El projecte d'escola nova del Grup Bondia (anys 1960-1972)

A finals dels anys 1960, els membres del Patronat de l'Habitatge Sant Benet, a l'hora d'idear el Grup Bondia, ja el varen plantejar com un poble al marge de la colònia. Per això van voler dotar-lo de les estructures que l'ajudessin a definir com a tal: una nova escola, una nova església i un nou camp de futbol. És a dir: el nucli cultural, el nucli religiós (que en els anys de què parlem tenia un pes molt important) i el nucli esportiu o de lleure.
 
La primera idea de fer una escola nova al nou nucli que s’estava construint va sorgir el 24 de novembre del 1967, en la primera reunió que es va fer per intentar agrupar les escoles de Constantins, Vilanna i Sant Julià del Llor.
 
El maig del 1968 s’acorda la compra a Joan Massana dels terrenys del segon grup al mateix preu que l’any anterior s’havien comprat a Pere Serrat per a la construcció del primer grup. El preu de compra acordat també incloïa els terrenys de la nova escola.
 
La cronologia dels fets la va deixar escrita Benet Valentí en un escrit que es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Selva i que diu així (entre claudàtors s'hi inclou alguna ressenya per complementar la informació):
 
A partir del 1969, es comença una carrera que no s’aturarà fins l’obtenció d’una escola. L’emigració de la pagesia cap als nuclis industrials és motiu que les escoles de Constantins, Vilanna i Sant Julià, aixecades al 1932, quedin quasi orfes de canalla. Entre les tres no superen la trentena d’alumnes. 
 
L’objectiu consisteix en el muntatge d’un transport escolar per poder portar a la prevista nova escola de Bonmatí la mainada dels pobles veïns. Per tal objecte, es pren un primer contacte el dia 24 de novembre de 1967 amb els alcaldes dels ajuntament d’Amer, Sant Gregori i Bescanó, batllies en les quals hi són agregats els nuclis de Bonmatí i Sant Julià, Constantins i Vilanna respectivament.
Continuen altres contactes en els quals hi pren part pel Magisteri els senyors Artur Calsina i Lluís M. Mestres. Econòmicament el finançament de l’obra està garantit, només manca l’aprovació del Governador Civil.
 
L’aportació del capital s’acorda fer-lo de la següent manera: La venda de les escoles de Sant Julià, Vilanna i Constantins pels seus respectius ajuntaments es valoren en 200.000 pessetes cada una. Del capital restant, se’n faran responsables l’Ajuntament d’Amer amb el 50%, el 30% el de Bescanó i el 20% restant el de Sant Gregori.
 
El terreny l’aportarà el Patronat local de l’Habitatge.
 
Són presentats els projectes tècnics, la documentació i el compromís de finançament al Governador Civil de la província, Ramón Muñoz González.
 
La sol·licitud és denegada per bé que el governador fa un elogi a la bona disposició dels ajuntaments, però al·lega que les lleis actuals no permeten construccions escolars d’un nombre inferior a 8 aules. Com que la població escolar no és suficient, preveu que els alumnes dels esmentats nuclis, mitjançant transport escolar s’hauran de traslladar a poblacions més grans com poden ser Bescanó, Anglès, Salt o Girona. Aquesta negació tan decebedora fa caure l’ànima als peus a la gent que ho estan treballant, puix el Patronat té la certesa que néixer el Grup Bon-Dia sense grup escolar no té sentit per la projecció del futur de Bonmatí.
 
S’efectuen noves temptatives a la Delegació d’Ensenyament, novament al Governador, al Bisbat en la persona del Dr. Narcís Jubany, i totes són negatives.
 
Més tard s’esdevindran, però, tres dies molt afortunats per assolir l’objectiu al qual es persegueix. El primer serà el 13 de juliol de 1969. Se celebra una festa campestre en els paratges de la font d’en Fàbregues d’Amer. L’organitza el Centre Asturià de Barcelona. Pel motiu de ser d’aquesta regió el governador de Girona, aquest assisteix a la festa com a personatge destacat. A mig matí tres persones del “Patronat local de l’Habitatge de Bonmatí” hi acudeixen i previ contacte amb l’alcalde d’Amer, Narcís Junquera Rigau, el governador accedeix de parlamentar sobre del terreny. Es determina que a la tarda, de retorn a Girona, en condició privada, entrarà a Bonmatí per tal d’efectuar una visita al Grup Bondia, en el qual hi ha 40 estatges quasi acabats. També visitarà els terrenys recentment comprats pel Patronat equivalents a un milió de pams quadrats, dintre dels quals hi ha ideada la suposada construcció de la nova escola.
 
La impressió d’abandó que rep el governador de la vella colònia amb alguna galeria enderrocada i alguna claveguera rebentada van ser uns grans contrastos comparats amb el paratge net, bell i esperançador del nou Grup Bondia, avivat per la fe d’uns homes amb ganes de treballar i amb l’ànim de fer un nou Bonmatí.
 
D’aquesta visita ja en va sorgir algun motiu per poder somiar amb alguna esperança envers l’anhelada escola.
 
[I segurament va ser així, ja que el setembre del 1969 el diari Los Sitios de Gerona publicava:
 
ESCUELAS PARA EL VECINDARIO DE BONMATÍ DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE AMER
 
Noticia de verdadero interés para nuestro vecindario de Bonmatí es la recibida por el excelentísimo señor Gobernador civil de la provincia que textualmente dice lo siguiente:
“La Junta Provincial de la Construcciones Escolares acordó a fin de incluirlo en el Presupuesto Corriente, la construcción de CUATRO AULAS UN COMEDOR ESCOLAR v CUATRO VIVIENDAS PARA MAESTROS EN BONMATl del municipio de Amer”
Esta noticia ha causado verdadera satisfacción a todos los vecinos en general y muy particularmente a los padres de familia, ya que el estado actual de los locales donde se desarrolla la labor pedagógica tiene pésimas condiciones. Especial motivo de satisfacción y a la vez admiración causa al periodista la visita efectuada en Bonmatí a la Urbanización Bondia cuyas obras realiza el Patronato Local de la Vivienda denominado San Benito de Amer-Bonmatí en la construcción de casas o viviendas protegidas con ayuda del Ministerio de la Vivienda cuya primera fase de construcción de las cuarenta primeras viviendas se encuentran en lo que podríamos calificar de «entrega de llaves» y cuyo conjunto actual se aprecia en la ilustración gráfica que adjuntamos.
En segunda fase está prevista la construcción de otras SESENTA VIVIENDAS y en su día las Escuelas ya citadas además de una iglesia parroquial.]
 
El segon dia serà el 27 d’octubre del mateix any, data que tindrà lloc la inauguració dels 40 primers estatges. Es farà una gran festa i ningú parlarà directament d'escola. Qui va fer-ne al·lusió va ser el propi governador, això sí, amb insinuacions que va provocar el Patronat en forma de dues pancartes. També es van entregar a les autoritats octavetes, una d’elles fent una insinuació envers l’escola. La impressió d’aquest dia va ser considerada molt favorable, fins al punt que es va entreveure factible la nova escola. Va ser un dia memorable per Bonmatí, on la primera autoritat provincial hi va deixar un bocí del seu cor.
 
El tercer dia fou el 2 de novembre del mateix any. L’estada del Governador Civil a Girona va ser molt curta (un any i escaig). Va ser destinat a Sevilla i tot aquell optimisme que reinava en el patronat, va convertir-se en pessimisme motivat per aquest sobtat canvi de destí. No obstant això, en felicitar-lo pel seu ascens polític, el Patronat li va recordar l’escola de Bonmatí. Essent fidel a la veritat, vull constatar que el Governador tenia gran estima al Patronat, a l’alcalde d’Amer i als bonmatinencs.
 
Resumint: el dia 2 de desembre del mateix any, el patronat, no l’ajuntament, rep la notificació de part del Ministerio de Educación y Ciencia de l’adjudicació d’una escola composta de quatre aules i un bloc de quatre pisos annex a la mateixa.
 
[El febrer del 1970 el diari Los Sitios de Gerona publicava:
 
Mucha alegría reina en el vecindario de Bonmati al conocerse la noticia de que van a construirse Escuelas de Enseñanza Primaria con cuatro aulas y viviendas para los señores profesores. Este Grupo Escolar se construirá en terrenos del Grupo Bondía de viviendas subvencionadas y en solar ya previsto en su plano topográfico, circunstancia muy laudable para los promotores del Grupo que lo han trazado para asentar sobre su extensa superficie, un poblado con todos los servicios: docentes, religiosos y deportivos, pues también tienen su reserva parcelaria la capilla o iglesia parroquial y zona deportiva.]
 
La concessió econòmica és de 3.000.000 de pessetes. L’aportació de l’Ajuntament d'Amer va ser de 600.000 pessetes a través d’un crèdit amb un interès molt baix i un plaç de pagament molt llarg, tan llarg que al 1983, quan Sant Julià i Bonmatí van obtenir la segregació de l’Ajuntament d’Amer, encara el crèdit no estava redimit del tot i la resta la van gravar al nou municipi.
 
Mitjançant subhasta a l’abril de 1970, s’adjudica la construcció del nou col·legi al contractista Josep Font d’Anglès i l’11 de juliol es comença la edificació.
 
[L’octubre del 1971 el diari Los Sitios de Gerona publicava:
 
En la charla que he sostenido con don Narciso Junquera Rigau, alcalde de Amer, hemos sacado a relucir Bonmatí, lugar a escasos kilómetros de Amer y que pertenece al término municipal de esta villa: veamos cuál es la realidad bonmatinense.
 
A través del "Patronato San Benito" de Amer-Bonmatí (nombre que proviene de que San Benito es el Patrón de Amer) se han construido 40 viviendas calificadas definitivamente; 60 se están construyendo actualmente y 40 están en proyecto. Se está procediendo al asfaltado de las calles de las viviendas ya construidas.
 
Se han construido unas escuelas comarcales, dotadas de 4 aulas y 4 viviendas para los maestros, dotadas con calefacción y, naturalmente, comedor escolar. Un problema del grupo escolar de Bonmatí está en que los de San Julián de Llor tienen que llegarse a él a través de un camino —único camino— que ahora está casi intransitable, en pésimas condiciones debido a las lluvias. En la actualidad, se están efectuando gestiones para lograr el ensanche y  total adecentamiento del camino, que ya figura en el Plan Provincial de Caminos Vecinales de 1957, como "camino vecinal económico que saca de su incomunicación a un pueblo incomunicado".]
 
El dia 11 de setembre de 1972, un dia i un mes ben significatiu per Catalunya, però que des del 1939 té tot el valor històric prohibit, té lloc la primera classe al nou Colegio Narciso Junquera.
 
[Al juliol el diari Los Sitios de Gerona, en un article, feia la següent descripció de les noves escoles de Bonmatí:
 
Y ya estamos en las Escuelas — denominadas «Agrupación Escolar de Enseñanza Pro-Básica de Bonmatí»—. Un grande edificio de planta baja con 4 aulas capacitadas para 200 alumnos.
A un lado, las cuatro viviendas de los maestros. En el edificio hay, aparte de las 4 aulas, comedor, cocina, sala de profesores, vestíbulo, aseos, calefacción en cada sala... Un patio muy grande, que rodea el edificio, permitirá al alumnado expansionarse a sus anchas demostrando que el «Contamos contigo» sí tiene cabida aquí. En estas escuelas hay mil y un detalles que demuestran el buen gusto y el perfecto sentido de la Pedagogía con que han sido construidas. El arquitecto ha sido don José María Pla. Desde luego, señores, hay algo que resalta todavía más las cualidades de este lugar: el paisaje de maravilla —verdadero aliciente para que el foco de las lentes de la cámara fotográfica de cada espíritu infantil esté a su anchas sin agobios morales de ninguna clase—, y la claridad natural reinante en todas las salas: en éstas el sol entra, benefactoramente, como si de ahijadas suyas se tratara. En esta Agrupación se concentran, pedagógicamente, Constantins (municipio de San Gregorio), Vilanna (municipio de Bescanó), y San Julián de Llor y Bonmatí (municipio de Amer). La edad de los alumnos —niños y niñas— será, aproximadamente, de los 7 a los 14 años. Los cuatro profesores comenzarán su labor pedagógica en el próximo curso escolar.
 
Pronto serán inauguradas estas Escuelas. Pronto, en la Pedagogía Gerundense, se encenderá una nueva luz que iluminará más todavía este conmovedor mundo de la chiquillería que aprende.]
 
En serà el primer mestre i director en Josep Guitart, fill de Bonmatí, junt amb les metres Catalina Parra i Társila Marcos, les quals exercien a les escoles rurals de Vilanna i Constantins respectivament.
 
El cost total de l'escola nova va ser:
Subvenció del Ministerio de la Educación: 2.300.000 pessetes
Subvenció del Ministerio de la Vivienda: 120.000 pessetes
Préstec del Banco de Crédito a reintegrar per l’Ajuntament: 690.000 pessetes.
En total: 3.110.000 pessetes.