El dia 4 de febrer de 1939, els veïns de Bonmatí comencen a notar un moviment militar. Són fets uns forats a tot el llarg del pont, concretament 24 de 80x80x80 cm, que seran omplerts de dinamita a fi de fer volar el pont i així dificultar el pas de l’exèrcit contrari.
L’acció de resistència es porta a cap entre 5 i 6 de la tarda del dia 5, que s’esqueia en diumenge, i és comandada per Enrique Líster. Minuts abans de ser destruït el pont se sentien les explosions ocasionades per les voladures dels ponts del Pasteral, els d’en Roura i els d’Anglès (tots, carretera i tren).
A partir d’aquest moment, comencen a sonar els primers trets i els veïns de la colònia romandran dins les seves llars. Els de les cases aïllades escullen per considerar-se més segurs alguna que altra mina.
L’exèrcit atacant, amb un contingent africà, procedent d’Anglès, s’ha apoderat de Vilanna, o sigui de l’altre costat del pont, des d’on disparen contra les forces republicanes que estan parapetades a l’esquerra del Ter, en finestres i galeries del carrer de Sant Ramon. En aquest mes de febrer el cabal del riu és bastant elevat i és una temeritat creuar-lo a cos descobert. No obstant, algun que altre moro morí a l’intentar-ho.
Des de les 6 de la tarda del dia 5 fins a la nit és un front obert. Hi ha unes hores de pausa en la lluita; aquesta es torna a engegar més dura l’endemà a primeres hores i durarà fins a les 5 de la tarda del dia 6. Entren homes de l'exèrcit ocupant -que venen per Sant Julià- per la plaça Don Manuel. Per cert, són moros comandats per oficials espanyols.
Davant de la impossibilitat de creuar el Ter, l’exèrcit atacant amb oficials espanyols comandant forces de xoc mores, va travessar el riu prop de la Cellera aprofitant un primall d’aigua i va ocupar la colònia procedent de Sant Julià.
El desfet exèrcit de la República es retira en direcció a les Serres. Fins a aquest poble els ponts també seran destruïts. Fins a aquest poble els ponts també havien estat destruïts. Mentrestant, soldats que havien oposat resistència s’entreguen i alguns d’ells són afusellats més tard. Mentre, la colònia i els seus voltants donen testimoni de la batalla que s’ha lliurat: soldats morts dins les fàbriques i els magatzems, al voltant de les cases, dins el riu, i una enorme quantitat de material de guerra abandonat.
L’exèrcit guanyador fa la sensació de no haver tingut baixes, que per cert les va tenir, ja que els cossos van ser retirats pels mateixos soldats. L’exèrcit derrotat deixa una gran quantitat d’homes morts que romandran fins al dia 8 abandonats. En aquesta data són obligats a enterrar-los. Dita feina la porten a cap uns homes de Bonmatí que s’havien destacat en el règim que acabava de ser vençut. Són posats en dues fosses sense el mínim control d’identificació. En una d’elles va ser-hi soterrat, junt amb els homes, un cavall.