Del 1936 al 1939 l’escola es va traslladar a la torre dels Bonmatí amb el nom de Grup Escolar Dídac Tarradell.

Al capdavant de l’escola hi havia el mestre Cèsar Ballesta, que va portar a terme una gran tasca educativa que va ser recordada durant molt anys pels alumnes d’aquell temps.

El període 1936-37 es pot considerar el període més brillant de l’escola de Bonmatí. El fet d’estar situada a la torre de can Bonmatí va donar accés a unes instal·lacions que podríem anomenar de primer ordre i que no s’havien tingut mai al poble: biblioteca, museu, sala de cinema, estació meteorològica, pista de tennis, sala de ping-pong, billar...

Al mateix temps i sota el guiatge del mestre Cèsar Ballesta, es va establir un sistema de funcionament assembleari a través de l’anomenada Cooperativa de les Escoles Nacionals, i un tipus d’ensenyament que anava molt més enllà de la pura docència en aula, com per exemple l’hort o, tal com l’anomenaven, camp de pràctiques agrícoles, en què els mateixos estudiants cultivaven tot tipus de viandes.

En Benet Valentí descriu la Cooperativa de les Escoles Nacionals de la manera següent:

L’objectiu d’aquesta cooperativa era instruir els vailets perquè el dia de demà, ja homes, estiguessin preparats per tal de saber comportar-se i com fer rutllar una societat. En una reunió general celebrada a l’escola, es va elegir per votació una junta directiva amb tots els nomenaments que regeixen en qualsevol societat.

Cada mes en el tauler d’anuncis de l’escola hi havia un avís en el qual es feia saber el dia i l’hora de la reunió general, que es convocava amb el corresponent ordre del dia. En el dia i l’hora convinguda per a la reunió, el mestre abandonava la tarima i davant de la mateixa s’hi havien d’asseure tots els elements de la junta encapçalada pel president, el qual després obria la sessió i anava desgranant d’un en un tots els punts de l’ordre del dia i concedia la paraula als associats que l’anaven sol·licitant, entre els quals hi havia el mestre. Mentrestant el secretari anava prenent notes per tal de redactar després l’acta de la sessió, que s’aprovaria o no en la propera reunió.

Com he dit abans, les finalitats de la cooperativa eren dues. La primera era aprendre com la gent s’havia de comportar en una societat i la segona com una junta l’havia de regir. Es va fixar una mínima aportació mensual a la cooperativa i es va nomenar dos alumnes, als quals se’ls va responsabilitzar de vendre el material escolar, també amb un mínim de guany que després s’ingressaria a la caixa sota la responsabilitat del tresorer. També serien responsables d’efectuar les comandes de material escolar a la llibreria Dalmau Carles Pla de Girona. Els beneficis després s’empraven per a alguna dedicació especial convinguda en la reunió i si més no per a l’excursió de fi de curs. Va ser una manera divertida d’anar a l’escola i que, ensems, un cop ja homes, ha donat molt bons fruits.

També fruit d’aquesta època, concretament del juny de l’any 1937, és la revista L’Amic, amb la qual els alumnes varen aprendre a fer de reporters i d’impressors.

L’any 1938 l’ensenyança va minvar bastant degut a la incorporació del mestre a la guerra.

A partir del 1939 les escoles van tornar a baixar a la Colònia.

[TEXT: Josep Maria Quer i Canaleta]

[FOTO: Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Fons Benet Valentí]