L’Amic ha tingut diferents èpoques que han quedat definides en la "Llinda" de cada número dels que obrien cada nova etapa.
1a ÈPOCA
De la primera època només es va arribar a editar un número, el van fer l'any 1937 els alumnes més grans de les escoles situades a la torre Bonmatí, amb el nom de “Grup Escolar Dídac Tarradell”.
La llinda d’aquell primer número està signada pels representants de la Cooperativa de les Escoles Nacionals, formada pels alumnes Pelai Coll com a president, Benet Valentí com a secretari i el mestre, Cèsar Ballesta.
A la llinda varen marcar la línia d’aquella revista que malauradament només va tenir un número, i concretament deia:
Permete’ns, amic lector, que abans d’endinsar-te en la lectura de les pàgines de "L’AMIC" t’expliquem el que és i el que vol representar el nostre periòdic escolar.
"L’AMIC" és un recull de redaccions, dibuixos, logogrifts, acudits, problemes d’enginy, noticies, etc. etc. Redactats i impresos pels alumnes del Grau Superior de les Escoles Nacionals. Les oferim modestament al públic amb la il·lusió de que aquest serà indulgent amb els errors que hi puguin haver, i es farà càrrec de l’alegria que ens produeix veure uns treballs nostres en lletra d’impremta, i repartits i comentats pels nostres familiars i amics.
Tots els alumnes hem col·laborat en la redacció d’aquestes pàgines; tots hem fet treballs pel periòdic, els quals han estat llegits, comentats i corregits en la classe.
En aquest número hem hagut de vèncer les grans dificultats que suposa l’aprenentatge del difícil art d’impressor; de manera que en aquest nostre primer número, hem hagut de tenir més cura en la part tècnica que en la part de selecció dels treballs; procurarem que els altres números de "L’AMIC" siguin molt millors.
"L’AMIC" té també una altra finalitat; surt amb ganes d’ésser un campió en la lluita contra les males passions i baixos instints, i contra la incultura, i a favor de la justícia i germanor que deuen existir entre els homes; en les seves pàgines no hi trobareu mai cap escrit que us pugui avergonyir sinó al contrari, en ells farem l’aprenentatge per tal de que el dia de demà, ja homes, posem sempre la nostra ploma en defensa de l’oprimit i al servei d’un ideal notablement sentit i intel·ligentment comprès.
La Cooperativa de les Escoles Nacionals s’ofereix també a tots aquells que desitgin fer treballs d’impremta, com programes, targetes, timbratge de cartes, etc., i d’una manera especial l’Ajuntament, per a tots els treballs que tingui a bé encarregar-nos.
Les línies de la revista, "periòdic" com l’anomenaven, estaven posades, i les il·lusions també. Malauradament la guerra va frustrar la continuïtat d'aquest projecte escolar.
2a ÈPOCA
El número 2 de L'Amic, que obre la segona època, es va publicar el desembre del 1985, després d'haver-se celebrat la primera Trobada d’Exalumnes de les Escoles de Bonmatí entre els anys 1922 i 1938 (la trobada es va dur a terme el 5 de maig del 1985).
A la llinda d’aquell número 2, una revista feta amb textos mecanografiats, Benet Valentí deia:
La llinda de "L’AMIC" del juny de 1937, posava: que una de les finalitats que perseguia aquella revista era fomentar la germanor que deu existir entre els homes.
Després de gairebé cinquanta anys del seu naixement, volem intentar que aquest nou "L’AMIC", sigui el missatger de l’amistat que hem de gaudir nosaltres: els ex-alumnes.
El seu fi no és pas voler assolir un premi literari per la seva perfecció, però sí que vol tenir el desig de mantenir i augmentar una germanor mitjançant les seves pàgines. D’aquesta manera estimarem més el nostre poble i ens recordarem més dels amics... amics que tal vegada per vicissituds de la vida hem oblidat.
La seva reaparició és una espontània idea, suggerida per un ex-alumne, molt encertada per cert. Que després tingui una continuïtat, serà si nosaltres ho volem, perquè una revista no es fa sola. Per tant L’AMIC, serà el que nosaltres vulguem.
També intenta ser, la unió d’una segona anella a la trobada d’enguany i aquesta anella, pretén ser l’anterior d’aquella tercera que si Déu vol hi afegirem l’any que ve. Tots constatarem que va ser molt positiu aquell 5 de maig, i que la llavor que aquell dia vàrem sembrar amb el nostre granet, seria lamentable que hagués caigut en terreny erm i no hi fructifiqués.
Voldríem que aquesta reaparició de "L’AMIC" servís a la vegada de felicitació essent tan a prop de les entranyables festes nadalenques. Felicitats doncs a tots els amics de Bonmatí i a tots els que viuen prop del nostre poble i de manera molt especial a tots els que per diferents motius, la vida els ha assignat altres terres més llunyanes.
A tots en nom meu i del poble us desitjo que tingueu un feliç Nadal i un pròsper any 1986, junt amb els vostres familiars.
La segona època de la revista va d’aquest número 2 fins al número 15, que es va editar el desembre del 1998.
La periodicitat durant tota aquesta època va ser anual, concretament al mes de desembre. Així, servia per felicitar les festes de Nadal i per mantenir vives les trobades d'exalumnes, a mig camí entre l’anterior i la següent.
En aquesta època, concretament a partir del número 4, a totes les portades apareixia un dibuix de Xavier Viñolas inspirat en diferents indrets de Bonmatí.
Des del número 2 fins al 12, la impressió va a càrrec de la impremta Costicoll i a partir del número 13 (fins a l'actualitat) se n'ocupa la impremta Pagès.
També consta que el paper per editar-la el cedia la Paperera Torras Domènech.
El nombre de pàgines de la revista era variable, però solia ser d'una trentena.
Entre el número 13 (desembre 1996) i el 15, la llinda de la revista la va començar a fer l’alcalde (fins en aquell moment la signava "la redacció" o un exalumne). Aquest va ser el primer pas per esdevenir revista municipal.
3a ÈPOCA
La transició cap a revista municipal es va produir al número 16, editat el maig del 1999.
A la llinda, el llavors alcalde, Salvador Gázquez, parlava d’aquesta nova etapa:
Aquest és un dels escrits que em produeixen més plaer, i alhora por. L’AMIC sempre m’ha fet respecte, per tot allò que representa i per tot allò que és i té; persones amb fe i esperança. L’AMIC ha estat puntual des de fa quinze anys, amb perserverància, amb una constància pròpia dels qui sempre creuen que la providència està al seu costat.
Els anys passen i empenyen, el temps mana i cal saber-se adaptar a les noves realitats. La gent d’aquesta meravellosa revista tot això ho sap. I és que per aquest motiu que han llançat un doble repte: la renovació de la junta dels exalumnes amb gent més jove i l’inici d’una nova etapa de L’AMIC tot transformant-la en la revista del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí.
Aquest doble repte ha estat assumit i els resultats ja són aquí. La Junta dels exalumnes ha organitzat la trobada d’enguany –a la qual li desitjo tota mena d’encerts i els ofereixo el meu suport incondicional- i un nou consell de redacció s’ha fet càrrec de la revista, la qual està sota el patronatge de l’Ajuntament però sempre amb la voluntat de ser una revista de la gent i per a la gent de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Cal insistir que L’AMIC no serà un instrument polític municipal sinó una revista d’informació i formació ciutadana, de participació plural i diversa, integradora, i creadora de cultura democràtica.
L’Ajuntament s’encara al nou segle amb una aposta –entre d’altres– de futur: assegurar un servei informatiu local, al servei de la gent, de les entitats i dels agents socials, i amb un equip sincer i honest que fuig de la confrontació política i social i que busca l’acord, el consens i la connivència.
El nou aspecte de L’AMIC és innovador i modern –com ha de ser– i el seu contingut segueix l’evolució pròpia dels canvis sense ruptura, i que sempre ens asseguren la continuïtat amb il·lusions renovades i amb actituds respectuoses de compromís social i solidari.
Fa any i mig, al desembre del 97, des d’aqueta revista, us convidava a bastir un pont entre generacions que fos garant de la continuïtat d’aquesta esplèndida obra realitzada pels exalumnes de l’escola pública de la República. Doncs bé, ha estat una crida amb bona acollida. Cal sentir-nos orgullosos del fet de transformar una revista d’origen escolar en una revista del municipi, i sense oblidar l’espectacle fraternal de la trobada, que de ben segur té l’èxit assegurat.
Tal com es diu a la llinda, el format i el disseny de la revista canvien completament, apareixent moltes seccions que perduraran durant molts anys.
Concretament les seccions d’aquella revista número 16 varen ser: Serveis, Llinda, Història, Informació Municipal, Entrevista, Escola, Parròquia, Actualitat, Opinió, La sortida, La imatge anecdòtica i Àlbum fotogràfic.
El nombre de pàgines passa a ser d’unes 36.
El consell de redacció a l’inici de la tercera època estava format per Benet Valentí, Glòria Casadevall, Pep Collelldemont, Joan Grabulosa, Josep Pérez Raventós, Ramon Ponsatí i Sílvia Sureda.
Aquesta època va del número 16 (maig 1999) al número 37 (agost 2010).
Durant aquesta època s’editaven dues revistes anuals: una al juny i l’altra al desembre, si bé a partir de l’any 2003 les revistes sortien al febrer i entre el juliol i l’agost.
4a ÈPOCA
Amb el número 38 (setembre 2011) s'entra en la quarta i, ara per ara, última etapa de la revista, en què la periodicitat és anual.
La llinda d’aquell número la signava Gemma Domínguez com a regidora de Cultura de l'Ajuntament:
Lectors i lectores,
Aquesta és la primera vegada que em dirigeixo a vosaltres des d’aquestes planes, i ho faig com a nova regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí.
A les vostres mans teniu un nou número de la revista L’Amic, amb un equip de persones al darrere que tenen com a objectiu tirar endavant aquesta publicació.
Aquest equip està format per gent amb experiència que fa temps que forma part d’aquest projecte i d’altra que s’hi acaba d’incorporar.
Des de l’Ajuntament animem l’equip de redacció perquè aquesta revista “camini sola” i, tot i tenint el suport merescut d’aquest consistori, agafi el caire “despolititzat” que sempre l’havia caracteritzat.
Com veureu, s’han eliminat les planes dedicades a informació municipal perquè pensem que l’Ajuntament ha de tenir altres mitjans per informar la població, i, en el seu lloc, ha quedat més espai per a altres temes relacionats amb el nostre poble o per a altres articles d’interès.
Només em queda, doncs, engrescar a tothom a participar en aquesta publicació amb les vostres creacions, idees i opinions, perquè al cap i a la fi, aquesta és la vostra revista.
En aquesta quarta etapa, doncs, ja no s'utilitza la revista com a mitjà d'informació de l'Ajuntament sobre temes municipals i, si bé la línia és continuadora de l'etapa anterior, hi ha canvis de format i es dona més pes a les entitats del poble.
Les seccions que hi podem trobar en aquesta època són: Serveis, Llinda, Fa cent anys, Entitats, Actualitat, Història, Entrevista, Reportatge, Oci, Relats, Cuina, Cultura, Informàtica, M'agrada-No m’agrada.
El consell de redacció d'aquell número 38 estava format per Anna Pagès, Xevi Pijaume, Lluís Molas, Rosa Taberner, Anna Marcó i Gemma Domínguez.
El nombre de pàgines creix fins a les 56 pàgines aproximadament.
A partir del número 43 (setembre 2015) la revista, que fins llavors era en blanc i negre (excepte les cobertes), surt totalment en color.