La Colònia Bonmatí rep amb joia la proclamació de la Segona República, el 1931. De les escoles són retirades les fotografies de rei Alfons XIII i són canviats els noms dels carrers del poble. El de Sant Ramon es dirà carrer de Pi i Margall; el del Pi es dirà carrer Salmerón, i el carrer de les fàbriques es dirà Letamendi.
El govern republicà proclama un estat laic i, per això, a les escoles se suprimeixen les classes de religió.
El 1932 diferents associacions es transformen en partits polítics. S’organitzen els primers sindicats. Sorgeixen la CNT i la UGT i la tensió política i social puja de to.
A la fàbrica Casacuberta hi té la màxima representació sindical la CNT, i a la paperera Torras i a l’empresa de caixons de Germans Padrosa, la UGT. La tensió a l’empresa tèxtil i a can Padrosa és força dura.
Segons l’Anuari General d’Espanya de l’any 1934, la situació de la Colònia Bonmatí era:
Colònia fabril de 448 habitants de fet i 484 de dret
Ferrocarril: Olot-Girona, gran i petita velocitat.
Festa major: Pasqua de Pentecosta
Escoles nacionals: professors Sra. Júlia Fiol i Joan Juanals.
Capellà: Reverend Arseni Griera.
Botiguers: Miquel Massana – Llorenç Martí – Joan Surroca
Agent comercial: Gregori Labayen.
Paleta: Francesc Surroca
Barberies: Francesc Solà - Josep Valenti
Bicicletes (dipòsit): Pere Puig
Cafès: Esteve Maurici – Joan Surroca
Carbons (tractant): Joan Surroca
Carnissers: Maria Cassà, vídua Casacuberta – Joan Pujolar
Col·legi: Joan Galí
Llevadora: Joaquima Bustins
Electricitat (subministrament): Josep M. Bonmatí
Estanc: Vda. de Domingo Sánchez
Ferrocarril (cap d’estació): Martí Costal
Farines (molí): Joan Pigem
Filats de cotó: Fàbrica Fills de Vicenç Casacuberta
Fustes (tractant): Joan Surroca
Modista: Carme Sala
Fleca: Miquel Massana
Paper: Fàbrica Salvador Torras Domènech
Fondes: Esteve Maurici – Joan Surroca
Societats: Cooperativa “La Bonmatinense” – Germandat de Sant Joaquim
Teixits (comerç): Josep Sala
Sabateria: Miquel Ros
Correus: Pere Cases
Espardenyeria: Francesc Surroca
Tal com diu Benet Valentí:
Bonmatí viu en aquesta condició, essent la situació social bastant acceptable. Els homes guanyen a la setmana al voltant de les 50 pessetes, les dones ronden les 40, en 48 hores. L’atur és escassíssim. L’educació portada a cap pels diferents mestres que han passat per aquí ha sigut bastant positiva. En matèria de religió hi ha bastanta indiferència. La part religiosa de la colònia és portada a cap per dos capellans, els germans Arseni i Martí Griera.
El 1934 el malestar polític i social de la colònia s’endureix. Els treballadors de la indústria de caixons Germans Padrosa es declaren en vaga per unes desavinences amb l'encarregat. Per restablir la normalitat ha d'intervenir-hi la Delegació de Treball.
Com a conseqüència dels fets del 6 d’octubre del 1934, són desarmades tres persones de la Colònia Bonmatí que són membres de la “guàrdia ciutadana”. Amb el fracàs i la rendició del dia 7 d’octubre, les cinc persones que van desarmar les anteriors són empresonades i conduïdes a Girona.
Un cop celebrat el consell de guerra, només una d'elles serà condemnada a pena de presó.
S'inicia un bienni negre del qual no se'n sortirà fins al 1936 amb el triomf del Front d’Esquerres en les eleccions del 16 de febrer i amb el restabliment de la situació prèvia als Fets d'Octubre. Malauradament això també va provocar un malestar en segons quines esferes que va acabar amb l'"Alzamiento" del 18 de juliol.
[TEXT: Josep Maria Quer i Canaleta]
[FOTO: Ajuntament de Girona. CRDI (Salvador Crescenti Miró) - 01/03/1936]
