El dia 8 de maig del 1988 es va inaugurar la carretera que uneix Sant Julià del Llor amb Bonmatí.
Fins en aquell moment l'única via que unia els dos pobles del municipi era la que s'anomena popularment com a "carretera vella". Ricard Teixidor Palau, a "El camí ral de Girona a Amer” (L'Amic, n. 42, pàg. 44), la descriu així:
L’anomenat camí vell de Sant Julià. De fet, de vell no en té massa. Va ser obert, a inicis del segle XX, per la família Bonmatí, propietària dels terrenys per on passa. Això va ser motivat per permetre el pas dels vehicles que transportaven el mineral de la mina Carlota (situada entre el carrer Nou i el carrer Petit) a la foneria que era de la seva propietat. Té un recorregut de 2 quilòmetres. Comença a can Bonmatí, passa pel costat del cementiri i acaba al carrer Nou, després d’haver passat pel carrer Petit. Actualment està en bon estat, i és molt transitat pels amants del senderisme.
Tot i que era transitable, no estava en l’estat idoni per servir de via de comunicació i d’unió entre els dos nuclis. Per tant, ja des de la constitució de Sant Julià del Llor i Bonmatí com a municipi, l’any 1983, la idea de construir una carretera nova es va erigir com una prioritat.
Ja al mes de març de l’any 1979, dins el marc de les eleccions municipals, el Punt Diari publicava aquesta ressenya sobre la carretera:
Bonmatí és un poble eminentment industrial. És format actualment per dos nuclis de població: l'ex-colònia o barri vell i el Grup Bondia. Sant Julià es dedica a la pagesia, i és a uns tres quilòmetres de Bonmatí encara que la carretera que els uneix és pràcticament intransitable, cosa que obliga a passar per Anglès (amb el consegüent augment de la distància) per anar d'un poble a l'altre.
Més endavant, el gener del 1983, quan la segregació del municipi ja era gairebé una realitat, es publicava aquesta referència en parlar de les comunicacions entre els pobles:
De tota manera, de problemes no els en faltaran pas, als de Bonmatí, perquè actualment ja n’hi ha un de ben polèmic: la carretera que els uneix amb Sant Julià. N’hi ha dues: una és particular i l’altra municipal, però resulta que, segons que va manifestar el regidor Josep Vidal, "la Generalitat, de moment, diu que no hi ha necessitat d’arranjar la municipal —que realment convé de fer-ho— i que no cal duplicar les vies de comunicació".
En el primer ple municipal de l’Ajuntament després de la segregació, ja es va parlar del tema, segons constata el Punt Diari el 19 de març del 1983:
Després de la confecció del cartipàs, es va passar al següent punt, en el qual es va fer esment dels recursos de reposició sobre la carretera de Sant Julià del Llor a Bonmatí. L’alcalde, Josep Vidal, va donar tota classe de detalls dels dos projectes presentats.
El desembre de l’any 1983, l’equip tècnic de l’ajuntament ja tenia la memòria valorada de les obres de la carretera, pressupostada en 20.174.598 pessetes, i en els acords presos aquell any ja es volia incloure aquesta obra, entre d'altres, en el Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat per a l’any 1984.
Més tard, en el programa de la festa major del 1984, en l'escrit de l’Ajuntament es comentava: “Pel proper any, i dintre del Pla d’Obres i Serveis del 1985, esperem fer la carretera de Sant Julià del Llor a Bonmatí. El projecte està valorat en 30.174.677 pts.”, és a dir que no es va poder incloure l'obra per a l’any 1984 i es proposar per al 1985, i el pressupost va passar de ser de 20 milions a 30 milions de pessetes.
El 9 de setembre del 1984 el diari Los Sitios de Gerona publicava:
Arranjament de la carretera Sant Julià del Llor-Bonmatí
En el Butlletí Oficial de la Província de Girona surt publicat l’acord pres per l’Ajuntament de Sant Julià del Llor-Bonmatí en el ple extraordinari del 30 de juliol d’asfaltar i arranjar la carretera que va de la barriada de Sant Julià del Llor fins a Bonmatí, i que segueix en part el camí veïnal de Sant Gregori a Amer.
El dia 9 de novembre d’aquell mateix any, el Punt Diari publica:
L'Ajuntament també va aprovar el projecte de condicionament i pavimentació del camí de Sant Julià del Llor a Bonmatí —tram corresponent a l'antic camí veïnal de Sant Gregori a Amer—. A aquest projecte, que va ésser aprovat inicialment el passat mes de juliol, en el període legal s'ha presentat una sola reclamació, subscrita pel senyor Joan Maria Bonmatí i Berenguer.
L'Ajuntament, després d'estudiar la reclamació del senyor Berenguer, acordà reiterar l'acord que va donar l'aprovació inicial i acceptar i fer propi l'informe del tècnic assessor municipal Esteve Serra, i per tant refusar la reclamació-impugnació formulada per Joan Maria Bonmatí i Berenguer.
Tot i que es varen acabar fent les expropiacions i portant a terme la carretera, des d’un primer moment la família Bonmatí es va oposar a la construcció d’aquesta via.
El dia 30 de juliol del 1985, el Punt Diari anuncia que el projecte ja s'ha aprovat definitivament i el 16 d’octubre següent torna a parlar del tema:
Ha demanat a la Generalitat la declaració d'urgència
Bonmatí té pressa per expropiar els terrenys pel camí de Sant Julià
SANT JULIÀ DEL LLOR-BONMATÍ (De la nostra Redacció).— Sant Julià del Llor-Bonmatí vol que la Generalitat declari la urgent ocupació dels terrenys del futur camí entre aquests dos nuclis, per poder-los expropiar i començar així les obres.
D'aquesta manera, els recursos interposats per J.M. Bonmatí, que es considerava afectat pel traçat del futur camí entre Sant Julià i Bonmatí, han quedat en no res i l'afer ja té sortida legal.
La declaració d'urgència d'ocupació dels terrenys afectats pel camí, que en aquests moments és tan sols un corriol veïnal, ha de venir donada per la conselleria de Governació de la Generalitat, i s'espera, des de l'Ajuntament del municipi, que no hi hagi gaires problemes a l'hora d'aconseguir-ho. Amb això, les obres d'aquesta important via de comunicació entre els dos nuclis podria ser una realitat d'aquí a pocs mesos.
El projecte d'aquest camí, però, no ha estat pas mancat de problemes, ja que poc després de la seva aprovació per part del consistori i durant el període d'informació al públic, el propietari dels terrenys afectats, J.M. Bonmatí, va presentar una al·legació tot manifestant què el camí projectat havia estat desestimat pel departament d'Obres Públiques i Urbanisme de la mateixa Generalitat. Per tant, l'afectat considerava que el projecte era improcedent. No obstant això, l'Ajuntament va desestimar les al·legacions tot indicant que s'havien fonamentat en una interpretació errònia del projecte i s'ha decidit, doncs, a continuar el procés per a la realització de l'obra.
Així, el juny del 1986 ja es comença a posar fil a l’agulla a les obres de la carretera. S'inicien les expropiacions i es publica el següent anunci:
El BOP núm. 57 de data 10 de maig del 1986 que esmenta l'anunci, concretament diu:
AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DEL LLOR BONMATÍ
Edicte
Per Decret 46/86, de 13 de febrer de la Generalitat de Catalunya (D.O.G. n.° 666, de 26-3-86) es declara urgent l'ocupació per aquest Ajuntament, dels terrenys afectats pel projecte de condiciament i pavimentació del camí de Bonmatí a St. Julià del Llor.
Per donar compliment i execució de l'esmentat decret, el ple d'aquest Ajuntament va acordar citar els propietaris afectats per l'expropiació forçosa, segons la relació que al final s'insereix, perquè a les cinc de la tarda del dia en què se'n compleixin quinze, a comptar del següent a l'anunci del B.O.E. compareixin a la Casa de la Vila d'aquest municipi (Plaça Massana, n.° 1, del nucli de Bonmatí), a fi de redactar les actes prèvies a l'ocupació a què es refereix la Norma 2.ª, de l'article 52 de la Llei d'Expropiació Forçosa, sense perjudici de què, si escau, s'aixequin aquestes actes a les pròpies finques.
Per l'esmentat acte es cita als propietaris afectats i a quantes persones puguin acreditar drets damunt de les finques relacionades.
Les actes es faran inclús en el supòsit de què no compareixin els interessats i d'aquelles persones que els representin legalment, en qual cas hauran d'acreditar en forma la representació que aportin. Tanmateix, a la seva cura i càrrec, podran fer-se acompanyar per perits i notari.
Segons que disposa l'article 56.2 del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, els interessats poden presentar per escrit dirigit a l'Alcaldia d'aquest Ajuntament, les al·legacions que considerin escaients fins el moment de l'aixecament de les actes prèvies, al sol efecte de subsanar possibles errors en els que s'hagués caigut al relacionar els béns afectats.
La relació de propietaris i identificació de les finques és la següent:
L’agost del 1987, Josep Pibernat, alcalde en aquell moment del municipi, en una entrevista deia: “La carretera que uneix els dos nuclis, Sant Julia i Bonmatí. Fins ara hi havia un camí forestal que feia recomanable anar millor per Anglès d'un costat a un altre i realment cada cop es veia més imprescindible construir aquesta carretera que a l'octubre probablement ja estarà enllestida.”
Finalment la inauguració no es va poder a portar a terme al mes d’octubre, tal com esperava l’alcalde, sinó que es va haver d'ajornar fins al dia 8 de maig del 1988. A la inauguració hi van assistir, a part del consistori del municipi, Agustí Bassols, conseller de Governació de la Generaliat; Xavier Soy, cap territorial de la Generalitat a Girona, i Josep M. Puig, delegat de la comarca de la Selva.
