Manuel Bonmatí de Cendra va néixer el dia 3 de març del 1853 a la casa pairal dels Bonmatí, que en aquells moments pertanyia al municipi d’Amer i a la parròquia de Constantins.

L’any 1867, a causa de la mort prematura del seu pare, Joan Bonmatí Masachs, en un accident en una mina de Sant Julià, Don Manuel (com a ell li agradava que l’anomenessin) es va trobar amb el deure, junt amb la seva mare, de posar-se al capdavant d’una família de vuit germans i assumir la direcció de la casa, una antiga masia amb una gran extensió de terra.

El 1885 es va casar amb Ramona Pujol Calderó, de Centelles, que li va donar un important suport en totes les activitats que va portar a terme, especialment en l’elaboració del projecte de la futura colònia.

Manuel Bonmatí va quedar viudo al cap de 14 anys de matrimoni, amb dos fills, en Josep Maria i la Montserrat.

El projecte impulsor de la nova colònia industrial el va portar a terme entre el 1896 i el 1903, convertint uns terrenys plens d’esbarzers i bardisses, prop del riu, en l’embrió d’un futur poble que avui porta el seu nom.

Va iniciar les obres del canal que havia de conduir l’aigua a les tres fàbriques previstes el dia 20 d’abril de 1896. L’any següent van començar els treballs de l’aixecament de la primera nau i del primer carrer d’habitatges per als obrers, que es van donar per acabats el juny del 1898. Al mateix temps, vora l’antiga masia va edificar una capella, beneïda el 1896, que més endavant es va enderrocar perquè va quedar petita per a la colònia, i en el mateix lloc n'hi va aixecar una altra -la que coneixem actualment-, que es va beneir el 14 de febrer del 1902.

També a Manuel Bonmatí de Cendra es deu la construcció del pont d'obra que travessa el riu Ter fins a Vilanna.

Va ser cap provincial de la Comunió Tradicionalista i es va presentar com a candidat a les Corts i senador del Regne. Va ser propietari del diari tradicionalista de Girona El Norte.

Per motius d’edat i salut, l’any 1911 va abandonar els seus càrrecs i la seva actuació pública.

Des de la fundació de la colònia i fins al 1914, cada cap d’any, és a dir cada 1 de gener, se celebrava l’onomàstica de Manuel Bonmatí amb una festa.

Així, l’any 1911, es va aprofitar aquesta data per inaugurar oficialment el Centre Recreatiu Obrer d’Acció Social, així com presentar la germandat de socors mutus i la caixa d'estalvis que portava associats. El Centre es va crear amb la contribució de Manuel Bonmatí i dels propietaris de les fàbriques d’aquell moment, a més del capellà de la colònia.

 

L’any 1913, durant la missa de celebració del sant en honor del fundador de la colònia, Manuel Bonmatí va patir un atac de cor.

 

Tot i que es va recuperar, la seva salut va quedar molt afectada i va morir el dia 6 d’agost de l’any següent, el 1914, a l’edat de 61 anys.

 

Va ser enterrat al panteó familiar del nou cementiri que havia fet construir no gaire lluny de la casa pairal (fins llavors tots els difunts s’enterraven a Constantins). A partir d’aquell moment pren les regnes dels assumptes familiars el seu fill gran, Josep Maria Bonmatí Pujol.

 

L'any següent, el 1915, el dia 8 d'agost, la família Bonmatí va commemorar el primer aniversari de la mort de Manuel Bonmatí obrint una llibreta d'estalvis a totes les famílies de la Colònia i entregant-los "un retrato encuadrado del difunto don Manuel Bonmatí".