L’escola nova del Grup Bondia, a Bonmatí, va començar a funcionar el curs 1972-73, concretament el dia 11 de setembre, una data ben significativa però que en aquells moments, al final de la dictadura, no comportava cap mena de celebració.

Quatre anys després de la posada en marxa, Josep Guitart Serrat, director de l'escola, va fer un informe d’aquell quadrienni (una còpia d’aquest informe està dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Selva, al Fons Benet Valentí). Aquest informe ens serveix de guia, en aquest article, per fer un repàs d'aquests primers quatre anys de vida d'aquesta escola. 

El centre va néixer definit com a "concentració escolar" i va rebre inicialment el nom d'“Agrupación Escolar de Enseñanza Pro-Básica de Bonmatí”. Aquest nom va ser canviat l'any 1975 pel d'“Agrupación Escolar de Educación General Básica Narciso Junquera”. Aquest canvi va ser aprovat per l’Ajuntament d’Amer en un ple del mes d’octubre i el diari Los Sitios se'n feia ressò el dia 29 de la manera següent:

En el mismo pleno se aprobó la denominación del grupo escolar de Educación General Básica del barrio amerense de Bonmatí que se llamará en honor a su gran impulsor tristemente desaparecido, exalcalde Narciso Junquera. A la vez se aprobó le denominación de distintas calles del citado barrio.

De totes maneres, d’aquest nom ja se’n parlava abans d'inaugurar-se l'escola, segons publicava el diari Los Sitios de Gerona el dia 5 d’agost del 1972.

 

Des del punt de vista econòmic, el final de la dècada del 1960 i una bona part de la dècada del 1970 varen ser uns anys d’expansió. Més enllà de la construcció del nou nucli hi havia la vida laboral. Les fàbriques de Mata y Pons i de Textil Armengol donaven treball a molts dels vilatans en aquell moment.

A part de la modernització de la indústria i l’adaptació als temps actuals que significava la construcció de la nova fàbrica de Textil Armengol a la carretera de les Serres, feia poc que Casademont també havia inaugurat la seva empresa d’embotits a Constantins.

Era un moment en què hi havia feina per a tothom i això propiciava que es mantingués la població i fins i tot que augmentés, perquè encara que la majoria d’habitants del Grup Bondia eren gent desplaçada des de la colònia, els pisos que anaven quedant lliures eren ocupats per gent que arribava de nou.

Al mateix temps, els pobles del voltant, de caire més rural, de mica en mica s’havien anat despoblant, en vista de la impossibilitat de fer productives explotacions agrícoles de dimensió reduïda, i la població s'havia anat desplaçant cap a nuclis amb indústries on poder trobar feina i habitatge, entre ells la Colònia Bonmatí.

Abans d’entrar en funcionament la nova escola -o grup escolar com se l’anomenava-, les escoles que hi havia pel voltant eren les anomenades "escoles unitàries": en el cas de Bonmatí la de nens i la de nenes i en el cas dels pobles del voltant, la de Constantins, la de Sant Julià i la de Vilanna. Unes escoles petites, mal dotades i en una situació precària. 

La necessitat que va sorgir en el moment de plantejar-se el Grup Bondia també havia estat suggerida moltes vegades en les visites d’inspecció que es feien. En el cas de Bonmatí, la inspecció havia deixat escrit en una de les visites: “…se demuestra concretamente toda ella en el estado de abandono en que se encuentra el edificio escolar. Esta inspección pedía al Ayuntamiento de Amer que estudie la posibilidad de solucionar este problema”. Igualment, en una visita a Constantins el 1967, deia: “…la matrícula sigue siendo muy escasa (10 alumnos en edad escolar), lo que hace aconsejable la concentración de esta escuela en un centro escolar de carácter comarcal cuya construcción está prevista en Bonmatí”. Tal com es pot veure hi havia un interès general per unificar les escoles per així poder suprimir les unitàries i millorar l’ensenyament a la zona. Unes millores que més endavant veurem que varen ser corroborades en aquell informe emès al cap de quatre anys d’estar en funcionament el nou grup escolar.

El curs anterior a l’entrada en funcionament del centre nou de Bonmatí, l’escola de Sant Julià tenia 14 alumnes en edat escolar, la de Constantins 10 i la de Vilanna 15, mentre que les de Bonmatí tenien 38 alumnes a la de nens i 22 a la de nenes i 3 pàrvuls.

En el cas de Vilanna, el ministeri havia dotat un sistema de transport que duia els alumnes de la zona a les escoles de Bescanó. Això va presentar algun problema a l'hora de fixar l’adscripció de la nova escola, que es va haver de solucionar mantenint el transport en direcció a les escoles de Bescanó per als nuclis més allunyats de Bonmatí i habilitant un nou transport per recollir els alumnes de les zones més properes al poble que de fet reunien les característiques de l’entorn natural de la zona.

El setembre del 1972, doncs, coincidint amb l’inici del curs escolar, es va estrenar la nova escola o grup escolar amb un total de 160 alumnes. L’escola disposava de quatre aules, pati, una cuina i menjador per a 100 escolars, a més dels pisos per als quatre professors.

Tot i les noves instal·lacions, hi va haver tota una sèrie de problemes que es varen haver d’anar solucionant a poc a poc. L’inici, tot i ser una il·lusió i un nou repte per al professorat, també va significar adaptar-se a una nova situació i afrontar els problemes que s’anaven presentant pel camí.

Un dels primers problemes va sorgir amb la falta de material: tenien un nou local però que no estava equipat, per la qual cosa varen haver de traslladar els pupitres vells a l'escola nova així com la resta de mobiliari. Tal com descrivien ells mateixos, “edifici nou i material obsolet donaven un aspecte deplorable”. A poc a poc aquest defecte es va poder arreglar amb una partida de material nou que va arribar a l’escola i que hi va donar un nou aire de modernitat, d’espai i sobretot de claror, ja que l'escola es va dissenyar tenint molt en compte aquest factor.

L’Ajuntament d’Amer també va haver de cobrir unes despeses que segurament no estaven planejades inicialment. A part dels serveis de neteja i de manteniment, l’Ajuntament es va haver de fer càrrec de la reforma de la calefacció, pensada inicialment per funcionar amb llenya i que va haver de ser transformada per utilitzar amb petroli. Tampoc estava previst en un inici la compra de pissarres, il·luminació artificial, penjadors per deixar-hi les maletes i les bates, ni tampoc les persianes. També es va haver de reformar la cuina, que no estava dimensionada en un inici per preparar menjar per als cent escolars per als quals estava previst el menjador. Així també, es va haver de dimensionar el rebost, fer la instal·lació del gas propà, col·locar un extractor potent de fums i instal·lar un calefactor d’aigua. Per la seva banda, i a càrrec del ministeri, van anar la cuina, l’armari calent per guardar-hi el menjar, la fregidora i el parament. Més endavant, amb els fons del menjador, es varen poder comprar diferents utensilis i aparells, com per exemple les taules de la cuina, el dispositiu contra incendis i una nevera industrial.

Tal com es pot veure, l’escola era nova però el professorat va haver de resoldre ja des d’un primer moment tota una sèrie de problemes que sempre solen sorgir en el moment de començar una cosa nova per molt que s’hagi planejat abans.

Pel que fa al transport, d'una altra banda hi havia dificultats amb l’alumnat que venia de Sant Julià, ja que per un costat l’antiga carretera que unia Bonmatí i Sant Julià es trobava en molt mal estat (en aquell moment encara no existia tampoc el pont que unia Sant Julià amb Anglès) i per l’altre perquè l’Estat no havia previst cap partida per al transport escolar de Sant Julià. Això va fer que molts pares no veiessin amb bons ulls el trasllat de la mainada a Bonmatí. Per desencallar el tema la inspecció va forçar la situació emetent un informe en una visita a l’escola de Sant Julià el desembre de l’any 1972 (3 mesos després de començar el curs), dient: “Dado que el estado de la carretera de San Julián a Bonmatí hace inviable y en todo caso peligroso la implantación del transporte escolar, los citados alumnos se internarán en la Escuela Hogar de Olot (su maestra se adscribirá provisionalmente a la Comarcal de Bonmatí). Todo ello desde el próximo día 9 de enero de 1973, terminadas la vacaciones navideñas.” Aquest informe, com era d’esperar, va forçar la situació fent que els pares inscriguessin a correcuita els seus fills a l’escola de Bonmatí, i forçant al mateix temps que s’arreglés el ferm de la carretera, així com demanant a l’Ajuntament d’Amer que es fes càrrec del transport escolar que no assumia l’Estat. Arribant les parts a un acord, aquell curs es va acabar d’aquella manera i a partir del curs següent el transport de Sant Julià ja el va cobrir l’Estat, igual com cobria el transport provinent de Vilanna, que de fet també recollia alumnat de Constantins.

El nombre d'alumnes que van utilitzar els serveis de transport en els cursos següents varen ser:

Curs 1973-74 – 50 alumnes

Curs 1974-75 – 50 alumnes

Curs 1975-76 – 45 alumnes

Per la seva banda, els alumnes matriculats en aquells primers anys varen ser:

Curs 1972-73 – Preescolar 19 – EGB 114

Curs 1973-74 – Preescolar 25 – EGB 113

Curs 1974-75 – Preescolar 28 – EGB 107

Curs 1975-76 – Preescolar 28 – EGB 93

S’ha de tenir en compte que en el moment que va entrar en funcionament el grup escolar feia poc que estava en vigor la reforma educativa de l’any 1970, que va implementar el sistema de l’educació general bàsica (EGB), que cobria dels 6 als 14 anys, en substitució del sistema existent fins al moment.

Per aquest motiu hi va haver una davallada d’alumnes el curs 1974-75, perquè, tal com es mencionava en l’informe a què fem referència, era el primer cop que es concedia el títol de graduat escolar i això va fer que alguns alumnes retardessin un any l’escolaritat per tal de poder aconseguir el títol.

Per un altre costat, el fet de cancel·lar els primers cursos de batxillerat elemental va fer que alguns alumnes que l’estaven cursant l’abandonessin perquè els havien quedat assignatures pendents, passant a formar part de l’alumnat de Bonmatí els cursos 1972-73 i 1973-74. Una dada important és veure que el curs 1974-75 van finalitzar els estudis un total de 18 alumnes, una xifra molt superior a la normal.

Tot i això, una part de la disminució del nombre d'alumnes va ser deguda al fet que alguns pares van decidir portar els seus fills a estudiar a Girona. Les circumstàncies ho permetien i les comunicacions per anar a estudiar fora del poble ja no eren l’obstacle que haurien pogut ser anys abans.

Tot i que l’informe reconeixia que la concentració escolar no havia resolt tots els problemes i mancances que tenia l’ensenyament en aquell moment, també assenyalava els avantatges de tenir una agrupació escolar enfront de diverses d’unitàries.

Entre els avantatges destacava:

• Una major estabilitat del professorat perquè en disposar d’habitatge en bones condicions no hi havia necessitat de demanar trasllat. D'altra banda, la càrrega de treball: tot i tenir alumnes de diferents cursos dins la mateixa aula, era menor que en l’escola unitària i tenia molts més al·licients.

• En haver-hi més homogeneïtzació d’alumnes en els cursos, la qualitat de l’ensenyament havia millorat. Així mateix es reconeixia que les dotacions de material del ministeri havien augmentat.

• La concentració havia propiciat per part dels alumnes el coneixement d’un ambient diferent al que estaven habituats. 

• Amb el fet del transport escolar i del menjador, els alumnes adquirien nous hàbits de convivència i conducta.  D'altra banda es reconeixia que la seva dieta alimentària millorava, en ser molt variada, i s’apuntava que en alguns casos era de més qualitat.

• En l'àmbit del professorat es reconeixia que el contacte amb altres mestres afavoria el fet de poder contrastar opinions i el perfeccionament de mètodes.

• El mestre podia despreocupar-se més de la part burocràtica en haver-hi un director que tenia cura dels tràmits administratius i de contacte amb els organismes oficials. Tot i això, hi havia tasques que s’havien de repartir, com per exemple el tema de les compres, el de la gestió del material, les vigilàncies o l’hora del pati o del menjador.

• El fet que canviar de professors en canviar de curs, propiciava que els alumnes s’enriquissin amb les experiències de cada un d’ells. Per contra, l’alumne de l’escola unitària havia de conviure forçosament amb un mateix professor durant tota la seva etapa escolar, a menys que el mestre canviés de poble. 

A l’informe, en aquest punt, també es destacava que com que la majoria d’alumnes provenien de centres rurals, aquests pertanyien a un sector freqüentment marginat que els provocava una timidesa i una inseguretat que era necessari poder eliminar. En aquest sentit es reconeixia que la concentració era un bon sistema per vèncer aquests complexos, apaties i retraïments. 

També es destacava que encara que no en quantitat suficient, augmentava el nombre d’alumnes de cada nivell. Així, uns alumnes es podien enriquir amb les experiències dels altres, podien compartir interessos semblants i no havien de passar en solitari les crisis de desenvolupament psicològic pròpies de l’edat, amb menys perill d’aparèixer signes d’introversió en la seva personalitat.

Finalment es destacava com a avantatge la possibilitat de poder assolir majors objectius o reptes, i es destacava que eren diversos els alumnes que en acabar l'etapa escolar havien continuat estudiant en altres nivells (formació professional, batxillerat) i amb molt bons resultats. 

Acaba l’informe dient que, tot i que la situació òptima seria d’un nivell per classe, en aquells moments, l'any 1976, es podia afirmar que el nivell d’ensenyament era suficient per poder assegurar els coneixements mínims i indispensables per poder passar a altres nivells superiors de l’ensenyament.