Benet Valentí Guitart (1922-2005)
Al llibre Homes i dones de la Selva, de Narcís Figueras Capdevila i Joan Llinàs Pol, es diu de Benet Valentí:
"Estudiós local. Recopilà dades històriques i tradicions de Sant Julià del Llor i Bonmatí i publicà nombrosos articles sobre aquesta temàtica en revistes locals (especialment L’Amic). També és obra seva l’estudi Cronologia per a una història. Bonmatí."
I el que diu és cert, a Benet Valentí li devem la informació de la nostra història, que va deixar ben documentada i recopilada. Un llegat que es troba repartit entre l’Ajuntament i l'Arxiu Comarcal de la Selva.
Però el personatge va molt més enllà, ja que a part de recopilar informació, va ser una persona clau en la història del nostre poble. En aquest escrit s’intenta fer un repàs de la vida de Benet Valentí Guitart i de com ell va contribuir a ser el que som actualment.
Benet Valentí va néixer a la Colònia Bonmatí el 5 d’octubre del 1922, al carrer de Sant Ramon, on el seu pare tenia una barberia.
Quan ell va néixer, els seus pares, Josep Valentí i Cèlia Guitart, que s’havien casat el 1914, ja tenien dues filles, la Carme i l’Antònia. En Benet va ser el tercer i l’hereu, i més tard va néixer la germana petita, la Lola.
Va anar a l’escola de la colònia fins a l’edat de 16 anys. Encara que li hauria agradat continuar estudiant, la necessitat imperava en aquells anys i s’havia de treballar.
El seu pas per l’escola el va deixar reflectit a l’entrevista que Ramon Ponsatí li va fer a la revista L’Amic núm. 23, del desembre del 2002 (p. 16-18):
Vaig anar a l’escola de Bonmatí, que aleshores estava en un pis de la plaça Don Manuel, just a sobre de can Surroca, fins a l’any 1938, i hi vaig tenir quatre mestres, per ordre cronològic, els senyors Busquets, Galí, Joanals i Ballesta.
Un cop va deixar l’escola, es va posar a treballar a la barberia del seu pare, on va aprendre i continuar l’ofici. Tal com deia ell mateix:
Quan anava a l’escola, a l’hora de l’esbarjo jo ja anava a ajudar al pare, sobretot els dimecres, que era el dia que venia més gent juntament amb els dissabtes, ja que la majoria d’homes s’afaitaven dos cops per setmana i ho feien aquests dos dies.
Al cap de poc va veure que amb l’ofici de barber no es podria guanyar la vida i l'any 1939 va entrar a treballar a can Casacuberta (Hijos de V. Casacuberta). Era el final de la guerra i les fàbriques de filatura s’havien de tornar a posar en funcionament, ja que durant el temps de contesa havien estat destinades a produir material bèl·lic.
Benet Valentí va començar a treballar com a ajudant de muntador i es va jubilar l’any 1980, a l’edat de 58 anys, com a encarregat de magatzem a l’empresa Textil Armengol SA, amb motiu del tancament de les fàbriques, que va deixar moltes famílies del poble sense feina.
A part de treballar a la fàbrica, durant uns anys anava a ajudar a la barberia els dissabtes a la tarda o al vespre i fins entrada la matinada, i els diumenges al matí.
Eren dos dies que hi havia molta gent, la majoria de pagès, ja que ningú no s’afaitava a casa.
El 17 de maig de 1951 es va casar amb Rosa Pla, filla de Sant Julià, que havia conegut treballant a la fàbrica. El casament es va celebrar a Bonmatí i el va oficiar Mn. Miquel Janoher.
Des de molt jove, va ser una persona molt activa i vinculada a la vida social del poble.
Va jugar dues o tres temporades a l’equip del Futbol Club Bonmatí. Posteriorment va formar part de la junta del club durant tres anys, exercint de secretari de l’entitat.
A la dècada del 1960 va ser responsable del funcionament de la cooperativa “La Bonmatinense” durant 5 o 6 anys i hi va estar vinculat directament o indirectament fins que va tancar. També va ser membre de la coral i de la comissió organitzadora de la festa major durant molts anys.
Cal destacar com a molt rellevant que va ser membre fundador del Patronat de l’Habitatge Sant Benet, secció de Bonmatí, que va iniciar la construcció del Grup Bondia.
També va dedicar bona part del seu temps lliure, sobretot des de la seva jubilació, a recollir informació (oral, escrita i gràfica) sobre la història de Bonmatí:
Al no poder estudiar per ser comptable, vaig decidir escriure. Com que sempre he participat en la vida social del poble i m’ha agradat conservar documents i fotografies, sobretot des que l’any 80 em vaig jubilar i vaig poder dedicar-me a la recerca en biblioteques, hemeroteques, arxius… vaig decidir escriure sobre Bonmatí i Sant Julià del Llor.
També va ser un dels patrocinadors de la Trobada d’Exalumnes del temps de la República que es varen dur a terme des de l’any 1985, així com un dels impulsors i pal de paller de la revista "L’Amic", en la qual va publicar bona part de totes les seves troballes històriques.
Els millors records són haver estat el creador de les Trobades d’exalumnes, i un dels fundadors de la revista L’Amic.
Les Trobades vaig organitzar-les amb la intenció de fer venir a Bonmatí la gent que havia hagut de marxar del poble arran de la guerra i que no hi havia tornat mai més.
L’any 2001, juntament amb la seva esposa, va deixar el poble i es va traslladar, per motius de salut, a la residència Clívia de Blanes, on va morir, el 19 d’abril del 2005, a l’edat de 82 anys.
A la revista L’Amic de l’agost de 2005 (núm. 28, pàg. 33), Lluís Solé i Perich escriu aquestes paraules recordant en Benet que són un bon resum de com era:
Aquell home tenia un delit de viure i fer viure als altres tot el que havia vist, escoltat i llegit. Escrivia a màquina al cosidor de casa seva, on va embastar una cronologia del seu municipi, un llibre imprescindible, el marc fonamental per tenir la història mil·lenària d’aquest municipi tan nou. Els seus antics companys d’escola brodaven retalls de memòria en els articles de “L’Amic”, la revista que en Benet havia fundat i refundat i de la qual n’era l’ànima. La felicitat i l’infortuni, les històries, els silencis i els panegírics parlen amb veu clara i persistent de les persones de la seva generació i de l’empremta que van voler deixar a les pàgines de “L’Amic".
En Benet, després de tota una vida de dedicació al treball i a les activitats socials i culturals del municipi, sabia que perduraria en la memòria dels qui li estem agraïts, però era conscient que, sobretot, perduraven les obres materials i els escrits. La seva implicació en la construcció dels edificis del Patronat de l’Habitatge, la seva tenacitat per divulgar la identitat de la seva comunitat, la voluntat persistent d’autogestionar aquesta realitat pròpia, van culminar en el procés d’independència municipal de 1983, una apoteosi col·lectiva que ell explicava amb els ulls brillants del qui n’ha estat partícip i testimoni directe, un protagonista tothora desdibuixat per la discreció i la modèstia.
El fet de deixar Bonmatí va ser un cop molt fort per a Benet Valentí, un bonmatinenc de soca-rel que es va estimar sempre el seu poble. Ell mateix deia:
He viscut tota la vida a Bonmatí, he estimat el poble i el continuo estimant, per això m’he implicat en la seva vida social, una participació que, malgrat m’hagi dut alguna enveja, m’omple de satisfacció, ja que m’ha permès contribuir a l’engrandiment de Bonmatí.