El reglament intern de la Cooperativa La Bonmatinense

Tot i que la cooperativa de Bonmatí va néixer l’any 1906, no va ser fins a l’any 1935 que es va registrar oficialment (de fet, va ser en plena república que moltes cooperatives es varen "constituir", és a dir, que es varen legalitzar). I així, el 18 de març del 1935, el Departament de Cooperació de la Generalitat de Catalunya va aprovar els estatuts de la societat de consum amb el nom "La Bonmatinense", que va quedar inscrita amb el número de registre 192.

 

Amb posterioritat a la seva constitució i en data 16 de juny d’aquell mateix any, va tenir lloc una reunió general ordinària en què un dels punts a tractar era l’aprovació del règim interior de la Cooperativa.

En relació amb aquest punt de l'ordre del dia, es conserva un document imprès que es devia repartir a tots els socis i que inclou tot l'articulat que se suposa que era el model reglamentari que havia de regir les cooperatives en aquell moment.

Aquest text ens aproxima a l'esperit que movia no només la cooperativa de la Colònia Bonmatí, sinó totes les cooperatives existents en aquell moment. Tot seguit, el passem a analitzar.

El capítol preliminar del reglament indica clarament el que es desenvoluparà en els capítols i articles que el componen:

El present Reglament té per objecte prevenir el compliment i obligacions a què estan lligats els socis en el règim interior de la Societat, i saber amb perfecta coneixença quals són llurs deures i drets, interpretant amb exactitud la comesa de cadascú, i lograr una veritable harmonia, el qual s’acomodi estricament al desenvolupament moral i material de la societat i a la fi que persegueix el Cooperativisme.

És a dir drets i deures dels socis per fer que la cooperativa funcioni correctament i, segons es diu, “a la fi que persegueix el Cooperativisme”.

Tot i això, el reglament va molt més enllà, tractant del capital i dels recursos amb què compta la societat, així com la manera d’administrar-la i la composició dels òrgans de govern, i també la distribució dels Fons d’Obres Socials. 

FORMES D’INGRÉS:

Comencem, però, pels drets i deures dels socis que s’exposen en el segon capítol, on primer de tot trobem, quant a drets, qui pot formar part de la societat, és a dir qui pot ingressar-hi com a soci:

Ésser obrer manual o intel·lectual, entenent-se per tals els que viuen d’un jornal. A més, podran ésser socis totes les persones de modesta possessió social. De cap manera s’admetrà com a soci a qui tingui el caràcter de patró i a qui figuri en nòmina d’un cos armat.

Aquí quedava molt clar que només volien treballadors considerats com a tal, excloent, a part dels patrons, i cosa que sorprèn d’entrada, a tot aquell que formés part d’un cos armat, entenent com a tal o inclòs en la definició qualsevol força d’ordre públic.

Gaudir de bona honradesa i reputació intacta, ésser o representar cap de família. Si per qualsevulla causa no pogués entrar a la Societat, s’autoritzarà a un fill seu, amb tal que tingui l’edat de setze anys i no tingui cap impediment. També s’autoritzarà l’ingrés als fills dels que pertanyen a un cos armat.

Aquí es deixava molt clar que per ser soci de la cooperativa s’havia de ser cap de família i ser home, és a dir que tot i l’obertura que va significar en molts casos la República, en cap cas s’autoritzava a una dona entrar com a soci, ja que en cas que faltés el marit, només podia ser soci el fill major de 16 anys que no tingués cap impediment.

Un cop dit això es diu que podran ingressar com a socis les persones que compleixin el que s’ha comentat anteriorment i que visquin a la vila (a la colònia, en el nostre cas) o en el radi de dos quilòmetres. A més:

Es sol·licitarà l’ingrés per escrit, mitjançant proposta signada per dos associats, i ésser acceptada per la Junta. La proposta estarà exposada durant quinze dies al local social, i si no ha estat protestada per cap soci serà admès soci.

És a dir que l’ingrés havia de tenir l'aval de dos socis, havia de ser acceptat per la junta i, a més, cap dels altres socis de l’entitat no s’hi havia d’oposar. Un procés que se suposa que no es devia posar en pràctica a la Colònia, ja que la cooperativa feia molts anys que funcionava i els seus associats majoritàriament ja ho eren des de feia temps. Però aquesta era la fórmula d'ingrés que estipulava aquest model de règim intern que s’havia d'aplicar a totes les cooperatives existents en aquell moment.

Qualsevol que sigui la resolució acordada per la Junta Directiva, haurà de ser notificada als que hagin presentat al sol·licitant.

DEURES:

Les obligacions o compromisos a què s’obliga l’associat eren:

A aportar a la Societat el capital individual de dues centes cinquanta pessetes, el qual podrà abonar d’una vegada en ésser admès a la Cooperativa, o bé el deu per cent al seu ingrés i la resta en el termini de 3 anys, tots els excedents i retorns que correspongui als socis per al consum realitzat mentre no tingui cobert el seu fons social seran aplicats a aquest objecte.

És a dir, d’entrada el soci, per poder-ho ser, havia de fer una aportació, i en el cas de famílies humils, com ho devien ser la major part de les de la Colònia, el 90% es podia anar pagant durant tres anys amb el benentès que durant aquell temps qualsevol benefici es destinaria a eixugar el capital pendent de pagament.

El capital que havia d’aportar el soci cooperativista i quina destinació tindria queda expressat en el Capítol I del reglament:

Per a realitzar el seu objecte, en harmonia amb l’ideal cooperatista, es crearà un fons de dues centes cinquanta pessetes per cada soci numerari, el qual podrà satisfer íntegrament. La part del fons individual que excedeixi de dues centes cinquanta pessetes durant tot el semestre, redituarà l’interès anual del 3 per 100, que serà abonat al seu compte individual.

És a dir que si s'aportava un fons addicional s’obtindria un interès que s’ingressaria al compte que cada soci tenia a la cooperativa.

A més s’estipulava que per moltes pèrdues que tingués la cooperativa no es podria deixar d’abonar l’interès que pertoqués per la imposició feta.

Addicionalment en aquesta llibreta de socis és on s’anotaven també les seves compres, i també el compte entre les vendes a crèdit i els pagaments que s’anaven fent. Era molt normal tenir un compte obert quan s’anava a comprar i a mesura que les famílies cobraven la setmanada l’anaven eixugant. Això quedava estipulat dins el reglament de la manera següent:

Queda establert per a tots els socis un crèdit amb el nom de “fiat” pel termini d’una setmana.

El crèdit de “fiat”, s’entén la petició de les quantitats necessàries al recaptador per al consum setmanal, el qual l’anotarà en la llibreta corresponent al sol·licitant, i d’aquesta manera, en fer el soci les seves compres a la dependència, podrà abonar a l’acte l’import de les mateixes.

Tal com es pot veure el crèdit establert en el reglament era com a màxim el corresponent a una setmana, el qual havien d’abonar, se suposa, en el moment de cobrar la setmanada (forma de cobrament habitual durant tots els anys d’existència de la colònia i gairebé fins al tancament de la fàbrica de Textil Armengol, a principis de la dècada del 1980).

Per consolidar fermament la vida social de la Cooperativa, queda constituït un fons col·lectiu, i que està integrat actualment per tots els béns mobles i immobles que posseeix la Cooperativa, augmentant-se en el successiu amb aquella major porció que l’Assemblea general pugui acordar de l’excés de la percepció que resulti dels balanços semestrals.

A més del fons col·lectiu anomenat, queden establerts els fons d’Obres Socials...

Tots aquests fons constituïts, tal com s’articulava en el reglament, formaven part del capital social i podien servir, a part de la finalitat per a què s’havien constituït, per respondre de les operacions portades a terme per la cooperativa.

Continuant amb els deures del soci, trobem:

Guardar a llurs consocis el respecte i la consideració deguts.

La bona convivència entre els socis es considerava cabdal dins la cooperativa, per això s’estipulava:

En cas que a algun soci se li comprovés ésser autor d’una greu calúmnia que perjudiqués i impliqués descrèdit per a un altre soci en els assumptes relacionats amb la Societat o que públicament, de paraula o d’obra, insultés a un consoci dins del local, així com també si s’emborratxés dintre de la Societat, deurà ésser suspès de soci per la Junta Directiva fins a la pròxima Assemblea general, podent aquesta expulsar-lo o aplicar-li el correctiu que cregui convenient.

Tindrà dret a la seva defensa davant de la Directiva i en l’Assemblea general.

En el món assembleari les decisions es prenen per consens i aquest és un bon exemple de com s’establia això dins la cooperativa, donant al mateix temps dret de defensa a l’implicat tant davant la junta com davant l’assemblea.

El soci suspès té dret a assistir a la primera Junta general que es celebri per defensar-se dels càrrecs que se li atribueixin, a qual efecte serà convidat per si desitja fer ús de les facultats que se li confereixin.

D'altra banda, s’establia:

La Junta ve obligada a vetllar pel bon nom dels associats; i per consegüent, quan algun soci sigui objecte d’una acusació per la seva actuació en el càrrec que exerceixi, ja en la Cooperativa o fora d’ella per encàrrec de la mateixa, la Junta exigirà l’aclariment dels fets, i en cas d’ésser certs castigarà al soci amb el correctiu que cregui convenient, o castigant al calumniador cas de no resultar certa l’acusació, exigint-li al mateix temps pública rectificació.

Quan un soci sàpiga algun fet punible d’un consoci deurà donar coneixement a la Junta; cas de tolerar-li callant se’l considerarà còmplice, i per tal falta li serà imposat el correctiu que acordi l’Assemblea general.

En tot moment es volia i es vetllava per la bona convivència dins la societat, preveient tota una sèrie de sancions tant en cas de fets com de calúmnies o d’amagar, tal com es diu, fets punibles.

En cas que un soci fos expulsat, es determinava:

En cas d’expulsió serà retornat a l’individu el seu respectiu capital individual, a menys que la susdita expulsió fos motivada per frau, en qual cas el frau que hi hagués serà cobert amb la part corresponent del capital individual.

A més, s’establia deure de respecte a la marxa administrativa de la cooperativa i dels seus representants, només permetent la discussió en el marc de la junta o de l’assemblea.

Tot soci deurà abstenir-se de criticar fora de la Societat i dintre d’ella la marxa administrativa de la mateixa. Sols serà permès la discussió moral, guardant el respecte degut als seus representants ja que dintre de les reunions de Junta i en les Assemblees té facultat suficient per a l’exposició de les queixes que desitgi formular. El que no compleixi el present article deurà ésser suspès de soci.

Altres deures del soci eren:

Setmanalment l’associat tindrà l’obligació de consumir 8 pessetes si és sol, 15 si són dos; a més 5 pessetes per cada familiar major de 14 anys.

D’aquesta manera s’estipulava una despesa mínima a gastar a la cooperativa, que tal com s’ha comentat anteriorment s’anotava a la llibreta del soci.

Malgrat ço establert en el paràgraf anterior, si circumstàncies especials privessin a l’associat de consumir el mínim estipulat, ho posarà en coneixement de la Junta Directiva, i aquesta tindrà en consideració les raons exposades, si són atenibles, per a dispensar-li la sanció en què hagués pogut incórrer.

Ara bé, també es preveien unes sancions per als socis que no complissin el mínim de compra establert.

L’associat que no fes el consum mínim previst no tindrà dret a cobrar subsidi per cap concepte durant el següent semestre.

L’associat que no consumi com a mínim 100 pessetes semestrals no tindrà dret a l’excés de percepció i, a més, se li resquitarà dues pessetes del seu fons social que ingressaran en la caixa d’obres socials.

Finalment, es fixaven com a deures:

Assistir a quantes reunions de Junta general fos convocat.

A exercir amb fidelitat, zel i diligència els càrrecs que se li confiïn.

DRETS:

En aquest apartat, els drets són força escassos:

A veu i vot en les reunions de la Junta general, havent de consignar-se que cada soci no té més que un vot, qualsevol que sigui la seva participació en l’haver social.

A exercir tots els càrrecs, sempre que fos elegit en deguda forma per la repetida Junta general.

A freqüentar amb els membres de la seva família, o sigui amb les persones que conviuen amb ell, els locals de la Societat, i a participar, en la forma establerta pels Estatuts i Reglament orgànic, dels avantatges atorgats per la Societat als seus associats i a les famílies dels mateixos.

Dintre dels drets del soci també hi havia el de deixar de ser cooperativista. Aquest punt, però, no s’esmentava a la part de drets, sinó que es feia a l’apartat del capital així:

Tot associat podrà separar-se de la Societat sempre que ho tingui per convenient. En aquest cas se li retornarà, dintre dels quinze dies següents a la participació de la baixa el seu capital individual respectiu. Si fossin diverses les baixes presentades en un mateix semestre, sols tindran dret al retorn del capital en el termini esmentat un nombre que no excedeixi del tres per cent dels membres de la Societat. Si n’hi hagués més d’aquest nombre, els que excedeixen esperaran a l’altre semestre, classificant-se el torn per ordre correlatiu de les baixes, i d’haver estat simultànies, per ordre d’antiguitat.

Aquesta també era una manera d’evitar la descapitalització sobtada de l’entitat.

Al mateix temps també es determinava:

Si per causes alienes a la seva voluntat, un soci tingués que separar-se de la Societat, o per falta de treball es veiés precisat a absentar-se de la població, així que retorni i sol·liciti tornar a entrar li seran vàlids els drets que tingui establerts la societat sempre que en la població que residís hi hagués Cooperativa mixta o col·lectiva i hagi pertanescut tot el temps en ella. Cas que en la localitat on residís no hi hagués cap Cooperativa mixta o col·lectiva, té l’obligació d’assabentar-ho a la Junta Directiva.

En cas de deixar de ser membre de la cooperativa per causa de defunció, el reglament establia que el capital individual es retornaria al cònjuge o companya supervivent i en el seu defecte, als fills, a falta d’aquests als pares, i a falta de pares als germans, a menys que el difunt hagués designat prèviament una persona com a hereva.

La distinció entre cònjuge i companya és un reflex de la República, ja que en aquella època estaven permesos els casaments civils, els divorcis i la convivència i els drets de les parelles sense estar casades.

CAPITAL:

En el reglament s’estipulava que el patrimoni de la Cooperativa el constituïen les aportacions individuals, el fons col·lectiu i tots els béns mobles que aquesta posseís o adquirís.

En el cas del fons col·lectiu es fixava: 

El susdit capital social o fons de reserva pertanyerà a la Societat i no als associats. En conseqüència serà en absolut irrepetible, i cap soci no tindrà dret a cap part del mateix ni en cas de dissolució de la Cooperativa.

En aquest punt la història va demostrar que en ser il·legalitzada la cooperativa al final de la Guerra Civil aquest capital social o part d’ell va ser espoliat per part dels guanyadors. Tal com va relatar Benet Valentí, sembla que al cap de pocs dies d’haver acabat la guerra dos mandataris del poble es van presentar a casa seva i varen demanar al seu pare, que en aquells moments feia les funcions de caixer de la cooperativa, que entregués les claus. Al cap de poc la cooperativa va ser objecte d'un robatori dels productes que hi havia a dins. Aquest robatori va ser molt estrany, ja que es va produir amb “les claus a la mà”.

Continuant amb el reglament de règim intern, trobem que s’establia que cada semestre (el 30 de juny i el 31 de desembre) es faria balanç i en el cas que hi hagués guanys es repartirien de la manera següent: 

- El 50 per 100 en destinarà a repartir als associats, en proporció a les compres efectuades.

- Un 15 per 100 passarà a engruixir o constituir el capital del fons de reserva col·lectiu.

- Un 35 per 100 serà destinat a formar o enrobustir el capital aplicat a les obres socials que sostingui i creï l’entitat.

D’aquesta manera, comprant a la Cooperativa, a part d’obtenir un preu competitiu en els productes, es podia arribar a obtenir un rèdit a final del semestre. És a dir, aquesta clàusula era un estímul i una manera d’incentivar el consum.

L’aspecte contradictori, encara que en certa manera just, d’aquest reglament és el fet que s’estipula que en cas de pèrdues, aquestes es cobririen amb la mateixa proporció en què s’explica que es repartirien els guanys. Sembla contradictori perquè aquí s’està dient que qui compri més a la cooperativa és el que haurà d’aportar més per cobrir les pèrdues en cas que es produeixin, ara bé, és just perquè qui més hagi comprat és qui més ha obtingut en el moment de repartir els beneficis.

Aquí també es parla de l’obra social, que concretament en el cas de la Colònia Bonmatí es desconeix quina va ser, tot i que s’estipulava que aniria destinada a socórrer els associats en casos de necessitat. 

Respecte als fons de reserva, s’estipulava:

El fons de reserva estarà dedicat a fer front als contratemps que pogués experimentar la Societat i estendre el seu radi d’acció, introduint la venda de nous articles i adquirint-los més directament i en major escala, i escometent la producció dels que siguin més susceptibles d’ésser produïts per la Societat.

ADMINISTRACIÓ DE LA COOPERATIVA:

El sistema d’administració de la Cooperativa quedava estipulat de la manera següent:

La Societat serà regida i administrada per la Junta General, la qual, per a quan no es trobi reunida, delegarà les seves funcions administratives en una Junta Directiva composta de 9 associats a saber: President, Vice-President, Secretari, Vice-secretari, Tresorer i 4 Vocals. Queda facultada la Junta Directiva per a la distribució i ordenament del treball, per a nomenar del seu si les diferents comissions que estimi convenients. La pròpia Junta general elegirà una Comissió inspectora composta de tres associats, que tindrà al seu càrrec inspeccionar els comptes i balanços, i en casos de gravetat notòria podrà convocar la Junta general, si no ho fos per la Junta Directiva.

Els càrrecs a la junta directiva eren gratuïts i obligatoris, i eren renovats parcialment cada trimestre per ordre de llista. Una altra manera de fixar una forma de treballar completament transparent de la junta.

Només quedaven exceptuats de ser escollits com a membres de la junta aquelles persones que no visquessin al poble i aquelles que fossin majors de 60 anys i que no tinguessin un cap de família major de 16 anys.

Dins dels òrgans de govern el reglament estipulava les atribucions tant de la junta directiva com de tots i cada un dels seus membres, així com les atribucions de la junta general.

Era una atribució de la junta directiva fixar els preus de venda, vetllant perquè fossin ajustats i competitius.

Addicionalment la Junta era l’encarregada de portar escrupolosament la comptabilitat, amb l'ajut del tresorer, així com d’efectuar els balanços que hauria d’aprovar la junta general.

De totes les reunions de les juntes, tant directives com generals, el secretari era l’encarregat d’aixecar acta, que havia de quedar correctament registrada en el llibre corresponent.

En tot moment la junta directiva estava supeditada a les decisions preses en la junta general, que es reunia amb caràcter ordinari dues vegades a l’any i en què tots els acords es prenien per majoria dels socis presents en una votació que podia ser a mà alçada o bé secreta:

Quan la votació hagi de recaure sobre una qüestió personal.

Quan ho reclami la cinquena part dels concurrents.

TREBALLADORS:

Pel que fa als treballadors, el reglament establia que serien contractats per la junta directiva tenint en compte que per poder-hi treballar s’havia de ser o bé soci o bé fill de soci o familiar que convisqués amb el soci.

El personal treballador de la cooperativa era qui havia de mantenir-la en bon funcionament i l'encarregat de la conservació i netedat del local.

El salari amb què estava remunerat era el que assenyalés la junta i l’horari de treball, que corresponia a l’horari d’obertura del local, també venia determinat per la junta amb el límit que fixés la jornada legal.

S’estipulava també que eren motiu de comiat la insubordinació o el frau, considerant també com a actes de frau:

Tota consumició que facin sense pagament durant les hores de treball, cas que no tinguin una deguda autorització de la Junta.

OBRES SOCIALS:

El reglament preveia tota una sèrie de compensacions en cas de malaltia o de mort:

L’associat que porti 6 mesos d’inscripció i faci el consum previst tindrà gratis les mensualitats (ordinàries) d’un metge de la Societat i també del Palau de la Mutulitat a quin vulguin pertànyer.

L’associat que porti un any de soci, en cas de defunció d’algun familiar tindrà el subsidi de 30 ptes. si és major de 15 anys i 15 si és menor.

Fixant també que no podrien gaudir del subsidi de defunció els que morissin complint el servei militar i aquells que fes més de 6 mesos que no estiguessin convivint amb la família.

_______________________________________________________________________________________________________________

Tal com es pot veure amb aquest reglament intern de l’any 1935, la cooperativa funcionava com una empresa gestionada democràticament per tots els seus socis, funció bàsica del cooperativisme en general. Unes cooperatives que es volia que funcionessin de bona fe i sense discrepàncies i malentesos entre els seus socis, amb un règim molt estricte tant de cara als socis com de cara a la manera d’actuar de la cooperativa a nivell intern.

No sabem si aquest reglament es va arribar a aplicar en tota la seva extensió a la cooperativa de la Colònia Bonmatí, i si fos així sabem que només es va poder aplicar fins al final de la guerra, moment en què les seves activitats varen quedar suspeses. Ara bé, aquest va ser el document que es va fer arribar als socis per sotmetre'l a votació a la junta general ordinària que havia de tenir lloc el dia 16 de juny de 1935 a les dues de la tarda. Un document que, segons constava a la convocatòria, es podia esmenar fins tres dies abans de la reunió i que ens dona molta informació de la cooperativa i del cooperativisme en aquell moment històric republicà.