En proclamar-se la República, l’any 1931, es van aixecar aires nous al país. Es va declarar la igualtat legal entre els dos sexes, es va aconseguir el vot femení i les dones van adquirir rellevància en moltes institucions, així com en el món educatiu.
Tot i això, durant l'anomenat Bienni Negre (1933-1935), el govern conservador va intentar frenar aquestes millores aconseguides.
És en aquest context i en aquest moment, el 1933, que una de les filles de Salvador Torras Domènech, l'Anna Maria, va voler impulsar la cultura femenina a la colònia creant el “Centre Cultural Femení”, que es coneixia popularment com “La Cultura”.
No sabem què va impulsar Anna Maria Torras a crear aquest centre cultural en aquest precís moment. De fet, d’ella hi ha poca documentació. La família de Salvador Torras, tot i que venia a Bonmatí sovint, tenia fixada la seva residència a Barcelona.
Sí que és cert que l’Anna Maria es va casar amb Pere Benavent de Barberà i Avelló, un arquitecte reconegut que va compaginar la seva professió amb la direcció de la fàbrica, i per tant es pot donar el cas que aprofités que ell era a Bonmatí per impulsar el centre de "cultura femenina" a la colònia.
El local es va habilitar al carrer de Sant Ramon, a tocar de la font. Un local de dues plantes dedicat a l’educació de les noies que havien acabat l’edat escolar i que havien començat a treballar a les fàbriques.
Tot i que el centre es va pensar per a les noies que treballaven a la paperera, estava obert a tothom; ara bé, les assistents que no treballaven a la Torras havien de pagar una quantitat mensual.
L’objectiu de “La Cultura” era que les noies rebessin educació i preparació de cara al matrimoni: cosir, brodar, cuinar...
A part d’això, un mestre del poble hi donava lliçons de gramàtica, geografia, història...; el capellà de la colònia impartia classes de religió, i un dels metges proporcionava els consells mèdics més elementals.
Sembla que a “La Cultura” fins i tot es feia alguna representació teatral organitzada i representada per les noies que hi acudien.
La guerra, però, ho va canviar tot. No se sap si “La Cultura” va funcionar en temps de guerra; ara bé, sí que sabem que un cop va acabar la conflagració va continuar la seva activitat, seguint però els dogmes del nou règim.
Del centre en va parlar la Paquita Amat i Collell a L’Amic núm. 38, del setembre del 2011 (pàg. 32-33):
Al sortir de la fàbrica (de la paperera) assistia a “la Cultura” (el Centre de Cultura), de 5 a 7 de la tarda, on aprenien un xic de tot i que li ha estat molt útil tota la seva llarga vida. La Senyoreta Niceta era la mestra oficial, ajudada de la Núria i la Mercè Torrent i d’un seguit de persones especialitzades com ara el metge, el practicant, el capellà… La Paquita era la responsable d’anar a buscar el paper a la paperera on treballava per fer els patrons de la roba que aprenien a fer. La responsable d’aquest projecte era la Sra. Benavent (la mestressa de la paperera) i era obert a totes les noies interessades al preu d’un duro, excepte les treballadores de la paperera, que ho tenien de franc. El Centre de cultura constava de dos pisos ben equipats amb taules i bancs i estava situat en el que es coneix per “la bomba”, al carrer Sant Ramon. Alguns dels treballs que feien eren capses, tapissos, robeta... i paneres que feien per la Societat Cultural. Per la diada de la Mare de Déu de Montserrat organitzaven un esmorzar on cada una exposava els treballs que havia fet en aquella temporada.
Amb la marxa de la paperera del poble, l’any 1945, el Centre Cultural es va acabar tancant, i més endavant el local on estava situat es va reconvertir en pisos.
Sigui com sigui, moltes noies de la colònia varen passar per “La Cultura” durant aquells anys, que va realitzar una tasca molt lloable en un temps mancat d’accés a la cultura i en un entorn centrat en el món fabril i en l’esforç diari per tirar endavant amb uns recursos molt minsos.
