En el moment de projectar-se la Colònia Bonmatí, a l'altra banda del riu Ter hi transcorria la carretera de Girona a Vic i, el 1883, ja s'havia aprovat la concessió per a la construcció de la línia de tren Girona-Olot. Per garantir la viabilitat de les indústries de la futura colònia, doncs, calia establir una bona connexió amb aquestes principals vies de comunicació. I aquest segurament va ser uns dels motius pels quals, en el moment de presentar l’expedient per a la creació d’una colònia industrial, es va imposar la construcció d'un pont segur sobre el Ter com a requisit indispensable per aprovar-se la sol·licitud.
El primer pont, però, va ser de fusta, que es devia construir cap al 1898. En data 16/12/1897, el diari La Lucha publicava la petició d’autorització que Manuel Bonmatí de Cendra havia fet per a la seva construcció, així com les seves característiques.
D. Manuel Bonmatí ha pedido autorización para construir un puente de madera sobre el río Ter en el término de Amer, junto al kilómetro 14 de la carretera de Manresa á esta ciudad, para enlazar con esta carretera, el camino particular que conduce á su casa.
El puente se proyecta de madera con siete tramos, siendo de 13m50 la luz de los tres tramos centrales y de 10m75 la de cada uno de los cuatro tramos extremos; el ancho del puente es de 2m15 entre barandillas, proyectándose establecer sobre el mismo una via portátil Decanville; el tablero del puente se sitúa à una altura de 5m50 sobre el lecho del río. Los tramos se apoyan sobre palizadas de madera, sostenidas por pilotes empotrados en el lecho del río que se regularizará y reforzará con un zampeado de hormigón de 1 m00 de espeso.
El Diario de Gerona de Avisos y Noticias, el dia 5 de novembre de 1904, publica dins una notícia titulada “La Colonia Bonmatí”:
No es esto todo: los trozos construidos del ferrocarril de Gerona a Olot y de la carretera de Gerona a Vich siguen la margen opuesta del río, quedando Bonmatí separado de ambas vías por aquel teniendo por consiguiente que transportarse todo el tráfico del nuevo pueblo por medio de una barca; se pone a subasta un trozo de carretera transversal con puente cerca de la finca, y se da el caso de que no se presenta postor que se encargue de la empresa; sale ésta segunda vez a subasta, y el señor Bonmatí se ha obligado a cargar con esta nueva empresa para redimir su finca del aislamiento en que la mantenía el río.
En aquell moment el pont existent, per complir l’exigència del governador civil, era un pont o passera de fusta, que es va emportar una riuada el 1902. No se sap si entre el 1902 i el 1904 aquest pont es va arribar a refer, però sembla que el 1904 havia sortit a subhasta pública l'obra de construcció d'un pont d’obra, que va quedar deserta en primera instància, i que va optar per portar a terme l’obra, de bona voluntat o per força, Manuel Bonmatí de Cendra.
De fet, en el contracte signat l'any 1901 amb la societat Hijos de V. Casacuberta, Manuel Bonmatí ja es comprometia a construir un pont:
El Señor Bonmatí se obliga a presentar proposición en la próxima subasta del trozo de carretera que comprende el puente sobre el río Ter, en las inmediaciones de su fábrica, para que en ningún caso aquella quede desierta, asegurando así la construcción del puente dentro del término de un año y medio de esta escritura, siendo el postor el Señor Bonmatí.
El maig del 1905, el Diario de Gerona de Avisos y Noticias publicava que les obres ja estaven molt avançades.
Finalment la construcció es va acabar l’any 1906, el pressupost va ser de 100.000 pessetes i es va aprofitar la festa major d’aquell any per fer la benedicció. El diari El Tradicionalista, el dia 10 de juny de 1906, publicava la crònica dels actes celebrats. Acabats els actes es va celebrar un dinar a la casa de la família Bonmatí amb 60 comensals.
Aquest primer pont tenia quatre grans arcades i estava fet amb grossos carreus de pedra, aptes per resistir les fortes envestides del riu, com així ho va fer fins que va ser destruït.
Ara bé, el pont ja va portar problemes al cap de poc amb l’Ajuntament d’Amer, que hi va instal·lar una caseta de burots a l’entrada del pont per cobrar els arbitris de consum.
El 1916 s'autoritza Josep Maria Bonmatí a fer arribar l’electricitat a l’altra banda del pont.
Després del 1919, ja no tornem a tenir notícies del pont fins al 1939, quan el dia 4 de febrer, durant la retirada de les tropes republicanes sota el comandament d'Enrique Líster, el fan volar, juntament amb els ponts del Pasteral, els d’en Roura i el d’Anglès.
Un cop acabada la guerra, va començar la reconstrucció. En un primer moment es va aixecar un pas provisional a la vora del camp de futbol.
La reconstrucció del pont la va portar a terme el batalló de treballadors núm. 115, format per presoners republicans, entre el novembre del 1939 i el maig del 1940. Aquest pont reconstruït era un pont de 122 metres de llargada i 6 d’amplada, sense voreres per als vianants.
El 17 de maig de 1940, el diari El Pirineo publicava:
El segundo puente es el situado en Bonmatí, de cinco arcos: 3 de 17 metros y 2 de ocho. Las obras se han realizado en cincuenta días con hormigón sin armar. Tiene de este material un total de 500 metros cúbicos que ha consumido unas cuatrocientas toneladas métricas de cemento, igual a 40 vagones de material.
I el dia 20 feia la crònica de la inauguració.
Ara bé, aquesta reconstrucció va durar poc, ja que el 17 d’octubre d’aquell mateix any el desbordament del Ter es va emportar el terraplè que unia el pont amb la colònia i es va haver de substituir per dues arcades petites.
Un cop es va haver construït el pantà de Susqueda, les avingudes del riu ja no van ser tan greus. Ara bé, amb el pas dels anys, el pont i el riu es van anar degradant.
El diari Los Sitios de Gerona, l’agost del 1979, se’n queixava:
Bonmatí, como cualquier otro pueblo que tenga la suerte de estar situado a la ribera de este entrañable río, tampoco se escapa del problema. Basta una ojeada al Ter desde el puente que une a la Colonia con la Carretera Nacional 141 para darse cuenta de ello. La suciedad es tal, que, miren por donde, sirve de perfecto "habitat' para unos ratones de gran tamaño que están ahí viviendo como señores y esperando que la gente, si podemos seguir hablando de gente, les continúe enviando su alimento diario.
Como pueden observar el espectáculo es, simple y llanamente vergonzoso.
Pero... si lamentable resulta esto, peor es encontrarse, como yo me he encontrado, con gente, es un decir, que aún no ha tenido tiempo de enterarse que los ríos, el Ter en particular, no son estercoleros públicos. Señores, el pasado martes, día 21, a las 10 de la noche, amparados en la oscuridad, un matrimonio de Vilanna, sobradamente conocido en Bonmatí y comarca, estaba tirando basura desde lo alto del puente al río Ter. Lamentable.
L’any 1984 l’entrada del pont estava en un estat lamentable. Amb les indústries Casademont i Levi’s, era un pas molt transitat i els molts camions que hi circulaven provocaven greus desperfectes; fins i tot hi havia trossos de barana caiguts.
El maig d’aquell any el Punt Diari publicava:
Preocupa a Bonmatí el mal estat de la carretera
SANT JULIÀ DEL LLOR-BONMATÍ (Del nostre corresponsal JMR).— El consistori de Sant Julià del Llor-Bonmatí ha elevat a la Generalitat una observació sobre la situació en què es troba la carretera que va del seu nucli al veí de Sant Martí de Llémena. El mal estat de la comarcal 251 es concreta, segons fonts municipals, en els següents punts: nul·la visibilitat en el seu accés; poca amplada del pont damunt del riu Ter, mal estat de les seves baranes i carència de voreres; el revolt situat a la sortida del pont, amb la inclinació al revés del que exigeix la circulació; tot el tram entre el pont i la fàbrica d'embotits Casademont molt estreta, mal estat del ferm, sobretot tenint en compte el tràfic pesat que suporta per l'existència de dues importants indústries, la Levi’s i Casademont.
Per altra banda, i arran mateix del riu Ter, les aigües fluvials comencen a decantar-se perillosament cap a la zona esquerra del seu curs, i per aquest motiu l'Ajuntament ha reiterat a la confederació hidrogràfica perquè actuï en conseqüència amb aquesta problemàtica que suposa per al terme.
Tot això va fer plantejar la reforma del pont. Els temps havien canviat, així com també les comunicacions per carretera. Feia falta una reforma i un eixamplament del pont. Ara bé es va haver d’esperar fins l’any 1994, concretament el dia 5 de febrer, que és quan apareix al Diari de Girona l’aprovació de les reformes, a càrrec de la Generalitat, per un valor de 118 milions de pessetes. Tal com assenyala Benet Valentí, la publicació coincidia amb la commemoració, aquell mateix dia, de la voladura del pont l’any 1937 durant la retirada de l’exercit republicà.
L’eixamplament va deixar el pont amb una amplada de set metres per al trànsit rodat i unes voreres d’un metre i mig per banda. Aquest era un factor que mancava abans que s’eixamplés, ja que el pont, a part d’estret, no tenia voreres, cosa que el feia cada vegada més perillós per als vianants.
Mentre van durar les obres del pont, per anar a Girona s’havia de fer la volta per Sant Julià, ja que el pont va quedar tallat per les dues bandes. Per als vianants es va habilitar una passera pel riu a l’altura de can Rajolet, molt utilitzat per la gent que anava a treballar a Bonmatí i que venien de la part de Girona (bàsicament treballador/es de Levi’s i Casademont). Ara bé, tot i que les crescudes del riu no eren massa importants, la passera es va haver de reconstruir moltes vegades durant el període que van durar les obres.
Les obres es van acabar l’any 1995 i es van inaugurar el dia 13 de maig.
Abans, però, el dia 2 d’abril, el Diari de Girona publicava que la Teisa oferia un servei a Bonmatí per un període de dos mesos, i el motiu era perquè ja estava arreglat el pont. Fins al moment l’empresa s’hi havia negat.
L'Ajuntament ha demanat repetides vegades que Teisa fes un transport des del municipi, que només s'ha fet efectiu després de restaurar i ampliar el pont que enllaça la carretera de Girona amb Bonmatí, pas que els usuaris havien de fer a peu. Teisa s'havia negat a fer un transport fins que no s'arreglessin els accessos.
A la inauguració de les obres d’ampliació i reforma, el 13 de maig, hi assisteixen el delegat del govern de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, i l’alcalde de Sant Julià i Bonmatí, que en aquell moment era Lluís Casacuberta. El Diari de Girona se’n feia ressò:
L'alcalde de Sant Julià de Llor i Bonmatí, Lluís Casacuberta, i el delegat de la Generalitat a Girona i alcalde de Bescanó, Xavier Soy, van inaugurar ahir les obres d'ampliació del pont de Bonmatí, en un acte que va congregar una gran quantitat de públic.
Soy va destacar en el seu parlament que «si es té en compte l'eixamplament de l'encreuament del pont amb la carretera, que es va realitzar en una primera fase, les obres han costat uns 150 milions», que han estat costejats íntegrament per la Generalitat.
El pont ja està ampliat i en servei des de principis d'any, i segons va indicar Casacuberta, «representa una gran millora respecte de l'anterior —que feia sis metres d'amplada per deu de l'actual— i evita el perill que suposava per als vianants el pas habitual de vehicles pesants, la majoria dels quals provenen de la zona industrial».
L'any 2009, la Generalitat va signar un conveni amb la Diputació de Girona pel qual cedia a l'ens supramunicipal la gestió de la carretera GI-532, de Sant Martí de Llémena a Bonmatí, entre moltes altres vies de la xarxa local de la demarcació gironina.
La Diputació de Girona, en vista que les baranes del pont no eren prou resistents per frenar la possible envestida d'un vehicle, va instal·lar el setembre del 2018 barreres de seguretat entre la calçada i les voreres; d'aquesta manera també s'oferia protecció als vianants que travessaven el pont.
