L'Agrupació d'Activitats Culturals i Festives

L'Agrupació d'Activitats Culturals i Festives es va constituir el 1979 per tirar endavant no tan sols la festa major de Bonmatí, anomenada a partir de l’any següent "Festes de Primavera", sinó tot un seguit d’activitats culturals i festives.
 
Per parlar de l’essència de l’associació, agafem les paraules del seu promotor i president, Josep Capella, escrites al programa de la festa de l’any 1983, en el moment d’acomiadar-se com a president de l’Agrupació:
 
HISTÒRIA D’UNA PETITA AGRUPACIÓ, LA D’ACTIVITATS CULTURALS I FESTIVES
 
Dic petita perquè ho és en edat, ja que fou fundada l’any 1979, concretament el dia 28 de juny. Ara, al cap de quatre anys, crec que serà interessant fer-ne una petita història, veure com va ésser el seu començament, les coses que ha anat fent, la gent que l’ha formada i les col·laboracions que ha tingut.
 
L’any 1978 la Junta de Veïns del Grup Bon Dia decidí formar una Candidatura Independent per Bonmatí i Sant Julià que al final quedà formada per Josep Vidal, Xavier Piserra, Rogeli Taberner, Joan Aries, Roser Tries, Joan Blanch, Ramon Bosacoma, Josep Pibernat, Josep Capella, Lluís Costa, Antoni Suy i Pere Quer, actuant com a representant de la mateixa en Benet Valentí. D’aquesta candidatura en sortiren elegits consellers Josep Vidal, Xavier Piserra i Rogeli Taberner.
 
Una de les primeres tasques que es va presentar va ésser l’organització de la Festa Major de l’any 1979. Disposàvem de poc temps, i entre els membres de la Candidatura, l’Associació de Veïns del Grup Bon Dia i alguns simpatitzants de Festes com en Lluís Vernis, Quim i Jordi Quer, Josep Domínguez, Antònia Pla, Manel Torrent i Miquel Arbat, es va aconseguir dur-la a terme. Va celebrar-se el Primer Sopar de Germanor, Cantada d’Havaneres, Ofici i Sardanes, amb la col·laboració de les Orquestres Principal de Figueres, Principal de Llagostera, el grup d’Havaneres Oreig de Mar, i, per la mainada, l’Àngel Daban. Cal remarcar l’èxit del Sopar de Germanor amb més de 800 assistents, així com la Cantada d’Havaneres, finalitzada la qual un grup de cantaires de Bonmatí feu la seva particular actuació pels carrers, acompanyats d’exhibicions de “Karate”.
 
Acabada la Festa, el superàvit de què disposàvem era de 148.000 ptes. Després dels contactes d’aquesta primera festa es decideix de formar una Agrupació específica per aquest fi. En la reunió inicial vaig sortir elegit com a President, acompanyat per en Jordi Quer com a secretari-tresorer i d’en Lluís Vernis, Jaume Vall-llosera, Antònia Pla, Pere i Quim Quer com a vocals. Més tard s’incorporaren Glòria Torrent, Rosa Pineda i Conxi Barea. El nom que es va triar per aquesta Agrupació fou el d’"Agrupació d’Activitats Culturals i Festives”.
 
La primera tasca que s’emprèn és donar un cop de mà a en Manel Torrent en la seva tasca de fomentar la sardana entre la gent jove del poble. D’acord amb ell s’organitza la Primera Trobada de Petits Dansaires. I és Bonmatí, juntament amb el poble de Camallera, el segon que ho aconsegueix, llevat de Girona. En aquesta Trobada hi col·labora la Cobla Ciutat de Girona, participant-hi 37 colles sardanistes d’arreu de les nostres comarques, reben totes elles un diploma i fent un berenar. Al capvespre es tocaren més sardanes.
 
El segon acord important pres per la junta fou l’homenatge realitzat a la persona d’en Manel Torrent, en reconeixement al mèrit de la seva tasca en l’ensenyament de la sardana entre la gent més jove del poble. Vàrem decidir de dedicar-li una sardana, que, com ja tots sabeu, porta el nom: “En Manel de Bonmatí” i que va composar-la l’anomenat Mestre Francesc Mas i Ros.
 
Durant la tardor es va organitzar la 1ª Castanyada Popular i en el mes de desembre, per Sant Esteve, es realitzà el 1r Concurs de Dibuix amb una nombrosa participació de nens i nenes del poble i rodalia. Puc recordar una anècdota, si em permeteu, que va ocórrer durant aquells dies: la presència, en el dia del veredicte del concurs, dels patges dels Reis de l’Orient, que varen recollir les cartes corresponents a tots els nens i nenes. Pocs dies més tard, quatre membres de la Junta, encapçalats per en Lluís Vernis, col·laboraren amb la Comissió de Reis.
 
Després d’aquesta diada es pren l’acord important que la Junta tingui una durada de quatre anys i al cap d’aquest temps cada membre podrà fer el que li sembli més oportú.
 
Ens trobàrem ja amb les festes de l’any següent. Amb les orquestres ja contractades i el programa mig fet decidírem canviar-les-hi el nom. En lloc de Festa Major, començaren a ser conegudes com les Festes de Primavera, en un intent de plantejar-les una mica diferent, especialment pel que feia a la part econòmica, ja que fins aleshores gairebé sempre havien estat deficitàries.
Una vegada completat el programa el vàrem presentar als consellers i altres Juntes del poble, que no el veieren pas massa “catòlic”, doncs el pressupost era de 680.000 ptes. De totes maneres el programa era prou atractiu, amb envelat, desfilada de capgrossos, Segon Sopar de Germanor, 1r Trial Indoor (aquí cal esmentar l’ajuda de dos grans entusiastes del motor com en Josep Taberner i en Lluís Trias), Homenatge a en Manel Torrent amb l’estrena de la Sardana “En Manel de Bonmatí”, 1ª Tirada General al Plat i la participació de les Cobles-orquestres Principal de Cassà, Ciutat de Girona, Girona, els conjunts Pescadors de l’Escala, Terra Blava, l’Orquestrina Galana i el cantautor Ferran. Al final, com tots ja sabeu, el vàrem dur a terme.
 
Passades aquestes festes entren a formar part de l’Agrupació en Josep Domínguez, Francesc Díaz, Glòria Ferran i M. Àngels Güell. En ésser més gent aconseguírem de repartir-nos millor la feina: en Jordi Quer porta els comptes i el Secretariat, en Lluís Vernis és l’home de les tirades al plat i juntament amb en Jaume Vall-llosera participa a les Cavalcades dels Reis, Antònia Pla, Glòria Torrent, Glòria Ferran, Conxi Barea i Rosa Pineda (el jovent en definitiva) té cura dels actes destinats als més petitets, en Josep Domínguez, acompanyat per en Joan Blanch i en Vicenç Ferran, electricitat i obres, en Francesc Díaz és l’encarregat del bar juntament amb en Quim Quer, en Pere Quer és l’encarregat de les “taquilles” juntament amb en Fèlix Garangou i en Pere Rabionet.
 
Des de les primeres Festes de Primavera de l’any 1980 fins a les actuals del 1983 han succeït una sèrie de canvis i modificacions en la Junta. Ha entrat gent nova i n’ha plegat d’altra. Per no fer un escrit massa llarg només diré que la gent nova que han anat entrant han estat en Gregorio Toro, Josep M. Blanch, Albert Puig, Benet Reixach, Anna M. Masachs, Roser Viñas, Dolors Suy, Lourdes Carreras, Joan Taberner, Sílvia Pla i Pilar Rabionet. Que em perdonin si m’oblido d’algun nom.
 
Què ha fet l’Agrupació? Abans de passar a coses concretes, voldria remarcar que l’Agrupació sempre ha donat i donarà recolzament a totes aquelles persones que ho necessitin per la seva tasca, com ha estat el cas d’en Manel Torrent. En aquest aspecte tenim sempre portes obertes.
 
Pel que fa a les coses concretes que hem realitzat:
2 concerts de Cobla i Música Catalana
1 concert de Cobla
5 Trobades de Petits Dansaires
3 concursos de Colles Sardanistes
4 Festes de Primavera, 1980-81-82-83
4 castanyades populars
3 revetlles de Sant Joan
1 concurs de dibuix per a la mainada. Entre altres coses
 
Així mateix hem entrat a formar part de l’Agrupació de Trobades d’Infants de les Comarques Gironines,  col·laborant en dur a terme el 1r Butlletí de les Trobades Infantils. Al mateix temps hem subvencionat, conjuntament amb l’Ajuntament, 20 autocars per anar a Trobades arreu de les nostres comarques. La cloenda tingué lloc a Torroella de Montgrí amb una gran costellada a la devesa.
 
Com podeu observar hem fet algunes coses. Som conscients que no són pas moltes, però heu de pensar que tots els membres de la Junta som treballadors i que, per tant, tenim poques hores per poder-les-hi dedicar. De tota manera hem fet tot el que hem pogut amb l’ajuda d’uns 250 col·laboradors, dels quals no puc pas citar el nom perquè me’n deixaria molts. Així mateix hem visitat uns 500 llocs entre empreses, cases comercials, bancs i altres entitats, a fi de buscar les ajudes que ens eren imprescindibles.
 
En general una de les coses que hem buscat ha estat el fer tornar a Bonmatí Orquestres de renom que feia molts anys que no venien. Crec que ho hem aconseguit, encara que haig de reconèixer que no és pas només mèrit de l’Agrupació. Si es disposa de diners es pot aconseguir.
 
Del que sí estem molt satisfets, i jo particularment, és que a tots els actes realitzats hi hagi vingut molta gent. A cada acte l’envelat estava ple de gom a gom i hem aconseguit que tant hi entressin els petits, com el jovent, com els més grans o com els avis.
 
Abans he esmentat la part econòmica. He dit que amb diners tot és possible. I és veritat. Nosaltres el que hem intentat ha estat augmentar cada any el superàvit amb el suport de tots vosaltres, particulars, i cases comercials. A tots us estem molt agraïts i és gràcies a vosaltres que hem pogut anar tirant cada any amb una festa bonica. Els diners amb els que hem acabat cada any són els següents:
 
1979-80                145.021 Ptes.
1980-81                437.909 Ptes.
1981-82                528.947 Ptes.
1982-83                537.321 Ptes. 
 
 
A part de tot això, l’Agrupació té un material que ha anat adquirint cada any, destacant l’equip de megafonia.
 
Crec que seria injust si abans d’acabar no anomenés uns col·laboradors molt especials, o millor dit col·laboradores, que han estat totes les dones dels membres de la Junta. Elles, any rere any, a més d’ajudar amb tot el que han pogut, han hagut de passejar-se o estar a la llotja de l’envelat com veritables vídues. Quin sacrifici! A totes elles les meves gràcies més sinceres.
 
Bé, arriba ja l’hora d’acabar aquest llarg escrit. I ho haig de fer acomiadant-me com a President de l’Agrupació. Efectivament, exhaurits ja els quatre anys, i encara algun mes més, m’ha arribat l’hora de reposar una mica. Són ja set anys que porto entre l’Associació de Veïns, Candidatura Independent i Agrupació d’Activitats Culturals i Festives. És hora de donar pas a nova gent.
 
He de dir-vos que si bé durant aquests quatre anys he dedicat moltes hores a l’Agrupació i m’ha costat molts diners, encara que hi ha qui pensa el contrari, he guanyat moltes amistats. És molt bonic a hores d’ara poder saludar molta gent, no únicament com a veïns del mateix poble sinó com bons companys i amics que hem dut a terme conjuntament una mateixa tasca.
 
Adéu siau i fins sempre!!
 
Josep Capella. 
 
Reculant fins a l’any 1980, però, trobem que el diari Los Sitios de Gerona publicava aquesta notícia sobre l’Agrupació:
 
«L’Agrupació d’Activitats Culturals i Festives» es una joven asociación de las muchas que se han venido formando en Bonmatí en el transcurso de los últimos tiempos.
 
En la actualidad está compuesta por Josep Capella, que hace las veces de presidente, Pere Quer, Lluís Vernis, Joaquim Quer, Jaume Vall-llosera, Jordi Quer, Joan Masachs, Antonia Pla, Conxi Barea, Gloria Torrent y Rosa Pineda, aunque ellos mismos reconocen que se trata de una asociación de carácter muy abierto en la que pueden y deben colaborar todos los ciudadanos de Bonmatí y alrededores.
 
Su formación tuvo lugar a raíz, precisamente, de la «Festa Major» del pasado año y desde entonces ha venido organizando varios festejos tales como: «Festa dels Petits Dansaires», «Sardanes del dia 8 de setembre», «Castanyada Popular»..., todos ellos con notable éxito, tanto de participación, como en lo referente a la economía. Por el momento las cosas marchan, como se suele decir, sobre ruedas y es patrimonio común de todos los integrantes un deseo de ir mejorando en el transcurso de los próximos festejos a celebrar que son, además de «Les Festes» inmediatas, «La Revetlla de S. Joan», «Festa dels Petits Dansaires», «Audicions de Sardanes».
 
Se trata de una Agrupación cuyos principales lemas son dos. Por una parte «trabajar y trabajar» y por otra «entrar como amigos y salir como tales».
 
¡Qué duda cabe que se trata de dos cosas harto difíciles de conseguir! A pesar de ello, el entusiasmo de sus componentes y la enorme colaboración que han venido prestando muchos anónimos son una excelente base como para pensar en un futuro más que prometedor.
 
Porque la verdad es que trabajo no les falta. Uno pudo comprobarlo en el momento de efectuar este reportaje cuando, ya avanzada la noche, el presidente seguía repartiendo aún las faenas a cada uno de los componentes de la asociación y a otros eficaces colaboradores, quienes los aceptaban plenamente y con evidentes muestras de ayudar «en todo lo posible». Ojalá siga por estos mismos derroteros. Ojalá no empiecen a aparecer discordias. Ojalá en lo sucesivo el trabajo siga uniendo y no desuniendo. En caso contrario todo esto sería «flor de un día» y las consecuencias nefastas a muchos niveles.
 
J. M. T.
 
A partir del 1983, tot i el canvi de president, la festa i les activitats de l’Agrupació varen anar seguint any rere any fins al final de la festa major del 1987, que la junta va dimitir en ple.

De la festa de l’any següent, el 1988, se'n van encarregar, com a "solució d'urgència", el Jovent i el CF Bonmatí.
 
Però a partir del 1988 va tornar una nova junta a l'Agrupació d’Activitats Culturals i Festives, formada per molts dels seus antics membres.