Immediatament després del cop d'estat del 18 de juliol del 1936 contra el govern de la Segona República, es van succeir un seguit de persecucions sobre les persones de les quals se sospitava que donaven suport als militars insurrectes. El blanc d'aquests arrestos, seguits sovint d'assassinats, van ser fonamentalment terratinents, empresaris, persones declaradament de dretes, i també representants de l'Església catòlica. Per les milícies, tots eren considerats enemics de la República.
A aquestes imputacions s'hi van sumar sovint revenges personals. Cal recordar que els Fets d'Octubre del 1934 encara eren ben vius en la memòria de la població.
A la Colònia Bonmatí van ser objecte d'aquestes detencions i posteriors assassinats els mossens Arseni i Martí Griera, el terratinent Josep Massana, un rodamon i l'acompanyant d'una senyora adinerada de l'Escala que es va voler refugiar a la colònia.
Els germans Griera
Mossèn Arseni Griera va arribar a la Colònia Bonmatí l’any 1927 i va ser-ne el rector fins que l’any 1932, mentre feia missa, va tenir un atac de feridura que el va impossibilitar per poder continuar exercint. El Bisbat va destinar a ocupar la seva plaça i a cuidar-lo Mn. Martí Griera, el seu germà.
Durant aquells anys els capellans van reunir un grup de noies formant part de la Congregació de les Filles de Maria, que havien creat un cor i amenitzaven les festes religioses. També l’any 1935 havien format un grup d’Avantguardistes, que era la rama infantil de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (Fejocistes).
Sobre la persecució i l'assassinat posterior dels germans Griera, comesos l'any 1936, en la Causa General (el macrojudici impulsat pel govern de Francisco Franco després d'haver guanyat la guerra) va quedar recollida la declaració que va fer Francesc Serrat Trias, de cal Fuster de Constantins, el dia 12 de gener de 1942, és a dir, sis anys després dels fets.
En la declaració comenta que el dia 20 de juliol del 1936 els germans es varen presentar al seu domicili demanant que els atengués i els amagués perquè tenien por que els passés alguna cosa i no tenien on anar, ja que per les contrades no tenien cap familiar.
El dia 7 d’agost, a quarts de dotze de la nit, el comitè antifeixista de Bonmatí va efectuar un escorcoll al domicili i hi van trobar els germans amagats, que no van poder escapar. Quan van ser reconeguts, van ser detinguts i conduïts en cotxe a la carretera de Fornells de la Selva, i més tard, segons va declarar Francesc Serrat, es va assabentar que havien estat assassinats.
Els cadàvers varen ser enterrats al cementiri de Fornells, on van romandre fins després de la guerra, moment en què varen ser traslladats a Bonmatí amb honor de màrtirs.
Josep Massana Bonmatí
Aquest propietari, conegut amb el sobrenom de Casals, no gaudia de la simpatia ni de la Colònia Bonmatí ni dels pobles veïns. Políticament va ser un dels responsables de les quatre persones que varen ser empresonades a Bonmatí pels Fets d'Octubre.
Els primers dies de la revolució va estar sota l’empara d’un amic seu d’idees esquerranes a Sant Gregori. L’esmentat amic el va entregar al comitè revolucionari antifeixista de la colònia amb la condició i amb la paraula donada pel president d’aquest comitè, Eusebi Ferragut Benet, de garantir personalment la seguretat de la vida de l’individu en qüestió.
Josep Massana va tornar a casa seva amb la condició de pagar una "multa" i de quedar en arrest domiciliari.
Per les carreteres ja no apareixien assassinats, les persecucions ja havien minvat, però hi havia comitès de localitats veïnes que no admetien de cap manera que el capitost de Bonmatí hagués intervingut a impartir “justícia” en altres pobles i que en el seu no fos bel·ligerant amb una persona a qui tots li tenien el dit posat a l’ull.
Arran de la pressió de la gent, Eusebi Ferragut va cedir i, una nit, la del 29 de setembre, es va presentar a la torre Casals, on residia Josep Massana, una gran quantitat de gent amb el propòsit d’acabar amb ell.
En l'anomenada "Causa General", el dia 12 de gener del 1942 -més de cinc anys després dels fets-, Maria Feliu Sureda, esposa de Josep Massana, va relatar la seva versió dels fets.
En la declaració explica que el 29 de setembre de l’any 1936, a la una de la matinada, es van presentar al seu domicili els components dels comitès de Bonmatí, Anglès, Salt, Bescanó, Amer, Osor, Sant Hilari i Santa Coloma, en conjunt uns 70 individus armats, per practicar novament la detenció del seu marit, el qual, veient les intencions que portaven els individus, va intentar escapar-se saltant des d’una finestra de l'edifici. Però immediatament va ser tirotejat i ferit, i el van perseguir i continuar disparant fins que va quedar mortalment ferit a una distància d’uns 50 metres del seu domicili -en realitat, va ser una mica més lluny, a tocar de la carretera de les Serres-. El van deixar allí mort fins l’endemà, que va ser portat al cementiri, on se li va donar sepultura.
Un rodamon
A finals del mes de juliol o primer d’agost, va ser detingut un gitano rodamon que havia robat unes mantes i un despertador de la casa dels Bonmatí. El van tenir uns quants dies retingut al comitè, fins que una nit va ser assassinat en un revolt de la carretera de les Serres.
Consol Solés Rovirola
Consol Solés Rovirola, junt amb una companya seva, Maria Alech Brau, varen venir de l’Escala a refugiar-se a Bonmatí, concretament a casa de Conxita Coll Cols, i aquí va ser on la va venir a buscar el comitè de l’Escala, que després la va assassinar.