Les víctimes de la repressió franquista

A finals del mes de febrer del 1939 comença una etapa repressiva contra els que havien defensat la República després del cop d'estat ideat pel general Emilio Mola i es busquen culpables dels fets ocorreguts al principi de la contesa en el bàndol republicà.
 
Ja el 7 de febrer del 1939, a Bonmatí es va establir una junta gestora que va fer les funcions d’ajuntament fins que tota la depuració es va haver portat a terme. Aquesta junta, juntament amb una parella de la Guàrdia Civil d’Amer, es va encarregar d’anar citant a l'escola de la Colònia, on portava a terme la seva tasca, tot un seguit de persones relacionant-les amb els fets del 1936. 
 
Al mes de març, la Guàrdia Civil deté a la Colònia dinou homes i una dona, que són conduïts al Seminari de Girona, llavors convertit en presó. Les detencions es basen, fonamentalment, en les acusacions formulades en relació amb tres morts que hi havia hagut a Bonmatí tres anys abans, el 1936.
 
Al mes d'abril es porta a terme el procés sumaríssim contra els detinguts i la sentència ferma es comunica el dia 5 de maig.
 
El 7 de juliol del 1939 són condemnats a mort i executats a les tàpies del cementiri de Girona set dels homes detinguts el mes de març anterior. Junt amb aquests, també va ser executat Florian Marcó Masachs.

D’aquests afusellaments, Benet Valentí comenta:

Quan el tribunal militar havia dictat les penes de mort, els condemnats eren conduïts en un local aïllat que es coneixia amb el nom de 'la nevera', lloc on hi esperaven l’hora fatídica. Ja abans de ser dictada la sentència van ser apallissats sense compassió i quan estaven a la 'nevera' abans de ser executats també.” 

I també: 

“De font molt fiable del que escriu el present i horripilant fet, vaig saber que l’autoritat militar de la presó va esperar inútilment la intervenció o recomanació de la gent que en aquell moment regien els destins de Bonmatí. Una lloable feina que en aquell moment de repressió es vivia no la podia pas fer qualsevol.”

Josep M. Solé i Sabaté, al llibre La repressió franquista a Catalunya (1838-1953), manifesta:
 
“Si analitzem el cas de Bonmatí, dins ja d’una repressió elevada, veurem que era una població nascuda a redós d’una colònia industrial i que malgrat ser un poble totalment industrial, sofreix una repressió increïblement alta, pròpia de zones agràries (aleshores tenia prop de mig miler d’habitants). És un lloc on tothom es coneix, i els afusellats formaren part dels comitès tèxtils o de la paperera. La repressió hi és força desmesurada i hom es perd en cercar els camins per explicar-la.”
 
Els executats a Girona el 7 de juliol de 1939 van ser:
 
- Rossend Garcia Llunell. Natural de Bescanó, de 24 anys i solter. Obrer de la paperera Torras. Estava afiliat a la UGT. Era conegut amb el sobrenom d’El Conde. Va ser acusat de ser membre del primer comitè revolucionari de Bonmatí en el moment en què es van cometre les morts dels germans Griera. També va ser acusat de ser un dels que van anar a detenir Josep M. Bonmatí i dels que van requisar les ràdios a les persones de dretes. També es va fer constar que havia anat com a voluntari en una columna del POUM i que va arribar a obtenir la graduació de sergent.
 
- Joan Serramitjana RibasMestre escrivent i barber, de 40 anys, casat i amb dues filles, natural de Salt. Va ser secretari del segon comitè del poble de Bonmatí i va ser regidor de l’Ajuntament i conseller de Cultura durant tres mesos. Estava sindicat a la CNT. Va ser acusat de formar part del segon comitè revolucionari de Bonmatí en el moment en què es va produir l’assassinat de Josep Massana, així com també de la detenció de Consol Soler, que va ser entregada al comitè revolucionari de l’Escala, que la va assassinar. Al mateix temps va ser acusat d’haver participat en la col·lectivització de l’empresa H. de V. Casacuberta. Al llibre Hores de vetlla, d’Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, fent referència a Joan Serramitjana, es comenta: “De les cartes es dedueix que la seva dona havia aconseguit la commutació de la seva pena, però una persona influent de Bonmatí ho va desestimar i va fer que la condemna a mort seguís el seu curs.”
 
- Conrad Motger HortaNatural de Vilanna, de 46 anys, casat i obrer de la paperera Torras. Estava afiliat a la UGT. Va ser acusat de formar part com a vocal del segon comitè revolucionari de Bonmatí i de ser qui va anar a detenir personalment Josep Massana i entregar-lo al grup que el va assassinar.
 
- Joaquim Cassà Coll. Natural de Bonmatí, de 27 anys, solter i obrer de la paperera Torras. Estava afiliat a la UGT. Va ser acusat de pertànyer al segon comitè revolucionari que va portar a terme l’assassinat de Josep Massana, de ser un dels que van saquejar la casa dels Bonmatí i d’haver participat, l’octubre del 1936, en els assassinats ocorreguts a la presó de Girona, en el que es va conèixer com la Nit de Roses
 
- Ricard Castañer DuchNatural de Salitja, de 48 anys, casat i amb tres fills. Era obrer de la paperera Torras i estava afiliat a la UGT. Va ser acusat de formar part del segon comitè revolucionari de Bonmatí en el moment en què es va portar terme l’assassinat de Josep Massana, així com també d’anar sempre armat i de molestar "les persones de bé".
 
- Joan Pagès Canals. Natural de Sant Aniol de Finestres, de 50 anys i casat. Era obrer de la paperera Torras i estava afiliat a la UGT. Va ser acusat de formar part del segon comitè revolucionari, en el moment en què es van causar les morts de Josep Massana i Consol Soler.
 
- Lluís Ros CrosDe 39 anys, casat i amb 3 fills. Era encarregat de la paperera Torras. Va estar sindicat a la UGT. Va ser acusat de formar part del primer comitè revolucionari que hi va haver a la Colònia i de ser ell personalment qui va anar a buscar els mossens germans Griera i qui els va entregar perquè fossin assassinats. També se l’acusava d’haver participat en la destrucció i el saqueig de la casa dels mossens. Lluís Ros, en una de les seves cartes, comenta: “Sabéis que si el pueblo quiere nos matarán, todo depende del pueblo. Si os explicáis bien, me parece que no lo harán porque si vais a hablar con ellos, no serán tan injustos y comprenderán que soy inocente de todo lo que me acusan.” 
 
- Florian Marcó TràfachNatural d’Amer i veí de Gelida, de 37 anys, casat i de professió paperer. Afiliat a la UGT. Va ser acusat de ser un dels impulsors de l’assassinat de Josep Massana. Es va traslladar des de Gelida, on vivia, a Bonmatí, i va ser durant la seva curta estada al poble que es va produir l’assassinat. Florian Marcó, que havia tingut una actuació molt significativa durant els Fets de l’Octubre de l’any 1934, havia estat denunciat per Josep Massana i havia hagut de complir sentència de presó.
La resta de detinguts al mes de març van tenir sorts diverses:
 
Alfons Torres FontNatural de Bonmatí, de 36 anys, casat i de professió obrer. Afiliat a la UGT. Se’l va acusar de ser l’organitzador de tots els actes públics propagandístics que es feien a Bonmatí. Va tenir una actuació destacada en els Fets d’Octubre del 1934. Va ser condemnat a sis anys i un dia de presó.

- Pere Salavedra BonadonaNatural de Sant Climent d’Amer i veí de Constantins, de 19 anys, solter i de professió obrer. Afiliat a la UGT. Se’l va acusar de mala conducta i d’haver-se posat des del primer moment a disposició del comitè revolucionari, formant part dels grups que es van dedicar al saqueig i la destrucció d’esglésies. Va ser condemnat a sis anys i un dia de presó.

- Pere Torrent SerratNatural de Bonmatí, de 20 anys, solter. Afiliat a la UGT. Se’l va acusar d’haver participat en la destrucció de l’església de la Colònia. Va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal.

- Esteve Torrent SerratEs va fer constar que se l'havia acusat per error. Els que van denunciar els fets, en declaració feta el dia 8 d’abril, van admetre que ell no havia fet res. No va arribar a celebrar-se el judici; el jutge, en l’acte dictat el dia 15 d’abril, va demanar el sobreseïment del cas. Ara bé, fins en aquell moment havia estat a la presó "per error". 

- Pere Masachs Aymerich. Natural de Sant Climent d’Amer i veí de Bonmatí, de 47 anys, casat i de professió sereno. Afiliat a la UGT. Se’l va acusar d’haver-se posat al costat de la causa roja i d’haver estat nomenat sereno i agutzil. El dia en què va ser assassinat Josep Massana estava fent de sereno al pont i per això se’l va acusar d’haver estat al cas del fet. Va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal.

- Concepció Coll ColsNatural de Bonmatí i veïna de Girona, de 32 anys, soltera i de professió empleada. Se la va acusar de tenir idees d’esquerres. Va treballar en un taller de confecció on també treballaven noies del poble sense poder-se precisar si aquestes ho feien de manera voluntària o forçosa. Tenia a casa seva dues dones, una de les quals va ser detinguda i assassinada pel comitè de l’Escala. Va ser absolta dels càrrecs.

- Joan Grabulosa MartíNatural d’Anglès i veí de Bonmatí, de 39 anys, casat i de professió carboner. Afiliat a la CNT. Se’l va acusar d’haver-se posat a favor de la causa roja i de tenir amistat amb els membres del comitè de Bonmatí. Acusat d'haver-se apropiat un bosc de Josep Massana, segons un rumor havia format part directa en el seu assassinat. Va ser absolt de tots els càrrecs.

- Miquel Martí SolerNatural de Bonmatí, de 35 anys, casat i de professió paperer. Afiliat a la CNT. Se’l va acusar d’haver-se posat a disposició de comitè de Bonmatí. També de proferir amenaces contra Josep M. Bonmatí i d’haver intervingut en la detenció de Josep Massana abans de ser assassinat. Va ser condemnat a 15 anys de reclusió temporal.

- Pere Garcia LlunellNatural de Bonmatí, de 20 anys, solter i de professió assalariat. Sindicat a la UGT. Se’l va acusar de ser d’ideologia extremista, d'haver-se posat al costat del comitè revolucionari i d’haver participat en actes de violència. A més, se’l va acusar d’haver format part del grup que va destruir l’església i d’haver saquejat la casa rectoral. Va ser condemnat a sis anys i un dia de presó.

- Joan Casaponsa CarrerasNatural de Bonmatí, de 36 anys, casat i de professió assalariat. Sindicat a la UGT. Se’l va acusar d’haver-se posat a favor del comitè revolucionari, havent participat en despropòsits i actes de violència, però sense haver participat en delictes de sang. Va ser absolt de tots els càrrecs.

- Lluís Torrent LlorensíNatural de les Preses i veí de Bonmatí, de 45 anys, casat i de professió paperer. Sindicat a la UGT. Se’l va acusar d’ideologia extremista i d’haver-se posat des del primer moment a disposició del comitè revolucionari, realitzant nombrosos serveis d’armes, i d’haver pres part en escorcolls i saquejos. Va ser absolt de tots els càrrecs, però en la sentència es va demanar que estigués dos mesos més empresonat.

- Llorenç Martí CostaNatural de la Cellera de Ter i veí de Bonmatí, de 41 anys, casat i de professió empleat. Sindicat a la UGT i a la CNT. Se’l va acusar de ser d’ideologia d’esquerra. Era propietari del cafè on es reunia el comitè revolucionari, amb el qual tenia amistat. També se li atribuïa haver realitzat serveis d’armes i haver participat en la col·lectivització de les Indústries Elèctriques i en l’assassinat de Josep Massana. Se’l va condemnar a 15 anys de reclusió temporal.

- Emili Grabulosa GallardNatural de Bonmatí, de 34 anys, vidu i de professió paperer. Sindicat a la UGT. Va ser acusat d’haver tingut una participació rellevant ja en els Fets d’Octubre del 1934 i d’haver-se posat des del primer moment a disposició del comitè, realitzant patrulles armades i actuant com a milicià. Va ser absolt de tots els càrrecs.

A part d'aquest grup, el 8 de juliol va ser executat Daniel Puig Font, fill de Bonmatí però resident a Salt, paleta vinculat a la CNT-FAI.
 
Es complia, així, al peu de la lletra la instrucció reservada núm. 1 firmada pel general Emilio Mola el 1936 (l'ideòleg del cop d'estat va morir el 1937 en un accident d'avió), que deia:

Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.

 

[Font foto obertura: Marc Martí / Diari de Girona]