Un any després de la inundació provocada per l'aiguat del 1919, una altra desgràcia va sacsejar la població. Aquesta vegada va ser l’accident ocorregut a les mines de Sant Julià, on varen perdre la vida set miners.
A la mina "Carlota y San José", a prop del carrer Petit de Sant Julià, es pensaven que el filó o les bosses de plom continuaven en direcció cap al riu i creien que trobarien la veta a l’altre costat del Ter. Això en certa manera va propiciar que el 20 de desembre del 1920 es produís el desgraciat accident.
Benet Valentí relata l’accident a L'Amic núm. 17 (pàg. 14-15 del plec central titulat "La vida a la Colònia Bonmatí durant la Revolució Industrial") de la manera següent:
En el subsòl s'havia aixecat una paret de totxos per separar un espai i fer dos compartiments. La dita paret va aguantar molt bé la pressió de l’aigua, però en el departament que quedava buit s’hi va aprofundir un pou, i l’error va consistir en què quan van ser a certa profunditat varen obrir una galeria per sota del departament que retenia l’aigua. Ja feia una colla de dies que als minaires els aclaparava un cert pessimisme, perquè del sostre de la galeria es desprenia algun manyoc de fang. Quan anava a començar el torn de nit, com que els set treballadors no es decidien a baixar a la galeria per por, temeràriament, per incitar-los, l’encarregat, que alhora es cuidava del funcionament de les bombes, va baixar desafiant el perill seguit al seu darrere per tot el personal. El temut mal presagi es va fer realitat en plena nit. L’enfonsament del departament que aguantava l’aigua va ser la causa que hi morissin ofegats set homes; sols es va salvar l’encarregat, que va arribar just a dalt mitjançant l’escala que hi havia empotrada a la paret, però amb l’aigua que li cobria mig cos. Els dissortats negats van ser extrets a còpia de dies, ja que l’últim va ser recuperat l’onze de febrer, és a dir, al cap de 22 dies.
El Diario de Gerona de Avisos y Noticias va publicar la notícia en l'edició del 22 de desembre del 1920:
En San Julián del Llor (Amer), ocurrió anteanoche, a las diez, una horrible desgracia, que costó la vida a siete obreros.
A dicha hora, una fuerte avenida de aguas inundó repentinamente la mina de plomo denominada «Carlota», propiedad de don José Bosch, de esta, quedando sepultados siete obreros que en la misma se hallaban trabajando.
Resultaron inútiles los intentos realizados para extraer las víctimas, por haberse inutilizado los aparatos de desagüe.
El gobernador civil señor Rico se trasladó ayer mañana en automóvil al lugar del suceso, con el objeto de practicar, con personal de Obras públicas, los Trabajos de salvamento correspondientes.
Les set persones que varen perdre la vida i els dies que varen ser trobades són:
3 de gener del 1921: Manuel González González, 31 anys, natural de La Unión (Múrcia) i veí d’Anglès.
16 de gener del 1921: Joan Puigdemont Antoné, 48 anys, natural i veí de Sant Julià.
16 de gener del 1921: Joan Sidera Viñolas, 19 anys i veí de Sant Climent d’Amer.
16 de gener del 1921: José Ridao Flores, 37 anys, natural de Múrcia i veí d’Anglès.
17 de gener del 1921: Esteve Vilanova Blanquera, 23 anys, natural i veí de Sant Julià.
17 de gener del 1921: Fernando Gallego García, 37 anys, natural de Mazarrón (Múrcia) i veí de Bonmatí.
11 de febrer del 1921: Manuel Oller Ridao, 21 anys, natural de Mazarrón (Múrcia) i veí d’Anglès.
Tots set van ser enterrats al cementiri de Sant Julià.
Amb la mort d’aquests set homes, es va abandonar l'explotació de la mina i el propietari, Josep Bosch, va quedar arruïnat.
Als familiars se’ls va assignar una indemnització de 400 duros, però no la van arribar a cobrar mai.