L'any 1901, els cosins Rafael i Joan Torras Juvinyà i Salvador i Paulí Torras Domènech van escindir la societat paperera Sucesores de Torras Hermanos, domiciliada a Sant Joan les Fonts, segons sembla arran de la discussió sobre l'ús d'una tartana. Rafael Torras es va adjudicar en subhasta a sobre tancat la planta de Sant Joan les Fonts i els germans Torras Domènech, veient-se obligats a vendre la seva part, van abandonar el poble garrotxí.
Salvador i Paulí Torras Domènech van arribar a la Colònia Bonmatí l’any 1903 i van portar amb ells una bona colla de treballadors i les seves famílies. La fàbrica la dirigia Paulí Torras i la comercialització de la producció anava a càrrec de Salvador Torras.
Van ocupar la meitat de la segona nau de la colònia -a l’altra meitat hi havia la raó social de V. Casacuberta.
La paperera, igual que tots els altres industrials que hi havia en aquell moment, pagaven a Manuel Bonmatí de Cendra un arrendament, que era d’aproximadament 27.000 pessetes anuals en total. Aquest lloguer incloïa la infraestructura industrial, així com també l’ús del xalet, d’estances dels treballadors i terreny (horts).
La producció era de paper continu i la plantilla la integraven aproximadament cent treballadors.
El personal era preferentment masculí i les feines eren eminentment especialitzades, i per aquest motiu els treballadors necessitaven un període més o menys llarg de formació.
Una de les característiques d'aquesta empresa era el bon tracte i entesa que existia entre amos i obrers, que no va propiciar cap conflicte ni vaga durant tots els anys de presència a la colònia.
Entre els clients que va tenir al llarg de la seva història a la Colònia Bonmatí es pot destacar la Fábrica de Moneda y Timbre i la Generalitat de Catalunya durant l’època de la Segona República i la Guerra Civil.
El 1909, a Saragossa, a l’exposició Hispano-Francesa que s'hi va fer, van ser premiats. El Diario de Gerona de Avisos y Noticias ho recollia així:
Gerona en Zaragoza
La Comisión Ejecutiva de la Exposición Hispano-Francesa de Zaragoza, agradecida al concurso que le ha prestado la Junta de la Provincia de Gerona, ha concedido el Diploma de Honor de Cooperación a su Presidente el Excmo Sr. D. Francisco de Ciurana y Medalla de Oro de Cooperación a los Sres. Vocales de la misma D. Francisco Vives, ingeniero; Cristóbal Grober, fabricante; D. Salvador Torras, fabricante; D. Salvador Bonet, hacendado y D. Ignacio Tort, fabricante.
Además como expositores de esta provincia han sido premiados los señores siguientes:
Gran premio; Sres Demissy Miguel y Cia de Blanes.
Diploma de Honor; D. Salvador Torras Domenech de Bonmatí y Sres. Dalmau Carles y Cia de Gerona.
Medalla de Oro; D. José M. Pérez Xifro y D. Luis Tamarit y Llopis de Gerona.
Medalla de Plata; D. Hipólito Jalibert de Port-Bou.
Mención honorífica; D. Emilio Canet de San Feliu de Guixols y la Agricultura Española.
Damos nuestra más cumplida enhorabuena á todos los Sres. premiados y en particular a nuestro buen amigo Sr. De Ciurana que con su actividad e influencia tan alto ha sabido colocar el buen nombre de la industriosa provincia de Gerona.
El 1910 els germans Torras Domènech consten com a socis benefactors de l'Hermandad de San Joaquín y la Inmaculada Concepción, fundada a la Colònia.
Del 1910 al 1915, Salvador Torras Domènech va exercir com a president de la Cambra de Comerç i la Indústria de Girona.
L’any 1917 a la paperera es va registrar un accident laboral mortal:
En la fábrica de papel de los señores Torras Doménech, de Bonmatí, al ir el operario de la sección de blanqueo Julio Canals, de 5S años, natural de Las Planas, a engrasar una máquina, fue cogido y volteado por el volante de la misma quedando muerto en el acto.
En el lugar del suceso personóse el Juzgado municipal de Amer, procediendo al levantamiento del cadáver y ordenando su conducción al depósito. Se instruyen además las correspondientes diligencias.
El 1919, un aiguat va provocar pèrdues considerables a la fàbrica.
El 1921 s'hi va instal·lar una màquina de vapor i, per aquest motiu, es va aixecar la xemeneia que encara domina el sector industrial de la Colònia Bonmatí.
El 1923 la Paperera Torras ocupava el sisè lloc entre les papereres de Catalunya, amb un valor de producció de 787.000 pessetes.
També l’any 1923 una obrera va rebre el primer subsidi de maternitat a través de la Caixa de Pensions gràcies al fet que la paperera tenia tots els obrers adscrits al règim de "retir obrer".
El 1925, es van desplaçar a la Colònia Bonmatí 125 associats de la Unió Sindical del Llibre de Barcelona per visitar la fàbrica:
El pasado domingo unos 125 asociados de la entidad Unión Sindical del Libro, de Barcelona, visitaron la fábrica de papel continuo que en esta poseen los señores Torras Doménech.
A su llegada fueron recibidos por los señores Salvador y Paulino Torras Doménech e hijo político del primero, don Buenaventura de Viñals, con el alto personal técnico de la casa, dirigiéndose los excursionistas a la capilla de la Colonia para cumplir con el precepto dominical.
A la salida de los divinos oficios se dirigieron los visitantes a la fábrica de papel, divididos en cinco grupos, a cada uno de los cuales acompañaba personal competente para dar las debidas explicaciones de lo que se iba a visitar.
Los propios señores Torras Doménech, el ingeniero señor Anzur y los dependientes señores Doménech y Ramonell, se encargaron amablemente de cada uno de los grupos junto con los señores Galve, Martorell. Rubí, Borras, Roca y Bellfoley de la comisión organizadora de la visita. Así los visitantes pudieron apreciar en todos sus detalles las diversas manipulaciones que se hacen precisas para convertir en papel la materia prima que para ello precisa, ya sean los desperdicios de trapos o de papeles, ya las partes químicas y mecánicas que procedentes del extranjero se obtienen de diversos árboles y otras plantas, ya del esparto que se recolecta en la región de Levante en nuestro país.
La visita, cuya esmeradísima organización dio lugar a la obtención de un excelente resultado cultural, terminó con una comida, obsequio del señor Torras, que fue servida por el Hotel del Centro de esa, en una de las dependencias de la fábrica.
El banquete fue presidido por don Salvador Torras a quien acompañaba su hermano don Paulino; su hijo político don Buenaventura de Viñals y los señores Miquel y Planas, Thomás, Gálvez y Martorell.
Al descorcharse el champagne el señor Torras ofreció el Banquete a los visitantes haciendo votos para que rinda sus Frutos la labor cultural que viene realizando la Unión Sindical de las Industrias del Libro.
El presidente de esta entidad, señor Thomás, dio las gracias al anfitrión, de quien hizo un complacido elogio siguiendo una tradición familiar que llega a la cuarta generación en la fabricación del papel en cuya industria ha sabido llegar hasta la competencia con el extranjero. El señor Miquel y Planas con frases llenas de entusiasmo se adhirió a las anteriores manifestaciones.
El 1928 es va constituir a Sant Sebastià la Societat Reguladora per la Producció i Venda de Paper a Espanya, de la qual Salvador Torras Domènech en formava part:
Se ha constituido en San Sebastián con la denominación de «Sociedad reguladora para la producción y venta del papel en España», una Sociedad de la que forman parte todos los industriales dedicados en España a la Industria del papel.
De esta provincia forman parte los siguientes: Don Salvador Torras Doménech, de Bonmatí; M. Vancells y C.ª de Gerona; don Rafael Torras Juvinyá, de San Juan les Fonts; Papelera del Freser, de Ribas de Fresser; Sala y Salieti, de Gerona, y don Adrián Drou, de Sarrià de Ter.
El 1929 es produïen 5.000 quilos diaris i es fabricaven 36 classes de paper de colors diversos. Entre els clients es comptava amb la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre, que rebia el paper a Madrid i l’enviava a Londres, on fabricaven els bitllets per encàrrec del Banc d’Espanya. A part, la paperera confeccionava cèdules, segells i paper d’estat.
El 1934 els germans Torras Domènech van decidir separar-se en la seva activitat. Salvador Torras es va quedar a Bonmatí i el seu germà Paulí i els seus fills, Joan i Francesc Torras Hostench, van deixar la colònia i es van traslladar a Sarrià de Ter, on van fundar la paperera Torras Hostench. En el trasllat, 35 obrers i les seves famílies van deixar Bonmatí.
Durant la Guerra Civil, la paperera va continuar treballant amb normalitat, donat que proveïa paper a la Generalitat.
El 1937, la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya va absoldre Salvador Torras i no se li va fer expropiació de béns:
S'ha resolt favorablement un expedient i apropiació de béns seguit contra Salvador Torras Domenech per haver-se comprovat que dit senyor fabricant de paper de Bonmatí en qual industria ha sobresortit, s'ha dedicat sempre al treball i vivint completament allunyat de tota activitat política i en una grandíssima harmonia amb els seus obrers, no existint cap indici que permeti fer-lo suspecte de les mes mínimes concomitàncies amb els elements que han desfermat la guerra.
La Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya, per unanimitat, decideix: Que absolent al ciutadà expedientat Salvador Torras i Domenech per no haver incorregut en cap de les responsabilitats civils derivades de l'aixecament subversiu del 19 de juliol del 1936 procedeix decretar, i a tal fi, Decreta: Que queda sense efecte l'apropiació de béns propis de l’al·ludit Salvador Torras Domenech, i, per tant, de la finca que posseeix a Tordera i que li sigui restituïda íntegrament la seva possessió i li siguin tornats els altres béns que li hagin estat apropiats.
El 1939, durant els últims dies de la guerra, uns treballadors de la paperera van aconseguir avortar l’intent de fer explotar les fàbriques i la central elèctrica. Benet Valentí ho descriu de la següent manera, tot parlant de Florenci Llenas, un manyà de la paperera:
A la nit del dia 4 de febrer de 1939, en els últims moments de la guerra civil, va donar una prova de valor i d’estima envers la seva empresa i la colònia. Els militars republicans que en aquestes dates eren els responsables de les naus industrials convertides en fàbriques al servei de la guerra, en veure aquesta perduda, varen intentar dinamitar les tres naus industrials de la colònia. En Llenas al cap, junt amb uns pocs homes, s’enfrontaren pistola en mà als militars, amenaçant-los de mort en cas que es portés a cap tal destrucció. Sortosament no es va produir i se salvaren les fàbriques. Dos dies després entraren els nacionals que ocuparen la colònia i la paperera reprèn de bell nou les seves activitats per bé que d’una manera anormal.
Un cop acabat el conflicte, la paperera Torras va ser una de les primeres indústries que va poder començar a treballar amb normalitat, ja que la seva fàbrica no havia estat desmuntada i dedicada a la fabricació d’armament durant la guerra. De totes maneres, tots els treballadors van haver de tornar a demanar feina de cap i de nou, cosa que es va aprofitar per fer una selecció i depuració del personal.
Un exemple d’aquesta depuració la descriu Benet Valentí en el mateix article esmentat anteriorment:
L’empresa nomena un cap de personal que serà un home de palla, l’encarregat de classificar els treballadors per efectuar una depuració. En la llista de classificació hi figura en Florenci Llenas. L’estupor a la colònia és gran, però de moment allò més prudent és de callar. Davant d’aquest fet, en Llenas comenta el cas al Sr. Paulino, que és propietari de la Torras Hostenc de Sarrià i aquest fa comprendre al seu germà Sr. Salvador que comet una equivocació. L’empresa repara la injustícia i en Florenci Llenas torna a ser un home admès i reincorporat a la plantilla.
L’any 1940 es van tornar a registrar pèrdues considerables durant l’aiguat.
L’any 1942 mor a Barcelona Salvador Torras Domènech, a l’edat de 76 anys, i és enterrat a Bonmatí.
Finalment, l’any 1945, havent acabat el contracte d’arrendament existent, la paperera es va traslladar a Flaçà.
Així, de la mateixa manera que en arribar, el 1903, la paperera Torras havia portat moltes famílies a viure a la Colònia Bonmatí, quan va marxar se'n va emportar moltes a viure a Flaçà. Es conta que la població de la Colònia va quedar en aquell moment reduïda a unes 250 persones.