El 5 de maig del 1985 va tenir lloc la primera trobada d’exalumnes de les escoles de Bonmatí dels anys 1922 a 1938. Una trobada històrica d’amics de la infància que es retrobaven, molts d’ells, per primera vegada després de molts anys.

Va ser una trobada de germanor, amb molts records de temps passats, de la infantesa i d’un Bonmatí molt diferent del de l’any 1985.

La comissió, encapçalada per Benet Valentí, impulsor de la idea del retrobament, però també per Josep Pigem, Marià Fornés, Josep Costa, Joaquim Quer i Pere Quer, entre altres, va preparar una jornada molt emotiva per a tots els que hi van assistir.

Es van enviar convocatòries i programes per correu postal a tots els antics alumnes.

Els actes van començar a 2/4 de 12 del migdia a la plaça Massana, on hi va haver la congregació de tots els exalumnes i els seus acompanyants. Després, a 2/4 d’1 del migdia, a la sala d’actes de l’ajuntament, hi va haver un acte de benvinguda. Tot seguit es va poder visitar una exposició retrospectiva de fotografies de la vida a Bonmatí. Acabada la visita es va fer una foto de germanor i es va anar a dinar a Sant Esteve de Llémena, al restaurant El Cabrit. L’acte es va acabar amb el Cant dels adeus i amb el ferm propòsit de tornar a repetir la trobada l’any següent.

Però no es va repetir només un cop, sinó que les trobades es varen anar continuant fent cada any fins al 2002.

El Punt Diari, el dijous 23 de maig del 1985, es va fer ressò d’aquella primera trobada amb l’article següent:

Trobada d’antics alumnes a les escoles de Bonmatí

Uns cent quaranta exalumnes de la promoció 1925-1939 de les escoles de Bonmatí es varen reunir fa poc en un acte emotiu. Els participants a la trobada varen recordar les anècdotes de la seva època estudiantil i reteren un sentit homenatge als seus mestres. Després de visitar l'exposició de fotografies retrospectives sobre la vida de Bonmatí, els exalumnes s'aplegaren en un dinar de germanor, acabat el qual s'entonà el Cant dels adéus.

Per mantenir l’expectativa i les ganes per a una altra trobada, ja a finals d'aquell mateix any es va recuperar la revista L’Amic. Aquesta publicació, que tindria una periodicitat anual, servia per felicitar les festes de Nadal i per recollir escrits de records i experiències passades. Ja en aquell primer número, en Benet Valentí va fer una crida perquè se li fes arribar informació per fer un recull històric de la història del poble.

L’any 1987, coincidint amb el 50è aniversari de la publicació de la primera revista, es va fer una edició facsímil de L’Amic de l’any 1937 i se'n va lliurar un exemplar a cada participant de la tercera trobada d’exalumnes.

La revista anava acompanyada d'un escrit de l’Isidre Casadevall en què es reflecteix l’esperit de les trobades d’exalumnes:

Des de sempre ha existit una certa afecció a celebrar aniversaris i commemoracions. Nosaltres, amb tota la modèstia que la circumstància requereix, enguany no hem volgut ésser menys, oferint en la sobretaula d’aquest dinar de germanor, entre els exalumnes, un exemplar de L’AMIC a tots i a cadascun dels assistents per recordar el 50 anys de la publicació d’aquell primer número...

Ja fa mig segle d’aquest esdeveniment. Aviat és dit. Recordar fets i vivències d’uns llunyans temps és un esport que no comporta cap dispendi econòmic ni requereix cap esforç engavanyador, i no obstant té la virtut de les remembrances potser més escaients, però senzilles i candoroses, de la nostra vida.

[...]

En les seves reduïdes, humils pàgines, hi copsareu tota la ingenuïtat d’aquells nois i noies que, amb una vida franca i feliç per davant, quedà trencada en mil bocins per aquells esdeveniments luctuosos i dramàtics dels quals en foren, en part, víctimes innocents.

Aquest exemplar de L’AMIC que llavors publicàrem per primera vegada, és un mirall que reflecteix a bastament el candor i, a la vegada, per què no dir-ho, una realitat ben palesa d’una certa maduresa de criteri en alguns d’aquells noiets i noietes que més tard, al llarg del anys, amb esforç continuat i a voltes sacrificis fonamentats en aquelles directrius pedagògiques i morals que llavors rebérem, han assolit lloc de treballs ben dignes i de provada responsabilitat en la lluita diària per la vida...

[...]

Aquesta és a grans trets la semblança que com a exalumne puc fer d’aquell temps i d’aquest número de L’AMIC, el primer que sortí a la llum i que feliçment mantenim amb una periodicitat anyal, recordant-nos, recordant-vos però, que la seva continuïtat és feina de tots plegats...

En la trobada de l’any següent, el 1988, i amb el mateix esperit impulsor de la primera, és estrenada la sardana Retrobament.

L’any 1989, durant la celebració de la V Trobada, es fa un homenatge a Manuel Bonmatí de Cendra i es col·loca un monòlit a la plaça que porta el seu nom que consisteix en una mola del molí del Llor i un medalló de bronze amb el rostre del fundador de la Colònia. També durant aquella trobada és estrenada la sardana Bonmatí 1896 (la quarta i última sardana que té el poble fins avui).

La trobada es va anar repetint any rere any, amb les mateixes ganes, però cada any la gent tenia un any més i alguns companys s’anaven quedant pel camí. Va arribar un punt que l’organització va decidir incorporar gent més jove que anés continuant la tasca, passant la trobada a ser no tan sols d’estudiants en temps de la República i la guerra, sinó d’antics estudiants de les escoles de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Això va passar l’any 1998.

Les trobades varen continuar fins l’any 2002, quan la junta va donar el relleu a una altra de nova, mitjançant una carta publicada al número 23 de la revista L’Amic:

Benvolgut amic/ga:

Han passat ja quatre anys des de la incorporació de la nova junta d’exalumnes. Com tot inici, carregat d’il·lusions i projectes, vàrem començar a preparar les trobades intentant reunir cada vegada més gent que ha estat estudiant durant la seva infantesa a Sant Julià del Llor – Bonmatí. Però desgraciadament, amb el temps, l’assistència a les trobades ha anat minvant a poc a poc fins a ser últimament una cosa merament simbòlica.

És per això que, a contracor i havent sospesat totes les diferents possibilitats, i tenint en compte les persones incondicionals de cada any, hem decidit deixar la junta per tal de donar pas a nova gent amb noves idees capaces de tornar a reunir tots els exalumnes de Sant Julià del Llor – Bonmatí.

No obstant, qualsevol persona o grup de persones que vulguin continuar organitzant la Trobada, endegada ja fa molts anys, que sàpiguen que trobarà en nosaltres el suport necessari per continuar-la organitzant. Cordialment.

La XVIII Trobada va ser l'última. Tot té un principi i tot té un final. Ara bé, aquestes trobades varen marcar la història del poble i varen fer renéixer i reviure records oblidats i, sobretot, varen deixar un llegat, la revista L’Amic, la revista local, sortida de l’escola en temps de guerra i rellançada gràcies a les trobades d’exalumnes.