A finals de l’any 1994, en unes anàlisis rutinàries d’aigua fetes durant una auditoria mediambiental a la planta que l’empresa Levi Strauss tenia al poble, es va determinar que l’aigua estava contaminada per percloroetilè, anomenat també tetracloroetilè.
Aquesta substància, de la qual ningú n’havia sentit a parlar, és un líquid incolor, no inflamable, pesant i amb una olor semblant a l’èter, normalment utilitzat com a dissolvent en neteja de tèxtils i metalls.
Un cop avisat l’Ajuntament del fet i després de portar a terme totes les investigacions oportunes sobre d'on podria provenir aquesta substància, es va arribar a la conclusió que la Botex era la causant de la contaminació.
Ara bé, amb això no n'hi va haver prou, sinó que primer es va haver de posar remei al problema de l’aigua.
Abans d’entrar a detallar els fets, però, val a dir que la Botex no era la primera vegada que havia causat un problema de contaminació. Ja l’any 1987, concretament al mes de juny, va aparèixer escuma al riu Onyar de la qual no es coneixia la procedència. Un cop analitzada l’aigua, es va determinar que es tractava d’un detergent i, després de comprovar que no podia provenir de l’empresa Gassol de Salt, sinó que havia de venir de més amunt a través de la séquia del Monar, el Departament de Sanitat de la Generalitat va centrar la investigació en les fàbriques de Bonmatí. Finalment es va veure que l’empresa responsable del vessament era l’empresa Botex. Com que el vessament produït, a part d’aparatós, no comportava perill per al medi ambient, no es va aplicar cap sanció econòmica a l’empresa, sinó que se la va obligar a muntar una depuradora d’aigua abans d’abocar-la al Ter.
El Punt Diari publicava el dia 7 de juliol del 1987:
La Generalitat li farà construir una depuradora
Una empresa de Bonmatí contamina l'Onyar
GIRONA (De la nostra Redacció).— El cap dels Serveis Territorials de Sanitat de la Generalitat, Pompeu Pascual, va manifestar ahir que s'obligarà l'empresa «Botex» del terme de Bonmatí a instal·lar una estació depuradora, ja que s'ha comprovat que almenys una part del detergent que dies enrere va contaminar la sèquia Monar i l'Onyar procedia d'aquesta bugaderia. A més, el doctor Pascual va afegir que és possible que dues empreses més de Bonmatí —la «Lirsa» i la «Levi»— també hagin deixat escapar detergent.
Per altra part, el cap dels Serveis ha indicat que, «de fet, els productes vessats no suposen cap risc a la salut pública i, a més, la matèria de sanejament ambiental encara no està reglamentada legalment». Això fa que tampoc no se'ls pugui imposar cap sanció, fora de l'esmentada obligació d’instal·lar una depuradora. Per la seva banda, el director de l'empresa «Botex» ha manifestat que ja té previst la instal·lació d'aquesta depuradora pel proper mes de setembre, ja que llavors ampliarà la seva indústria que fins ara només s'ha dedicat al rentat de vestits de pell i de teixits forts. A partir del mes de setembre pensa posar també un servei de tintoreria pel qual haurà d'utilitzar productes més contaminants.
Igualment, el director ha recordat que en aquest moment el volum de tractament d'aigua és relativament poc i, en tot cas, els vessaments no van directament a la sèquia Monar sinó a un rec. El projecte de la nova depuradora ja està força avançat i tindrà un cost d'entre vuit i deu milions de pessetes. Les primeres taques de detergent es varen detectar el dia 12 de juny i en un principi es pensava que podien procedir d'una fàbrica de Salt, però després es va comprovar que venien de més amunt.
Com després es va comprovar, les mesures no varen ser les adequades, ni tampoc els controls aplicats per Sanitat, i l’empresa va continuar contaminant, aquest cop, però, no va ser una petita escuma més aparatosa que nociva, sinó tot el subsòl i les lleres de l’aigua de Bonmatí.
Cronològicament, i amb l’ajuda dels diaris, el relat dels fets varen ser com tot seguit es detallen.
Assabentat l’Ajuntament de les anàlisis fetes per l’empresa Levi Strauss i després de fer les contraanàlisis oportunes, així com també de notificar-ho al Departament de Sanitat, el desembre de l’any 1994 emet un ban en què es recomana que no es begui l’aigua de l'aixeta ja que Sanitat informava que els resultats de les anàlisis practicades detectaven un producte que superava els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut en aigua de beguda.
Ara bé, en el ban l’Ajuntament informava que l’aigua era potable segons els paràmetres de clor i que, per tant, es podia utilitzar per a la resta d’usos domèstics.
El Diari de Girona el dia 31 de desembre de 1994 publicava:
El problema va ser detectat a la planta de l'empresa Levi Strauss de Bonmatí, que en una anàlisi rutinària va advertir unes anomalies en l'aigua que utilitzava l'empresa. Un cop assabentats del problema, el Consistori va encarregar a la farmacèutica titular de la població que practiqués una anàlisi exhaustiva de l'aigua de la xarxa municipal.
Segons fonts municipals, l'informe de la farmacèutica va indicar que «la cloració de l'aigua és l'adequada per garantir una bona finalitat des del punt de vista bacteriològic. El nivell de clor residual lliure és de 0,8 ppm i per tant no és nociu per al consum». Dies més tard, el Consistori va posar els fets en coneixement del departament de Sanitat de Girona, que dijous va fer públics els resultats de les anàlisis practicades pels tècnics d'aquest departament.
A partir d’aquell moment, a part de solucionar el problema de l’aigua potable, Sanejament, instat pel Departament de Sanitat, va començar a investigar la procedència del producte. En aquell moment, tot i que ja se sabia que la contaminació s’havia produït per percloroetilè, la Botex no deia absolutament res i anava treballant amb normalitat.
El Diari de Girona publicava en data 3 de gener del 1995:
El departament de Sanitat va traslladar les diligències a la Junta de Sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que ha de determinar l'origen de la substància trobada a l'aigua. En cas que els exàmens provin que el percloroetilè detectat prové d'una actuació negligent, la Junta de Sanejament obrirà un expedient sancionador al responsable i posarà els fets en coneixement de la Fiscalia de Girona, segons va explicar ahir Lluís Godé. Segons el delegat de Sanitat a Girona, Pompeu Pascual, el percloroetilè «es troba pertot arreu però només s'admeten determinats nivells que en el cas detectat a Bonmatí se superaven».
Dies més tard, una segona anàlisi feta pel Departament de Sanitat torna a confirmar la presència de percloroetilè, del qual també se'n troben restes al pou de Sant Julià del Llor, encara que en uns nivells menors. En un ban adreçat a les famílies l’Ajuntament aconsella no beure ni utilitzar per cuinar l’aigua corrent.
El problema s’allargava i el dia 21 de gener el Diari de Girona publica una queixa formal:
El problema de l'aigua contaminada a Bonmatí dura massa. Com pot ser que faci un mes que s'ha detectat una concentració massa elevada de percloroetilè, que no la faci acceptable per al consum humà, i encara no se sàpiga d'on prové? És inevitable pensar què hauria passat si la contaminació hagués ocorregut en una població de més habitants de l'àrea de Barcelona.
Mentrestant, al poble arribaven camions amb aigua potable perquè els veïns se'n proveïssin.
No semblava que es pogués recuperar l’aqüífer del poble a curt termini, ja que un cop contaminat resulta molt difícil de purificar. D'altra banda, tampoc semblava viable en aquell moment la construcció d’una depuradora, i això també va ser motiu de confrontació a l'Ajuntament entre l'equip de govern i l'oposició.
El dia 27 de gener, el Diari de Girona publicava la notícia que la Delegació del Govern a Girona, encapçalada per Xavier Soy, oferia suport tècnic i finançament per solucionar el problema. Després d’una reunió mantinguda amb responsables de Sanitat, la Junta d’Aigües, Medi Ambient i l’Ajuntament, s’havia acordat estudiar tres vies possibles de solució. D'una banda, s’havia de fer un inventari dels pous existents sense contaminar i estudiar la possibilitat de connectar-hi la xarxa de Bonmatí. Una altra solució podia ser fer pous nous (la que va acabar prosperant). I també hi havia la possibilitat d’utilitzar la portada d’aigües del Pasteral; ara bé, aquesta anava directament a abastir la zona de Barcelona.
També Josep Maria Reguant, diputat del Grup Mixt al Parlament, va intervenir en l’assumpte demanant al Consell Executiu que es pronunciés. En un comunicat, el diputat reclamava al Consell Executiu que s'interessés pel tema i que adoptés mesures per contrarestar la contaminació de l’aigua, a més d’oferir alguna compensació als veïns i reclamar responsabilitats.
Al febrer, després de corroborar-ho amb anàlisis, es va aixecar la prohibició de consumir aigua als veïns de Sant Julià del Llor. Pel que fa als veïns de Bonmatí, es va iniciar la perforació d’un pou nou al costat del camp de futbol de Vista Alegre per abastir d'aigua el poble. Mentrestant també s’havia obert una font a Vilanna, on s’havia comprovat que l’aigua era completament potable.
El dia 19 de febrer el Diari de Girona publicava una nota sobre la preocupació que hi havia en aquells moments i l’escepticisme sobre la solució que podia aportar el pou nou que s’estava perforant:
La contaminació de l'aigua de la xarxa potable de Bonmatí preocupa molt els habitants de la població, que veuen que dos mesos després que es detectés el problema encara no hi ha una solució que els sembli satisfactòria a curt termini. Alguns veïns de Bonmatí consultats per aquest diari ahir al matí es van mostrar escèptics, d'una banda, que la perforació que s'està fent per tal de construir un nou pou d'aigua sigui suficient per a tot el nunicipi.
En un altre ordre, alguns vilatans van assegurar que «estem a l'espera que les anàlisis que es facin a la nova aigua no continguin la substància contaminant que va aparèixer fa dos mesos». I és que la contaminació de l'aigua de la xarxa potable fa dos mesos que va ser descoberta i l'última solució no agrada a tothom.
També hi havia una queixa dirigida tant a l’equip de govern com a l’oposició perquè, en lloc de buscar una solució comuna en favor del poble, utilitzaven qualsevol entrebanc per iniciar una batalla política.
Finalment el pou nou va començar a funcionar. El dia 21 de febrer es publicava la notícia següent:
Els operaris de l'empresa Francesc Verdaguer de Banyoles, que treballaven en la construcció del nou pou, varen treure ahir al matí una quantitat d'aigua aproximada d'entre 20.000 i 30.000 litres per hora. Aquesta quantitat representa més de 600.000 litres diaris i segons els tècnics de l'obra seria suficient per tal de proveir tota la població, que des de fa dos mesos té l'aigua potable contaminada de percloroetilè. Els treballadors van arribar ahir a una fondària aproximada de 120 metres, tot i que en finalitzar els treballs s'haurà arribat fins a una fondària de 150 metres.
I la mateixa notícia afegia: “Els veïns del poble esperen que la nova captació d'aigua permeti oblidar els problemes de contaminació de la xarxa potable causats per uns abocaments de percloroetilè”.
Mentre això passava, s’anaven fent les investigacions sobre l’origen de la contaminació. El departament de Medi Ambient va investigar una quinzena d’empreses de la zona fins que es va determinar que la Botex era l'única que utilitzava percloroetilè en el seu procés i amb un tractament deficient dels residus. Amb tot això, la Junta de Residus va iniciar un expedient sancionador i en data 30 de gener va enviar una comunicació a l’Ajuntament perquè es requerís l’empresa a aturar immediatament i temporalment la seva activitat, cosa que es va portar a terme el dia 3 de febrer.
El dissabte 4 de març el Diari de Girona publica que l’aigua del pou nou és apta per al consum humà segons el Departament de Sanitat i que les anàlisis donen un nivell molt baix de percloroetilè:
Els exàmens de la nova captació d'aigua es van poder començar un cop els operaris van acabar de construir el pou, que finalment té una fondària de 150 metres. El pou, construït a pocs metres del camp de futbol municipal, serà suficient per proveir tot el poble, ja que se'n poden extreure 30.000 litres d'aigua per hora, fet que suposa prop de 600.000 litres d'aigua cada dia.
Els tècnics de la Junta de Sanejament ja havien apostat per la construcció d'un nou pou, ja que les aigües subterrànies del lloc on s'havia de perforar no tenen un origen fluvial i per tant asseguraven que no estaria contaminada, com han confirmat les anàlisis de Sanitat. Un cop rebuts els resultats de les anàlisis, la Junta d'Aigües haurà de començar a connectar la nova captació a la xarxa potable municipal, que substituiran els pous antics que estan afectats pel percloroetilè.
Un cop les canalitzacions fetes, el dia 18 de març ja es va poder començar a consumir una altra vegada l’aigua potable. Ara bé, al mes de maig es va tornar a escampar el pànic quan de resultes d’unes anàlisis es va tornar a veure que l’aigua no era potable i va caldre tornar a prohibir el consum i la utilització de l’aigua per cuinar. La situació, però, va durar pocs dies, ja que una contraanàlisi portada a terme pel Departament de Sanitat va donar com a resultat que l’aigua continuava essent potable.
Mentrestant, la Botex, tancada al febrer provisionalment, va tornar a posar-se en marxar, i va aprofitar bé el temps, perquè al mes d’agost va tornar a ser expedientada, aquest cop per haver abocat al Ter un dissolvent tòxic que va provocar la mort de milers de peixos. Algú no va fer la feina que s’havia d’haver fet ni els controls necessaris. Tot i haver-hi hagut la intervenció de Sanitat i la Junta de Residus, encara va tornar a passar.
Fins l’any 1999 no es va veure el judici, que en un primer moment prometia una sentència contundent, ja que es demanaven dos anys de presó i 5 milions de multa per al responsable de Botex, i al final va acabar en un pacte entre fiscalia i defensa d’un any de presó i una multa de només 1 milió de pessetes.
El Diari de Girona, el dia 18 de maig de 1999, publicava:
Demanen dos anys i cinc milions per a un industrial acusat de contaminar el Ter
El Ministeri Fiscal sol·licita una pena de dos anys de presó i cinc milions de multa per a Alberto Regolta, gerent i representant de l'antiga empresa Botex S.A. de Bonmatí, a qui acusa d'un delicte contra el medi ambient, del 1995. L'escrit de qualificacions provisionals del fiscal assegura que l'empresa, que es dedicava a la neteja industrial de pells, va emmagatzemar clandestinament, i en bidons en mal estat, els residus tòxics que anava acumulant des de la seva fundació, el 1986.
Segons es recull en l'escrit, els residus -un producte anomenat percloroetilè (PCE)-, es van anar infiltrant en el subsòl i van anar contaminant «progressivament les aigües subterrànies que estaven en contacte», fins al punt que va provocar una mortaldat de peixos a les aigües del Ter.
Segons manté el fiscal, es van trobar elements tòxics en els pous d'aigua de la zona i en les vísceres dels peixos que es van analitzar. En un informe que va elaborar la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient, es van recollir un total de 36.000 litres de residus líquids. L'Institut de toxicologia de Barcelona va verificar en posteriors anàlisis l'efecte que havien tingut els residus en el medi ambient. La defensa, representada per Manel Mir, demana l'absolució del seu client.
I el titular del dia 14 de setembre era:
L'acusació pública i la defensa han pactat un any i dos milions de multa
L'industrial que va contaminar el Ter el 95 no anirà a la presó
I el Punt Diari, per la seva banda, publicava el dia 14 de setembre de 1999:
Regolta va admetre els fets que li atribuïen les acusacions, segons els quals l'empresa Botex SA, des de la seva posada en funcionament l'any 1986, emmagatzemava aigües residuals contaminades en uns dipòsits que tenia en unes galeries subterrànies i aquests dipòsits presentaven un deficient estat de conservació i provocaven vessaments d'aigua contaminada. Part d'aquests vessaments anava a parar directament al riu a través d'un canal i una altra part es filtrava pel subsòl.
Segons un informe elaborat per la Junta de Residus del departament de Medi Ambient de la Generalitat, es van recollir 36.000 litres de residus líquids procedents de la factoria Botex SA en els bidons que hi havia a la galeria subterrània, que feia 28 metres de llarg, 1,2 d'ample i 1,7 d'alçada.
La recuperació de l’aqüífer va tardar, però no tant com el judici. El març del 1997, la Junta de Residus va adjudicar a la UTE Técnicas de Protección Ambiental y Fomento de Construcciones y Contratas la recuperació de l’aqüífer amb una inversió aproximada de 80 milions de pessetes i el termini d’execució d’aproximadament un any i mig.
Van ser 80 milions de pessetes (480.000 euros) contra els 2 (6.000 euros) de multa per al responsable de Botex, i tot sense cap mena de compensació per danys i perjudicis per al poble. En la sentència es recollia una compensació econòmica de 12 milions per a Levi’s, que s’havia presentat com a acusació particular, tot i que al final no la va acabar cobrant.