L'arribada de la multinacional Levi Strauss

L’any 1980 va tancar definitivament Tèxtil Armengol SA (TASA), l’última i única fàbrica tèxtil que quedava a la Colònia. Això va suposar deixar la majoria de la població a l’atur. Famílies enteres es varen quedar sense feina.
 
Ja abans que es tanqués TASA es parlava de la possibilitat que l'empresa Levi Strauss adquirís la fàbrica construïda a principis de la dècada del 1970, la dels telers. Però no va ser fins al desembre de l’any 1981 que no es va produir la compra.
 
Levi’s, abans de decidir-se per Bonmatí, havia estat fent estudis socioeconòmics i fins i tot geològics sobre diferents alternatives, entre elles Saragossa, Màlaga o Celrà.
 
Entre els factors a favor de Bonmatí, i que se suposa que devien tenir el seu pes a l'hora de prendre la decisió final, hi havia les comunicacions i la proximitat a la frontera, així com també el fet que la nau ja estava construïda i per tant la inversió es reduïa. Tot i això, la inversió inicial va ser d'uns 400 milions de pessetes.
 
Aquesta nova factoria havia de donar feina a 150 persones en un primer moment, tot i que al final va acabar donant treball directe a unes 350 persones (i més, si tenim en compte el contractista de rentat que Levi’s tenia al poble, LIRSL).
 
La fàbrica Levi’s de Bonmatí estava integrada a la seu central d’Espanya, Levi Strauss de España SA, situada a Barcelona i que era la que cobria la demanda de productes d'Espanya i Portugal. La producció sol·licitada a la Península arribava en un primer moment bàsicament de contractistes o d’altres fàbriques situades a la resta d’Europa i era subministrada a partir de la seu central de Brussel·les.
 
La fàbrica de Bonmatí, en aquest aspecte, va venir a engruixir la producció realitzada a Espanya i va suposar una resposta més ràpida a les necessitats del mercat. A més, a part d’altres línies de producte, la planta de Bonmatí podia produir pantalons de l’anomenada Línia 7 o Red Tab (501,201,901). Aquesta línia no podia ser confeccionada per contractistes, ja que era el producte estel·lar de l’empresa i, per tant, aquest tipus de producte, amb un teixit especial que només fabricava una empresa tèxtil dels Estats Units, Cone Mills, només podia ser confeccionat a les anomenades O&O (owned and operated), és a dir en empreses pròpies i operades per la companyia.
 
Tornant als inicis de l’empresa a Bonmatí, després de la compra del desembre del 1981 va venir la contractació de personal. Per això durant tot l’any 1982 van anar apareixent tota una sèrie d’ofertes de treball per cobrir les places que es necessitaven per posar en marxa la producció.
 
Així, al gener es van publicar els anuncis següents:
 
 
 
Al juny:
 
 
Al juliol: 
 
 
A l'agost: 
 
 
Al novembre:
 
 
Al desembre: 
 
 
Durant tot l’any 1982 es van portar a terme els cursets de formació de les operàries i unes primeres produccions.
El 1983 l’empresa ja va començar a produir i al setembre, concretament el dia 28, es va inaugurar oficialment la fàbrica.
 
A la inauguració hi van assistir el president mundial de la companyia, Peter Haas (descendent de Levi Strauss); el responsable a Espanya de l'empresa, Dante Chiabarini, així com altres responsables de la firma a Europa. Pel que fa a les autoritats, hi van assistir el cap de Serveis de Governació, Xavier Soy; el senador Francesc Ferrer; el governador militar de Girona, el general Luis Cuesta; els batlles de Sant Julià i Bonmatí i Anglès, i representants municipals d’aquests pobles, a més de Salt i Amer, i el director general de Tecnologia de la Generalitat, Joan Bassa.
 
El Punt Diari va publicar, en relació amb l’acte d’inauguració:
 
 
150 nous llocs de treball a la Selva
«Levi’s España» inaugurà la nova fàbrica de Bonmatí-St. Julià
 
BONMATÍ (De la nostra redacció).— Levi’s, la companyia de jeans més poderosa del món, inaugurà ahir oficialment les seves instal·lacions a Espanya, enclavades en l’antiga nau de filatura Armengol, en el selvatà poble de Sant Julià – Bonmatí, amb la presència dels primers directius de la companyia i destacats càrrecs polítics i militars de les nostres comarques. Acompanyaven al president mundial de la firma, Peter Haas, el responsable a Espanya Dante Chiabarini i els màxims responsables europeus de la firma tèxtil. Entre les personalitats assistents a l’acte hi havia el cap de Serveis de Governació Sr. Xavier Soy; el senador Francesc Ferrer; el governador militar de Girona, general Luis Cuesta; els batlles de St. Julià – Bonmatí i Anglès i representants municipals d’aquests pobles, a més de Salt i Amer, i el director general de Tecnologia de la Generalitat, Sr. Bassa.
 
L’acte protocol·lari s’inicià amb un recorregut per les intal.lacions de la nau, que fou continuat per diferents parlaments, l’exposició d’un vídeo en el qual es recollia la història i el tarannà de la firma i un piscolabis, al qual s’afegiren també els 150 treballadors que té actualment la dependència.
 
GEGANT A CASA NOSTRA
 
Amb la producció anyal de 300 milions de peces de roba, Levi Strauss és el líder mundial  de la confecció, ja que factura a l’any més de 2.600 milions de dòlars.
 
Amb una producció de 2.000 productes diferents, la companyia té treballant més de 45.000 treballadors en 70 plantes i centres de producció localitzats a Amèrica del Nord, mentre que a Europa opera a Noruega, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Espanya.
 
En aquest darrer país, la fàbrica està situada a Bonmatí. La nau de Bonmatí és la primera fàbrica de Levi Strauss a l’Estat espanyol. En l’actualitat dóna feina a 150 persones, encara que hi ha projecte de creació de nous llocs de treball, i factura uns 3.OOO jeans diaris. Amb una inversió inicial de 400 milions de pessetes, la nova dependència estarà enfocada essencialment a cobrir les necessitats de la demanda interior.
 
LA FRONTERA I LA COMUNICACIÓ, DETERMINANTS
 
En ser preguntat el perquè s’havia escollit Bonmatí a l’hora d’instal·lar el nou centre productiu, Dante Chiabarini, responsable de la marca a Espanya, manifestà: «Les comunicacions i la proximitat de la frontera foren factors de pes a l’hora de cercar la situació. El que ens acabà de decidir van ser les referències que teníem sobre la mà d’obra. Sabíem que a Catalunya era disciplinada. A més, la nau ja estava feta i la inversió quedava notablement reduïda». Chabarini féu notar que el personal que treballa a les noves dependències «ha estat escollit entre els pobles veïns i entrenat en les nostres tècniques de confecció, perquè a l'hora de fer treballs s’ofereixi la màxima qualitat». Amb tot la nova factoria de Levi’s no és una de les de més producció de la companyia. «El que cerquem —assegurà Chiabarini— és un alt nivell de qualitat en tots els nostres productes. Volem unes peces perfectes, que no puguin generar cap queixa dels clients. Abans de sortir a la venda, els jeans passen tres o quatre controls de qualitat. Cuidem fins els mínims detalls, tot i que en el procés hi ha certes fases, com pot ser el dibuix de les butxaques, que Levi’s patentà com la representació del vol de l’àliga de les muntanyes Rocoses, que requereixen una gran tècnica artesanal i molta precisió».
 
PETER HAAS, CONTENT AMB LA NOVA FACTORIA
 
En el breu parlament en anglès efectuat pel director i president mundial de la marca, Peter Haas féu una referència a la història de la firma i mostrà la seva satisfacció per la factoria oberta a Espanya i a Catalunya, «terra de gran tradició tèxtil, que servirà per potenciar encara més el que ja es coneix com a llegenda de Levi Strauss».
 
Un monumental pastís fet amb el logotip de Levi’s, que recollia les inscripcions d’Espanya i S.A., fou tallat pel cap suprem de la firma acompanyat per les notes de l’ampul·losa melodia de l’Èxode dels Deu Manaments de Cecil B. de Mille.
 
La nova factoria de Bonmatí recull les més modernes tècniques de confecció amb maquinària especialment construïda per cobrir les necessitats de la marca, que ha creat 150 nous llocs de treball a la Selva.
 
Tal com podem veure a l’article, la producció en el moment de la inauguració de la planta era de 3.000 pantalons al dia. Aquesta producció va anar creixent fins a arribar per sobre dels 10.000 pantalons diaris en el moment de produir-se el tancament, 21 anys després de la seva inauguració, encara que això ja es tractarà en un altre escrit.
 
D'altra banda, cal assenyalar el factor de la qualitat, molt important en tot el procés productiu. Els pantalons Levi’s eren símbol de qualitat i resistència, tant en el teixit com en el disseny, les costures i els reforços. I això requeria un control important tant de la qualitat durant el procés productiu com d'autocontrol de les mateixes operàries que produïen.
 
El procés productiu era un procés molt ben dissenyat i calculat. Un procés en cadena on cada operació del pantaló (amb un total per sobre de 30) era cronometrada i analitzada per ser executada amb la major eficiència.
 
El sistema de treball era un sistema incentivat: a part del salari fix, l’operària era remunerada per la producció segons la seva eficiència. Cada operació tenia un grau de dificultat, i segons el grau de dificultat es fixava un llindar a partir del qual l’operària començava a cobrar incentiu.
 
L’empresa demanava un rendiment del 100% (treball normal). En aquest rendiment, de totes maneres, ja s’estava cobrant incentiu, ja que el llindar abans mencionat començava segons la dificultat entre el 78 i el 82%.
 
Per incentivar l’eficiència hi havia un plafó a l’entrada de la planta amb la foto de les operàries que destacaven en aquest aspecte. Aquest plafó s'actualitzava cada mes. Un sistema molt americà, com altres maneres de fer, que de mica en mica es va anar dissolent i adaptant a la nostra manera de ser, i el plafó es va acabar eliminant.
 
Pel que fa a eficiència, cost, disseny de llocs de treball i combinació d’operacions per fer el procés més eficient, la planta de Bonmatí va ser una de les capdavanteres de les plantes productives que Levi’s tenia a Europa. Ara bé, amb el pas dels anys es van anar obrint plantes en països en vies de creixement (est d’Europa i Turquia) no tan eficients però amb uns costos més baixos, i això al final va suposar el tancament de la planta de Bonmatí. De tota manera, la marxa de Levi's no va ser deguda només a una qüestió de costos, sinó que hi van tenir a veure altres factors de la companyia a nivell mundial.
 
Però, tornant a la inauguració, el diari de Girona Los Sitios celebrava així l'arribada de Levi's:
 
Aspecto muy remarcable de esta nueva factoría en el panorama industrial gerundense es el social y humano, al que han correspondido los miembros del personal, que por citar una cifra, tienen un absentismo mínimo y por parte empresarial existe una gran flexibilidad, así las operarias pueden interrumpir su trabajo, para tomarse breves descansos, hay un servicio médico permanente, se ha esmerado el departamento de vestuarios, son extremas las medidas de seguridad e higiene en el trabajo, y como consecuencia los accidentes laborales son también mínimos.
 
La panorámica industrial de Girona se ha enriquecido pues, notablemente, no sólo con la entrada oficial en servicio de esta factoría, sino por las posibilidades de futuro que ofrece.
 
Una empresa modèlica en molts sentits.