amer i de part de l’Ajuntament, que afirmaven la necessitat d’impedir que Bonmatí i Sant Julià se’ls escapés de les mans tot i no haver fet res fins al moment per evitar-ho.
El dia 29 de juliol del 1981, en el ple de l'Ajuntament d'Amer es va votar desfavorablement al projecte de segregació. Per haver estat favorable, segons la llei, calia els vots a favor de dos terços dels votants, i els resultats havien estat de sis vots a favor, tres abstencions i un en contra. El vot desfavorable va ser el del conseller Josep Desoi, que va al·legar motius econòmics i sanitaris.
De totes maneres, segons les declaracions de Josep Puigdemont a la sortida del ple, la resolució encara no estava condicionada ni de bon tros, ja que encara faltava l’opinió de la gent. Així ho va publicar el Punt Diari el dia 1 d'agost:
Es pot dir que ja s’entreveu alguna resolució, segons els resultats d’aquest ple?
“No, ni de bon tros. El consistori ha donat la seva opinió, com el poble ha de donar la seva. Sigui quin sigui el resultat, no depèn pas de nosaltres. Simplement servirà a la Generalitat com a punt de referència que, repeteixo, no implica cap resolució oficial”.
Aleshores tot està en mans de la Generalitat. Quina és, doncs, l’opinió del poble?
“Bé, el poble encara no ha tingut ocasió a pronunciar-se. A partir d’aquest ple i durant un mes de temps l’informe estarà a disposició pública per qui vulgui pronunciar-se oficialment i per qui en realitat tingui interès en el tema".
La resposta tant de Bonmatí com de Sant Julià va ser unànime. Hi va haver una recollida de firmes, a la qual tothom va respondre solidàriament.
Arran de la recollida de firmes que s’estava portant a terme a Amer, en aquest cas en contra de la segregació, la coordinadora de Sant Julià del Llor i Bonmatí va adreçar un escrit als veïns d’Amer que va publicar el Punt Diari el 25 de setembre del 1981:
Aquest equip de coordinació s’ha assabentat del fet que a la vila d’Amer hom hi recull signatures per tal d’impugnar l’expedient de segregació dels nostres pobles.
En aquest aspecte hem tingut informació de la forma en què es porta a terme aquesta recerca. No volem entrar en polèmica, però sí que voldríem donar-vos un consell per tal que la vostra signatura tingui el fi que vosaltres suposeu. Llegiu, si us plau, l’escrit que possiblement encapçala aital impugnació.
Suposem que darrera, com sempre, hi ha la manipulació dels qui s’amaguen darrera la bardissa. Sols cal veure qui són els capdavanters visibles de tal recerca. Són persones que fins ara no s’han distingit en fer cap gestió a favor de la comunitat.
S’esgrimeixen motius de prestigi per tal d’oposar-se a la nostra gestió; segons aquells, la vila d’Amer pot perdre la plaça de Notari i la categoria de secretariat, i ha passat per la vostra ment que nosaltres encara estem mancats de metge i de farmàcia? Si és que ha passat pel vostre magí, és que el vostre egoisme és tan gran, que fa que això no tingui per vosaltres cap importància.
És que per apel·lar a aquest prestigi, Amer s’ha mogut, amb la mateixa intensitat del cas que ens ocupa, per solucionar els problemes propis, com són ara: aigua potable, desguassos, carrers, enllumenat públic, telèfon, etc. que s’han mirat amb tanta indiferència?
Apel·lem també a la història: l’Abadia d’Amer fou beneïda el mateix dia que l’Església de Sant Julià del Llor. Per què s’ha remarcat tant el prestigi de l’Abadia i ni tan sols s’ha esmentat mai l’antiguitat de l’Església de Sant Julià? És perquè l’Abadia fou destinada a atendre les necessitats d’una congregació religiosa, mentre que la segona fou construïda pel poble i per al servei del poble?
Lluïa fa uns dies a l’entrada de la vostra plaça un cartell que deia «SOM UNA NACIÓ», opinió que compartim í amb quin dret afirmeu això, si per altra banda ens voleu negar la nostra identitat de poble i municipi?
És perquè considereu que econòmicament i socialment ens hem hagut de desenvolupar amb la vostra ajuda?, O és perquè les millores socials de què actualment gaudim no ens les hem guanyat nosaltres? Sincerament, nosaltres creiem que som capaços de governar-nos i d’administrar-nos, perquè treballem i estimem els nostres pobles.
I si vosaltres estimeu de debò el vostre i teniu ganes de lluitar per ell, us donarem uns quants suggeriments:
· Teniu per recuperar tot el patrimoni arqueològic.
· Els documents que haurien de formar el riquíssim arxiu històric d’Amer estan escampats i disseminats.
· Heu d’emprendre amb decisió els problemes de servei de la vostra Vila.
· Heu d’acabar per sempre amb l’anarquia urbanística. En podríem anomenar molts d’altres, que són mirats amb indiferència per alguns i que d’altres volen ignorar.
És lamentable, i ens dol de veritat, que quan el municipi, i concretament Amer, ha trobat un Consistori d’alguns valents per endinsar-se i solucionar aquests problemes, una bona part del poble li ha girat l’esquena. Per aquest Consistori hauria estat més fàcil de continuar com havien fet fins ara la major part dels seus antecessors i condemnar una vegada més la Vila d’Amer a la precària situació en què es troba. Per als valents d’aquest Consistori, el nostre vot de confiança.
Posem el seny per damunt de tot, deixeu-nos aconseguir la nostra identitat, i vosaltres, vilatans d’Amer, adreceu els vostres esforços a recuperar els vostres patrimonis i a trobar solució a tots els problemes. Procurem entre tots que per als nostres pobles —Amer, Sant Julià i Bonmatí— continuïn i es refermin uns llaços de germanor cada dia més forts.
L’Equip Coordinador
Al mateix temps es van posar pancartes a l’entrada de Sant Julià i de Bonmatí amb el lema “Som un municipi”, una de les quals fins i tot va ser cremada.
També l’any 1981 es va encarregar un estudi socioeconòmic a ISPA per avaluar la possible segregació de Sant Julià i Bonmatí. Aquest informe el va realitzar el doctor en ciències econòmiques Rogeli Duocastella i va ser molt favorable i decisiu. En ell quedava fora de dubte l’autosuficiència de Sant Julià i Bonmatí per administrar-se i governar-se.
L’11 de novembre del 1981 es va presentar, davant la delegació territorial del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya a Girona, l’expedient de segregació, tramitat a instància dels veïns dels pobles de Sant Julià del Llor i Bonmatí, presentat per l’Ajuntament d’Amer com a primer pas per resoldre el tema, conjuntament amb l’informe que havia d’emetre el Consell d’Estat.
El mes de maig del 1982 la Generalitat va demanar per carta a l’Ajuntament d’Amer que es tornés a votar la segregació perquè en la votació de l’any anterior no s’havia aconseguit el quòrum necessari. En ple es va debatre la carta i es va acordar no tornar a fer la votació perquè la que ja s'havia fet reflectia la voluntat de la majoria del consistori. Al mateix temps es va acordar enviar un informe econòmic amb un informe detallat dels ingressos de Sant Julià i Bonmatí i un estudi socioeconòmic d’aquestes poblacions, i la repercussió que per a elles podia tenir la implantació de la fàbrica Levi Strauss.
El dia 20 de gener del 1983 el Consell d’Estat es va pronunciar a favor de la segregació de Sant Julià i Bonmatí. Amb aquest informe favorable, que s’havia de trametre posteriorment a la Generalitat perquè prengués la decisió final, pràcticament ja es podia donar per feta la segregació.
El Punt Diari se’n va fer ressò el 21 de gener del 1983:
El Consell d’Estat també ha dictaminat
La segregació de Sant Julià i Bonmatí fa més petit Amer
AMER. (Del nostre corresponsal Carles Puigdemont).— Després de quatre anys de lluitar per aquest objectiu, els nuclis de Sant Julià i Bonmatí han aconseguit ja pràcticament la segregació del municipi d’Amer. Aquesta tasca l’ha duta a terme la candidatura independent que, amb l’únic motiu d’aconseguir la segregació, es va presentar com a alternativa a Bonmatí i Sant Julià. Va aconseguir gairebé unànimement el suport de la seva gent que expressaven, d’aquesta manera, el desig de dir adéu d’una vegada i per totes als d’Amer. Cal dir, però, que també han trobat suport dins el si de l’Ajuntament a través de totes les forces polítiques que l’integren, llevat del cas del conseller Desoi, independent d’Amer, que en el seu moment va votar «no» a la segregació.
Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Pisserra foren els regidors que sortiren escollits per les urnes, els quals anaven en representació dels dos nuclis segregables. Precisament Josep Vidal, ahir a la tarda, es va posar en contacte amb PUNT DIARI per parlar del tema: «Ja ens ho esperàvem», fou el primer que va declarar el regidor de Bonmatí. «Si no haguera estat així, hagués estat una clara injustícia, i per això confio que la Generalitat dirà el sí definitiu». En preguntar-li sobre la tasca que la seva candidatura havia portat a terme durant aquests quatre anys, va dir que «entre altres coses, hem aconseguit que s’igualessin les inversions. Això, a part de la feina feta i constant sobre l’expedient de segregació». Justament, en aquest capítol, en Vidal ens comentava que ja hi havia hagut un precedent en la petició segregacionista, ja que al 1912 el Senat va denegar la petició de segregació que ambdós nuclis li van presentar, per tal, després, d’ajuntar-se a Bescanó.
El tema de la segregació de Bonmatí ha aixecat molta polèmica a Amer. Des de bon principi, l’oposició a la reivindicació d’aquella colla de ciutadans —aproximadament uns mil— era ben palesa i fins i tot violenta; les discussions entre els veïns eren freqüents, sobretot després dels actes informatius que l’Ajuntament feia, i van aparèixer les típiques pintades al·lusives a la independència i també pancartes demanant-la. Mentrestant, l’expedient passava pels requisits legals, és a dir, l’informe de l’Ajuntament, que en ple extraordinari va decidir informar desfavorablement l’administració competent, tot i que només hi hagué un sol vot en contra (però hi van haver les abstencions suficients com perquè els «sí» no aconseguissin el quòrum necessari que marca la llei per informar favorablement). Vidal va manifestar que «la segregació també beneficiarà Amer. De fet, les nostres reivindicacions són justes perquè Bonmatí i Sant Julià han format sempre un nucli a part i diferent. Ara, la segregació obre noves expectatives i comptem que per a les properes eleccions municipals es puguin presentar diferents candidatures; el caliu ja hi és».
De tota manera, de problemes no els en faltaran pas, als de Bonmatí, perquè actualment ja n’hi ha un de ben polèmic: la carretera que els uneix amb Sant Julià. N’hi ha dues: una és particular i l’altra municipal, però resulta que, segons que va manifestar el regidor Josep Vidal, «la Generalitat, de moment, diu que no hi ha necessitat d’arranjar la municipal —que realment convé de fer-ho— i que no cal duplicar les vies de comunicació».
També per presentar l’expedient de segregació van tenir problemes, ja que un grup de veïns va demanar que s’adjuntés a l’expedient el plec de signatures recollides per tot el poble de la gent que s’hi oposava.
Amb tot, una nova etapa ha començat per a la mil·lenària vila d’Amer. Una nova etapa també per al nou futur municipi Bonmatí-Sant Julià del Llor.
A principi de febrer la segregació ja es donava com un fet, només faltava l’aprovació del decret de segregació, i això va arribar el 22 de febrer del 1983.