El dia 24 de maig de 1983 es va constituir el primer consistori del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí sorgit d’unes eleccions municipals, celebrades el dia 8 del mateix mes.
Junt amb el nou batlle, Josep Vidal, el consistori va quedar format per Xavier Piserra, Rogeli Taberner, Julià Gifre, Pere Rabionet, Josep Pibernat i Faustí Grabulosa.
En aquell moment tot estava per fer, tot per decidir, i el primer pas que calia emprendre necessàriament era el traspàs de competències amb l’Ajuntament d’Amer. La fixació del terme municipal del nou municipi va ser una de les qüestions més polèmiques i que van portar més cua. I la premsa se'n va fer ressò. És per això que en aquest article es recullen els articles que es van publicar als diaris en relació amb la delimitació territorial.
El Punt Diari assenyalava el dia 9 d’octubre del 1983:
Bonmatí-Sant Julià tornarà a fixar el seu terme municipal
...
Una de les decisions a què s'arribà en el Ple fou el de reclamar de l'Institut Geogràfic i Cadastral dades concretes de cara a celebrar una reunió per tal d'establir els límits del terme municipal, causats pel procés de segregació i independència del municipi envers al d'Amer. La comissió per part del municipi de Sant Julià quedarà formada per les següents persones: per part de l'Ajuntament, el batlle Josep Vidal, que en serà el president, i els regidors Xavier Piserra, Florenci Xifra I Pere Rabionet. Per part dels veïns, Joan Artigues, Miquel Serra, Anicet Serinyà i Francesc Pont.
Per a la delimitació es va demanar la intervenció arbitral de la Generalitat, segons assenyalava el Punt Diari el dia 29 d’octubre:
Arbitratge de la Generalitat
Sant Julià, en desacord pels traspassos
SANT JULIÀ DEL LLOR-BONMATÍ (Del nostre corresponsal, Josep Món del Raval).— L'Ajuntament de Sant Julià-Bonmatí no està d'acord amb la valoració de traspassos que ha realitzat el govern municipal d'Amer i ha demanat la intervenció de la Generalitat per tal que arbitri en aquest tema, segons es va acordar en el darrer ple celebrat al nou municipi selvatà.
La causa del desacord estriba en un informe elaborat pel secretari de l'Ajuntament d'Amer, sobre els traspassos i quantitats que el municipi amerenc hauria de trametre al segregat de Sant Julià del Llor-Bonmatí. Segons el consistori de Sant Julià, que no va voler definir-se sobre l'informe d'Amer, el que cal és una intervenció de la Generalitat, que a través del seu departament de Governació actuï com a àrbitre en el contenciós.
A partir d’aquí, durant el mes de novembre del 1983, es varen portar a terme les inspeccions per poder portar a terme l'atermenament. El Punt Diari del dia 24 de novembre ho recollia així:
Inspeccions per delimitar el terme municipal de Bonmatí
AMER/BONMATÍ.- Els treballs d'inspecció per delimitar el terme municipal del nou municipi de Bonmatí – Sant Julià del Llor, que es va segregar fa uns mesos del d'Amer, comencen avui. En el decret de segregació s'establien unes xifres globals de metres quadrats corresponents a l'extensió legal que el nou municipi havia de tenir; amb tot, calia concretar sobre el mateix terreny els llocs exactes per on passarà la línia divisòria entre els dos pobles. Representants de l'Ajuntament amerenc i del de Bonmatí es trobaran avui amb els propietaris de terrenys per canviar impressions i donar peu a d'altres trobades que puguin permetre una delimitació dels termes ajustada als interessos col·lectius.
Ara bé, les relacions amb l’Ajuntament d’Amer s'anaven tensant cada dia més, i lluny d'arribar a una entesa, encara s’hi van afegir altres factors de discòrdia. Per un costat, l’Ajuntament d’Amer es negava a pagar a l’Ajuntament de Bonmatí les 300.000 pessetes mensuals del Fons de Cooperació Nacional i, per l’altre, a la reunió que es va celebrar el dia 24 de novembre a Amer es van pronunciar "paraules ofensives" contra Josep Vidal. El dia 14 de desembre el Punt Diari ho recollia així:
No es posen d'acord en els límits del terme municipal
Sant Julià-Bonmatí es queixa d'Amer a la Generalitat
SANT JULIÀ DE LLOR-BONMATÍ (Del nostre corresponsal Món del Raval).— L'activitat a l'Ajuntament de Sant Julià-Bonmatí és intensa. Aquests darrers dies s'han celebrat dos plens per tal de tractar temes de cabdal importància per al municipi referents a urbanisme, així com la problemàtica sorgida després de la reunió realitzada amb representants de l'Ajuntament d'Amer el dia 24 del mes passat. Es tractava de delimitar el terme municipal entre els dos pobles. Al llarg de la reunió sorgiren discrepàncies i fins i tot ara s'acusa els representants de l'Ajuntament amerenc de proferir insults contra l'alcalde de Sant Julià-Bonmatí, Josep Vidal.
Certament un dels temes més importants i espinosos que té plantejats aquest novell municipi és el contenciós amb l'Ajuntament d'Amer arran del desacord en la delimitació del terme entre els dos municipis. A darrera hora s'hi ha afegit, a més a més, el fet que l'Ajuntament d'Amer no vol pagar les 300.000 pessetes que li correspondrien cobrar a Sant Julià-Bonmati pel concepte de participació en el Fons Nacional de Cooperació Municipal.
En la reunió del dia 24, en la qual els representants dels dos consistoris no es posaren pas d'acord, es donà una situació lamentable quan un dels representants de l'Ajuntament d'Amer va pronunciar paraules ofensives contra Josep Vidal, alcalde de Sant Julià-Bonmatí. Les paraules estan recollides en una acta notarial que està en poder del Consistori insultat en la persona del seu cap. De fet els que es presentaren a la reunió amb un notari foren els representants amerencs, és a dir, que les seves armes jugaren en contra seva. També assistiren a la reunió funcionaris de l'Institut Geogràfic i Cadastral. En veure la impossibilitat d'un acord i que això comportarà col·lapses importants en matèria d'enllumenat, de calefacció d’escoles, servei d’aigua potable i d'altres, l'Ajuntament de Sant Julià-Bonmatí ha dirigit un requeriment al departament de Governació de la Generalitat i al Fons Nacional de Cooperació Municipal.
...
Els punts de les discrepàncies
La situació de discrepància entre els dos Ajuntaments està situada en el següent punt: des d'Amer es justifica la negativa de pagar la participació que Sant Julià-Bonmatí té dret del Fons Nacional de Cooperació Municipal, degut a que hi ha un seguit de cobraments i pagaments que s'han de liquidar. Es vol saber quins són els saldos i a favor de quin dels Ajuntaments.
Des de Sant Julià-Bonmatí es manté la discrepància fonamentada en què el primer escrit registrat i que dóna com a nucli segregat el de Sant Julià Bonmatí del d'Amer data del 6.8.80. Es considera que és en aquesta data quan s'hauria d'haver replantejat l'economia i seguint un criteri diferent del que s'ha portat fins ara. S'argumenta que en el moment de la segregació s'havia d’especificar tant els pagaments com els cobraments per tal de repartir a qui correspongués en cada cas.
L’endemà, l’alcalde d’Amer, Josep Junquera, va aclarir al mateix diari el seu punt de vista, desmentint els insults i al·legant que no es pagava la quantitat del Fons de Cooperació Nacional perquè aquesta quantitat anava destinada a pagar uns crèdits contrets per l’Ajuntament d’Amer però que corresponien a Sant Julià del Llor i Bonmatí.
Pel tema de la delimitació dels termes municipals
L'alcalde d'Amer desmenteix que s'hagués insultat el de Bonmatí-St. Julià
AMER (De la nostra Redacció).— L'alcalde d'Amer, Josep Junquera, va aclarir ahir els aspectes polèmics sorgits a l'entorn de les negociacions per delimitar el terme municipal del seu poble amb el segregat de Sant Julià del Llor i Bonmatí. El que per al Ple d'aquest darrer poble foren «insults» per part d'un membre del Consistori amerenc envers la figura de l'alcalde Josep Vidal, de Bonmatí, són per als d'Amer i acta notarial en mà unes frases de Josep Junquera en les quals no hi ha cap al·lusió que resulti ofensiva.
«És lògic que en els temes dels traspassos hi hagi punts de vista diferents i això no ha de suposar motiu de polèmica», assegurava el batlle Junquera. «Tot vingué —afegí— arran del capítol de fixació dels termes territorials, quan en la primera reunió de la comissió no hi hagué avinença».
En aquesta reunió van assistir-hi, tal i com marca la llei, els representants d'Amer, els de Bonmatí i Sant Julià del Llor I membres de l’Instituto Geográfico y Catastral per començar les tasques de delimitació.
NO HI HAGUÉ ACORD
Però, malgrat que pel que fa a Amer la segregació no va ser, burocràticament, obstruïda —l'Ajuntament d'aleshores hi estava majoritàriament d'acord—, a la reunió d'aquesta comissió no s'arribà a un acord i es produïren uns incidents que, segons la versió del darrer ple de Sant Julià-Bonmatí, foren «ofensius» per al seu alcalde, Josep Vidal. Abans, però, en la primera sessió de la reunió, els enginyers de l'Instituto Geográfico Catastral es van fer forts en la idea que els límits ja havien estat marcats per la Generalitat en el decret de segregació del 22/2/83, i que, per tant, no hi havia lloc a dubtes sobre per on hauria de passar la ratlla divisòria.
Aquesta teoria, amb el beneplàcit dels de Bonmatí, estava fonamentada en un mapa que es trobava en el seu poder. El mapa duia el segell de l'Ajuntament d'Amer i es va incloure en l'expedient de segregació per orientar la resolució.
UN ERROR IMPORTANT
Amb tot, els membres de l'Ajuntament amerenc van anar a buscar un notari perquè aixequés acta d'aquestes afirmacions i testifiqués l'opinió dels enginyers després d'haver llegit el decret de la Generalitat en el qual suposadament es delimitava el terme. Davant del notari, del secretari amerenc i dels representants dels dos municipis, els enginyers llegiren el decret i s'adonaren de com, en realitat, allí no es parla en cap cas de límits concrets del terme municipal. Per a major inri, en l'error d'aquests funcionaris, que van haver de reconèixer la manca de fonament legal de les seves manifestacions, el mapa en el qual hi havia una ratlla vermella que delimitava els termes, no havia sorgit de la Generalitat, sinó que era de l'Ajuntament de Bonmatí. En aquest punt, els enginyers es preguntaren com era possible que aquell mapa que portava el segell de l'Ajuntament d'Amer estigués en poder del de Bonmatí. La resposta —que consta a l'acta notarial— vingué donada per l'alcalde amerenc, Josep Junquera, dient que «era perquè el senyor Josep Vidal Carbó, com a tinent d'alcalde que havia estat d'Amer, podia treure els documents de l'esmentat ajuntament i que havia tret el que apareix a la taula», referint-se al plànol. Josep Vidal manà que aquestes afirmacions constessin a l'acta del notari i en el darrer Ple les qualificà d'«ofensives».
Pel que fa a la qüestió de les 300.000 pessetes que Amer ha de pagar mensualment a Bonmatí i que segons aquests darrers no se'ls ha fet efectives, l'alcalde Junquera manifestava que aquests diners es dipositaven en un compte i gran part d’ells se n'anaven en concepte del pagament que els nuclis segregats han d'efectuar —tal com estipula la legislació vigent— pels crèdits de l'ajuntament al qual pertanyien. Per tant, no és que s'hagi deixat de pagar, sinó que s'ha dirigit la subvenció mensual a pagar els deutes en relació amb el nombre d'habitants.
.
Ara bé, l’endemà, el dia 16, també el Punt Diari publica el punt de vista de Josep Vidal a través d’una carta al director:
L'Ajuntament de Sant Julià puntualitza sobre l'afer del terme municipal
Sr. Director,
Davant la notícia publicada al número de «Punt Diari» del passat dia 14 i declaracions del Sr. Alcalde d'Amer en l'edició del dia 15, aquesta alcaldia es creu en el dret i l'obligació de fer les següents puntualitzacions:
En cap moment en sessions d'aquesta Corporació i en les actes que les reflecteixen no s'ha proferit la paraula «insult». En la sessió del dia 5, ens vàrem, limitar a llegir l'acta notarial aixecada sobre aquest afer que diu textualment: «Me requiere a mí, el Notario, para que haga constar en la presente que durante la discusión con los miembros de la Comisión del Ayuntamiento de Amer para fijar el deslinde entre los términos municipales de Sant Julià del Llor-Bonmatí y el de Amer, juntamente con los ingenieros del Instituto Geográfico y Catastral y en relación con un plano de la comarca de Banyoles, número 295 del propio Instituto Geográfico. Escala 1/50.000, 2ª edición de 1951, en el que hay una línea roja superpuesta que señala el término municipal de Sant Julià del Llor-Bonmatí, y en el que figura un sello del Registro del Ayuntamiento de Amer, número 540, fecha 7 de mayo de 1980, el cual plano a su vez yo, el Notario, he estampado mi firma y sello, el Sr. Alcalde de Amer, Don José Junquera Fusellas, ha manifestado en relación con que dicho plano estuviera en poder del ayuntamiento de San Juliàn del Llor-Bonmatí «que era porqué el Sr. Josep Vidal Carbó, como teniente de Alcalde que había sido de Amer, podia sacar documentos de dicho ayuntamiento y que había sacado el que aparece en la mesa». «Acepto el requerimiento y en relación con lo dicho hago constar que, efectivamente, durante el transcurso de la discusión a que se refiere el cuerpo del acta, sea hacia las diecisiete horas y cuarenta y cinco minutos del día de hoy, hallándome presente yo, el Notario, en las Oficinas del Ayuntamiento de San Juliàn del Llor-Bonmatí, el. Sr. Alcalde de Amer, Don José Junquera Fusellas, pronunció las frases antes referidas».
I sobre això volem aclarir, i el Sr. Junquera ho ha de saber, que un regidor no té cap més dret que el de qualsevol ciutadà per extreure documentació d'un ajuntament i que si jo disposava d'una còpia del plànol que s'acompanya a l'expedient de segregació era a causa que el que declara era dipositari, com a membre de la Comissió que endegà tot el procés de segregació, de còpies de tots els documents que es presentaven a l'ajuntament d'Amer i que el seu registre d'entrada ens diligenciava. Aclarit això, Sr. Junquera, no cal que ningú li qualifiqui les seves paraules: els lectors d'aquest «diari» són prou intel·ligents per fer-ho per si sols.
Quant al que aquest «diari» qualifica com un «error important», clarifiquem que si el que es pretén és un procés de segregació, la separació de territoris és el tràmit més essencial i el plànol on es plasmi és un document que no pot faltar en el corresponent expedient. El decret de segregació del Consell Executiu de la Generalitat resol finalment el procés, segons tot el que figura a l'expedient, i entre els documents que en formen part creiem que no pot faltar-hi el plànol del que s'ha de segregar. Precisament, avui tenim a la documentació del nostre Ajuntament una còpia autèntica del plànol original a què ens venim referint.
Pel que fa als crèdits i altres partides que es posen al nostre «debe», no són més de pretextos per no satisfer la quantitat de 300.000 ptes. mensuals que ens pertoquen com a participació al Fons Nacional de Cooperació Municipal, obligació que el mateix ajuntament d'Amer establí en un acord del Ple. La liquidació total, en què hauran d'entrar partides alternativament a favor i en contra, de cadascun dels dos municipis, no es podrà portar a terme fins que, acabat l'any, es liquidin els pressupostos de 1983. A via d'exemple podem esmentar un crèdit que al·leguen que retornen a càrrec nostre pel camp de futbol, quan aquell pertany a unes 650.000 ptes. que aportà el Patronat de l'Habitatge de Bonmatí d'un préstec que aquest havia gestionat; en canvi, callen que l'ajuntament d'Amer havia rebut en concepte de subvencions de la Federació i Diputació 1.125.000 ptes. tot i que les obres del camp foren pagades totalment pels veïns de Bonmatí.
En fi totes aquestes rèpliques no són més que subterfugis per no satisfer les 300.000 ptes. que ens pertoquen i s'havien de "transferir cada mes al nostre Ajuntament i que «quina casualitat!» s'han adonat que els números no els lligaven, a partir del dia 24 de novembre, en què «celebràrem» la reunió per fixar els límits i sorgí la disputa...
Aquest fet, en bona definició jurídica, l'hem de qualificar de «coaccions» (ara sí que haig d'emprar paraula greu) i les lleis penals saben perfectament com es tipifica aquesta figura.
Josep Vidal i Carbó
Alcalde
I el dia 23 de desembre, hi ha la contrarèplica del batlle d’Amer:
El batlle d’Amer puntualitza
Senyor Director:
En relació amb la carta que el Sr. Vidal i Carbó, alcalde de l'Ajuntament de Sant Julià del Llor-Bonmatí, va adreçar al diari de la seva digna direcció, i que fou publicada divendres passat, dia 16, voldria fer les següents puntualitzacions:
Primera: Agrair al Sr. Vidal l'aclariment que cap membre d'aquesta Corporació no hagués proferit insults a ningú. Entre altres raons, perquè aquest no és l'estil de la Corporació que m'honoro a presidir.
Segona: Agrair al Sr. Vidal l'aclariment que qualsevol ciutadà té dret que se li trameti (no a extreure, com diu ell), documentació d'un Ajuntament, per la qual cosa no és d'estranyar, i no es pot trobar ofensiu, el fet que jo pugui opinar que ell, exercint aquest dret, hagi pogut tenir un plànol segellat per l'Ajuntament d'Amer, encara que aquest es correspongui amb l'adjuntat a l'expedient de segregació.
Tercera: Fent apel·lació també a la intel·ligència dels lectors d'aquest diari, suposo que no els serà difícil d'entendre que quan es passen comptes, es posen els diners que es tenen a un costat, cosa que el Sr. Vidal ha sabut fer perfectament, i els que es deuen a l'altre, cosa que el Sr. Vidal s'ha oblidat de fer, el que nosaltres ens hem limitat a recordar-li.
Quarta: Que els drets del poble de Sant Julià-Bonmatí s'acaben on comencen els drets del poble d'Amer. Nosaltres no podem renunciar als termes històrics de la nostra vila, que segons arxius notarials daten del segle XIV, de la mateixa manera que no volem annexionar-nos territoris que són municipi.
Quinta: Que la continuada presentació per part del Sr. Vidal de memorials de greuges, així com la permanent actitud de persona ofesa, no ajuden precisament a buscar solucions als problemes plantejats d'ambdós municipis.
Sisena: Que aquesta Corporació no té cap animadversió a l'Ajuntament de Sant Julià Bonmatí i que simplement es limita a defensar el que creu que són els seus drets, alhora que els desitja encert en la seva gestió i prosperitat al seu poble; de la mateixa manera que ens desitgem prosperitat per al nostre poble i encert en la nostra gestió. Es tracta simplement que ha arribat l'hora cadascun faci front als seus problemes, comptant amb les seves forces i possibilitats.
Setena: Que si bé ara som dos municipis, continuem formant part d'un sol país, units per una mateixa cultura, una mateixa llengua, una mateixa bandera i amb vocació de formar part d'una mateixa mancomunitat (Ter-Brugent), que ben segur que ens ha d'ajudar a solucionar greus problemes comuns.
Agraeixo al Sr. Director l'amabilitat en publicar aquesta carta, amb l'esperança que el Sr. Vidal no trobi ofensiu que defensem el que creiem que són els nostres drets i que no ens veiem de bell nou amenaçats de codi penal per no coincidir amb els seus plantejaments econòmics.
Resta només desitjar-li a vostè, als veïns de Sant Julià Bonmatí i als conciutadans d'Amer, un Bon Nadal i Bon Any Nou.
Queda de vostè agraït.
Josep Junquera
Acabat el 1983, el 1984 va començar pràcticament igual: d'una banda amb el problema del terme municipal i, de l’altra, amb la negació de pagar per part de l’Ajuntament d’Amer, cosa que també va portar problemes a l'Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí davant del Banc de Crèdit Local. El Punt Diari del dia 20 de gener ho recollia així:
Per a Bonmatí-Sant Julià «El terme municipal no s'ha de replantejar»
SANT JULIÀ DEL LLOR/BONMATÍ (Del nostre corresponsal, Josep Món del Raval).— L'Ajuntament de Sant Julià del Llor-Bonmatí no vol fer cap consideració en referència al replantejament dels termes, ja que els que s'havien de fer, segons ells, es troben transcrits en el decret de segregació ja aprovat.
Aquest és l'acord pres per unanimitat per l'Ajuntament de Sant Julià del Llor-Bonmatí com a contesta a un escrit que el delegat de Governació de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, va trametre a l'Ajuntament fent referència als límits del terme municipal que afronten el d'Amer.
L'Ajuntament va prendre les següents decisions: aprovació de sis llicències urbanístiques menors i llicència per a construir un habitatge. També es varen aprovar diverses factures per un total de 101.842'-pessetes.
Per altra banda, l'Ajuntament va informar que ha rebut un escrit del Banco de Crédito Local sobre amortitzacions de préstecs que manté amb l'anterior municipi d'Amer i que encara no s'han fet efectius per manca de liquiditat de l'Ajuntament d'Amer. En resposta a aquest escrit, l'Ajuntament de Sant Julià va decidir d'escriure a l'esmentat banc manifestant que Sant Julià-Bonmatí no pot pagar-los, ja que l'Ajuntament d'Amer se'ls queda la part corresponent que els pertoca del Fons Nacional de Cooperació a fi i efecte de pagar aquests préstecs, procediment amb el qual l'Ajuntament de Sant Julià Bonmatí no està d'acord.
El dia 3 de març es publicava un article al Punt Diari en què Josep Vidal feia una valoració sobre el primer any de vida del nou municipi:
Traspassos i habitatges, problemes bàsics
J. Vidal: “Estic dolgut. Amer no vol negociar”
SANT JULIÀ DEL LLOR/BONMATÍ (De la nostra Redacció).— L'any d'autogovern dels nuclis de Sant Julià de Llor i Bonmatí, segregats del municipi d'Amer, no ha estat pas precisament un camí de roses. Més aviat els problemes han ultrapassat un xic les previsions que es feien a priori, quan, amb la borratxera de l'eufòria, ningú no pensava que el que en realitat s'havia de fer era un poble nou. Els dos nuclis; a diferència tant de Salt com de Sarrià, mai no van ser, al llarg de la seva història, cap municipi amb entitat pròpia i sempre van dependre, fins ara fa un any, del terme d'Amer.
No és difícil imaginar-nos, doncs, que la seva lluita per aconseguir la independència fou molt dura. «El problema inicial, la principal tasca que hem hagut de fer —comentava l'alcalde independent Josep Vidal i Carbó—, ha estat posar en marxa un ajuntament; un any després podem dir que això s'ha assolit d'una manera plena». Aquesta circumstància, a part dels inconvenients que hi són propis, ha tingut un element positiu molt destacat pel que fa a les finances municipals: pràcticament no hi ha hagut càrrega financera i això ha proporcionat una llibertat de moviments quant al tema dels crèdits per al pressupost d'inversions.
Al llarg d'aquest any primer de la vida del nou municipi, hi ha hagut, a criteri de Josep Vidal, aspectes positius i negatius que donen un saldo satisfactori. «Amb tot —afegeix—, els de Sant Julià del Llor i Bonmatí tenim una espina clavada. Ens dol que el tema dels habitatges de Sant Julià hagi quedat «aparcat» a la Generalitat i que hi hagi un silenci polític en aquest afer». A hores d'ara, encara manca una solució al tema que no obligui a una infracció urbanística.
Dintre de tot el procés que s'ha hagut de seguir per muntar un poble i establir les institucions de govern local, així com el seu funcionament, hi ha hagut un aspecte ineludible i causant d'un conflicte que en aquests moments encara no s'ha solucionat: les transferències que havien de venir d'Amer, segons el que s'ha anat dient per part del Consistori bonmatinenc, no s'han acomplert i s'ha generat un estira i arronsa per veure qui tenia la raó i qui es quedava amb les tres-centes mil pessetes mensuals que correspondrien sobre el paper en concepte de transferència. La polèmica entre els dos pobles ha arribat a un punt fred en què tota negociació, sigui en el camp que sigui, no prospera per manca de contacte entre Amer i Sant Julià- Bonmatí.
El cas més recent ha estat el de la delimitació del terme municipal dels dos pobles. Si bé, tal com ens digué Josep Vidal, «a nivell personal les relacions amb Amer són bones, car hi vaig ser tinent d'alcalde durant una colla d'anys, a nivell polític n'estic molt decebut, perquè els d'allí no volen negociar. Hem esperat contrapropostes i no n'hi ha hagut. En aquest sentit estic dolgut profundament».
De tota manera, per a l'alcalde de l'única llista que es presentà a les eleccions —de caràcter independent— el que més importa en aquests moments és que s'està normalitzant Sant Julià i Bonmatí per tal que sigui un poble més amb tots els serveis i característiques habituals. Aquests anys seran destinats, ens diu, a situar el municipi en una posició d'igualtat respecte als altres indrets. Un any després, el camí fet s'ha orientat cap a aquesta idea.
I no va ser fins al 1985 que el tema no es va acabar de solucionar, concretament el dia 8 de març es publicava al Punt Diari:
A Girona, sota l'arbitratge de la Generalitat
Amer i Sant Julià-Bonmatí reprengueren ahir la negociació del terme municipal
GIRONA (De la nostra Redacció).— Les diferències que mesos enrere van tenir els Ajuntaments d'Amer i Sant Julià del Llor-Bonmatí a l'hora de negociar el terme municipal dels dos pobles —ja que el darrer va segregar-se ara fa dos anys del primer— van llimar-se ahir a Girona després que els dos alcaldes, Josep Junquera i Josep Vidal respectivament, s'asseguessin novament a la taula de negociació, sota l'arbitratge de la Generalitat. Amb el departament de Governació actuant com a «home bo» d'aquest afer, les dues màximes autoritats municipals d'Amer i Sant Julià del Llor-Bonmatí van reprendre el fil, després de molts de mesos d'oblit, de les negociacions per concretar definitivament el terme municipal de cadascun d'ells.
Josep Junquera feia una valoració positiva de la reunió i declarava a PUNT DIARI que la reunió havia estat «cordial». Pel seu cantó, Josep Vidal destacava la voluntat de «posar-se d'acord» mentre assegurava que es començarà a treballar immediatament per elaborar una proposta a la Generalitat. Lluny queden, doncs, els temps de la tibantor entre els dos batlles quan l'un volia guanyar per mà l'altre a l'hora de delimitar el terme municipal dels dos pobles.
Justament després d'aquella problemàtica, que motivà un trencament de relacions entre Amer i Sant Julià del Llor-Bonmatí, la Generalitat hagué d'intercedir per arbitrar un conflicte que ara, dos anys després de la segregació de Sant Julià del Llor-Bonmatí d'Amer, s'ha començata solucionar.
LES CLAUS DE L'ACORD
A aquest principi d'acord s'arribà després de la reunió d'ahir a la seu de Governació de la Generalitat, a Girona, amb la presència del delegat territorial Xavier Soy. Les claus d'aquesta entesa inicial són, d'una banda, la recíproca bona voluntat d'acceptar l'arbitratge de la Generalitat i la resolució que ella prengui i de l'altra la decisió de deixar l'afer econòmic a mans dels respectius secretaris i pel que fa al terme municipal de presentar cada municipi la seva proposta i justificació a la Generalitat perquè en faci el dictamen.
Xavier Soy, delegat de Governació de la Generalitat a Girona, manifestava a PUNT DIARI que «el tema és delicat i per això no hi ha pressa perquè les dues parts estan convençudes que sigui quina sigui la solució haurà de ser molt meditada i molt pensada». Per altra banda, Xavier Soy, que ha actuat de mitjancer, assegura que «Els dos són conscients que si algú ha de cedir —en el cas que així sigui— ho farà per una raó justificada i fonamentada».
Les diferències entre els dos municipis són la quantitat de terme que ha de tenir cadascun d'ells. Mentre Amer vol mantenir la divisió històrica de les parròquies —Sant Julià del Llor fa frontera amb la de Sant Climent d'Amer—, els de Bonmatí proposen una divisió en la qual tres o quatre finques passarien sota la seva tutela. De tota manera, el terreny en litigi serà sempre zona rústica, depengui de qui depengui.
La fixació ACTUAL (???) que consta a la Generalitat és el següent amb una superfície total de 9,10 Km2.
