La Colònia Bonmatí forma part de les colònies industrials que a les darreries del segle XIX es van fundar a les ribes dels rius, en aquest cas el Ter, per aprofitar la força hidràulica de les aigües fluvials.
La de Bonmatí va ser la primera colònia industrial que es va fundar a la comarca de la Selva.
Manuel Bonmatí de Cendra, a principis de la dècada del 1880, va voler treure profit d’una porció de terreny de la seva propietat i convertir-la en nucli industrial.
Va ser el 1896 quan va obtenir els permisos per poder-la construir.
El dia 20 d’abril del 1896 es van començar els treballs per tal d’obrir un canal per portar les aigües del Ter a les fàbriques que hi havia en projecte.
El 16 de gener del 1897 es va iniciar la construcció de la primera fàbrica i del primer carrer. Aquestes obres es van donar per acabades el primer de juny del 1898 i van ser beneïdes pel reverend Josep Vilanova, rector de Constantins (en aquell moment els terrenys que actualment coneixem com Bonmatí formaven part del municipi d’Amer i la parròquia que els corresponia era la de Constantins).
La nau construïda estava formada per una planta i un pis, i els habitatges constaven de planta baixa i dos pisos.
També l’any 1897, a l’altra banda del riu, la companyia del tren Olot-Girona hi va habilitar un baixador (el tram Salt-Amer ja feia dos anys que s’havia acabat).
El 1898, un cop acabats la primera nau i els primers habitatges, Manuel Bonmatí de Cendra ho va llogar a la raó social Joaquim Estrany i Fills, que és la primera indústria tèxtil que es va establir a la colònia i, per tant, la que va portar el primer grup de gent que hi va habitar.
A partir d’aquest moment es van començar a crear les estructures i la vida de la colònia pròpiament dita, i una mostra d’això és que el 1900, el primer de setembre, ja s’hi celebra la primera festa major. També aquell any es posa la primera pedra de la capella construïda per Manuel Bonmatí de Cendra a tocar de la seva casa pairal i que donarà servei religiós a la població.
Entre el 1898 i el 1901 s’edifica la segona nau industrial i el segon grup d’habitatges.
El 1901, la raó social H. de Vicente Casacuberta, dedicada a la filatura de cotó, lloga una part de la segona nau i, el 1903, la firma Salvador Torras Domènech també s’estableix, com a paperer, a la segona nau de la colònia.
En conclusió, podem dir que el 1903 tota la part industrial construïda ja està tota ocupada.
L'any 1905, l’Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración núm. 1, a la pàgina 1198, fa una ressenya de Bonmatí i Sant Julià del Llor:
Colonia Bonmatí —Col. de 300 hab., sit. a 8 kilóm. de Amer,—Estación apeadero del ferrocarril de Olot. — Carretera de Gerona á Anglés.
Colonia.—Propietario, Bonmatí (Manuel).
Hilados y torcidos de algodón (Fábricas de).—Berenguer Sala (J.).—Casacuberta (Berenguer).
Papel continuo (Fábrica de Torras Domenech S.).
SAN JULIÁN DEL LLOR.— I.. sit. á 5 kilóm. de Amer.—Minas de barita y de plomo, conocidas con el nombre de barniz y aguas minerales.
El 1906, a causa de les riuades que sovint deixen fora de la circulació tant les barques com els vianants i tot el que afecta les indústries de la colònia, Manuel Bonmatí construeix un pont que uneix la Colònia amb la carretera de Girona.
El 1908 el bisbat assigna el primer capellà a la colònia, Ramon Domingo, la manutenció del qual va a càrrec del propietari de la colònia.
Un cop es van haver portat a terme les primeres activitats a la colònia, l’Ajuntament d’Amer va muntar un punt de burots ben a tocar de l’entrada de la zona industrial, a fi de cobrar els corresponents arbitris municipals.
El 1910, a iniciativa de Manuel Bonmatí, amb el compromís del cofinançament dels arrendataris de les naus industrials, es crea l’Hermandad de San Joaquín y la Inmaculada Concepción. Aquesta germandat, els objectius de la qual eren assistir econòmicament els obrers i les seves famílies en cas de malaltia, estarà adherida per als casos d’intervencions quirúrgiques a la Quinta de Salud La Alianza. Els socis benefactors eren Manuel Bonmatí, Vicenç Casacuberta, Salvador i Paulí Torras i Jaume Recasens, capellà de la colònia.
També s’aprofita aquest esdeveniment per inaugurar al poble una sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros adherida a la sucursal de Girona, amb l’objectiu d’incentivar l’estalvi.
El 1910 també es crea Indústries Elèctriques Bonmatí, una central elèctrica construïda per Manuel Bonmatí i adossada al molí del Llor que facilitarà corrent a les mines de Sant Julià, una altra font de treball a la zona.
El 1912, la fàbrica cotonera Joaquim Estrany i Fills, que havia traspassat l’utillatge a H. de Berenguer y Sala, és arrendada pel propietari de l’altra nau, H. Vicente Casacuberta. És a dir que a partir del 1912 queden dues indústries a Bonmatí: la paperera Torras i la filatura de V. Casacuberta.
També el 1912 és arrendat el molí del Llor.
El salari, l’hort, l'aviram que es criava en galliners, el bosc…, tot contribuïa a millorar aquesta escassa economia familiar i va modelar la vida de la colònia durant molts anys.
Una economia que encara es trobava en situacions més precàries quan hi havia escassetat d’aigua o quan la que baixava pel Ter era insuficient per fer anar les turbines i generar prou força per engegar les maquinàries. Quan passava això, els treballadors eren enviats a casa sense rebre cap mena de salari, tot esperant que tornés a sonar la campana de la fàbrica que indicava que ja es podia tornar a la feina.
Per contra, també es varen patir les conseqüències de l’abundància d’aigua, que provocava aiguats i paralitzava les fàbriques.
Tota aquesta etapa que comprèn l’inici i la consolidació de la colònia Bonmatí s’acaba l’any 1914, amb la mort del seu fundador, Manuel Bonmatí de Cendra, a l’edat de 61 anys. A partir d’aquell moment passa a portar les regnes dels interessos familiars el seu fill, Josep Maria, i s’obre una altra etapa en la història local.
