Josep M. Bonmatí era tradicionalista per tradició i per convicció. Ja a la dècada del 1910 va passar a formar part com a vocal de la junta provincial que anteriorment havia presidit el seu pare.

A l'edat de 25 anys, amb motiu de la defunció del seu pare, va passar a gestionar directament les propietats que tenien com a terratinents, la colònia industrial i els negocis familiars, entre els quals va destacar Indústries Elèctriques Bonmatí.

Entre els negocis de què es va haver de fer càrrec hi havia la delegació de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros que havia obert el seu pare l’any 1910, de la qual la família Bonmatí eren els responsables i d’on va arribar a ser conseller.

Just després de complir-se el dol pel traspàs del seu pare, Josep M. Bonmatí es va casar amb M. Teresa Berenguer Janer, el 12 de setembre del 1915, i van tenir onze fills: Xavier M., Ignasi M., Alfons M., M. Carme, Ramon M., M. Pilar, Josep M., Manuel, M. Teresa, Joan M. i M. Glòria.

Va fer prosperar el negoci d’Indústries Elèctriques Bonmatí, que va arribar a subministrar corrent als municipis de Salt, Santa Eugènia, Sant Gregori, per una banda, i Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols, per l'altra. Va completar la producció amb una petita central tèrmica i un altre aprofitament hidràulic a la riera d’Osor el 1928. Això i les rendes que li proporcionaven les propietats li van permetre, igual que el seu pare, poder dedicar-se a la política.

Durant el trencament del carlisme del 1919 va passar a ser membre de la comissió permanent de la junta jaumina i delegat del districte de Girona. Va ser en aquest context que es va presentar a les eleccions provincials pel districte de Girona. Ho va fer com a “mellista” en el marc d’una candidatura de la Unió Monàrquica Nacional, que integrava també dos diputats conservadors i que va guanyar les eleccions al districte, tot obtenint les majories. Josep M. Bonmatí va ser el candidat més votat, amb 6.056 vots i un 63,67% de participació. El diari La Veu de Catalunya, el 14 de juliol de 1919, se'n va fer ressò:

En el distrito de Gerona resultaron con mayor número de votos para cubrir las cuatro vacantes don José M. Bonmatí, don Martirián Butiñá, don Ramón de Berenguer y don Agustín Riera, que fueron proclamados diputados electos.

La coalició es va reeditar el 1921 i Josep M. Bonmatí va revalidar la consideració de diputat més votat. Aquest cop, però, la candidatura no va guanyar la d’Afirmació Catalana, que agrupava la Lliga i els republicans.

La Comisión provincial para el torno de 1921-1922 quedó constituida en la siguiente forma: vicepresidente, don Isidro Riu; vocales, don Paulino Geli, don Miguel Roger, don Claudio Pons y don José María Bonmatí. [Diario de Gerona de Avisos y Notícias – 4 d'agost de 1921]

També va ser diputat durant la dictadura de Primo de Rivera entre el 1925 i el 1930.

Teniendo que constituirse el día primero de abril, conforme a lo preceptuado en el nuevo Estatuto, el Gobernador ha firmado, con la aprobación de la Superioridad, los siguientes nombramientos: Diputados provinciales directos... don José María Bonmatí Pujol, concejal de Bonmatí ... [Diario de Gerona de Avisos y Noticias  - 30 de març 1925]

El 1930 va ser nomenat president de la Cambra Minera, tal com va publicar el Diario de Gerona de Avisos y Noticias el 2 d’abril de 1930:

Ha sido elegido presidente de la Cámara Minera de esta provincia don José María Bonmati.

L'activitat minera, doncs, també va ser un altre dels seus negocis. L'1 d’agost de 1915, La Publicidad publicava:

Don José María Bonmatí solicita la propiedad de una mina de plomo en el término de Amer, paraje torrente de Báscara.

El 21 de febrer de 1925 el diari El Eco de Gerona feia saber:

A nombre de don José María Bonmatí, se ha solicitado la propiedad de 20 pertinencias de una mina de hierro con el nombre de “María Pilar” en el termino de Amer, paraje llamado Torrente de Báscara.

El 12 d’abril del 1930, al Diario de Gerona de Avisos y Noticias apareixia:

A nombre de don José María Bonmatí se ha solicitado la propiedad de 53 pertenencias de una mina de hierro con el nombre de "Ricarda" sita en término de Anglès.

El 1930 va deixar la Diputació en ser escollit alcalde d’Amer, Ajuntament del qual ja era regidor amb anterioritat.

Para ocupar la vacante producida por la renuncia en e! cargo de diputado provincial de don José María Bonmatí, elegido Alcalde de Amer. [Diario de Gerona de Avisos y Noticias – 16 de juliol de 1930]

De fet va deixar de ser diputat instat per la mateixa Diputació, que considerava el càrrec incompatible, tal com es publicava al BOP el dia 26 d’abril de 1930:0

Extracto de los acuerdos adoptados por la Excma. Diputación provincial, en Comisión permanente, en sesión de 7 de Marzo de 1930.

CENTRAL

...

Informar al Exmo. señor Gobernador civil que existe incompatibidad en D. José María Bonmatí para desempeñar el cargo de Diputado provincial por  haber sido elegido Alcalde de Amer y haver optado por el cargo.

L’alcaldia d’Amer era una espina clavada dins la família després dels problemes que havien tingut el seu pare, Manuel, i el seu oncle Lluís.

No se sap fins quan va estar vinculat a l’Ajuntament, tot i que durant el Fets d’Octubre del 1934 encara hi estava relacionat d’alguna manera, així com també ho va estar durant el Bienni negre 1934-1936 (encara que no com a alcalde).

En esclatar la Guerra Civil, segons comenta el web www.diputatsmancomunitat.cat, el Comitè Antifeixista l’obligà a pagar una multa de 5.000 pessetes pel fet de ser una persona prou significada del món tradicionalista. Però quan Josep Maria Bonmatí s’hi negà al·legant falta de diners, el Comitè va declarar la confiscació de tots els béns econòmics i privats que tenia, al·legant que es tractava d’una persona que donava suport al bàndol insurrecte i que podia actuar en contra de la causa republicana.

De fet, ell i la seva família es van traslladar a viure a Barcelona, on també li van confiscar béns i on va ser detingut i empresonat posteriorment al vaixell Uruguay, segons va deixar escrit Benet Valentí.

Prèviament, el comitè antifeixista de Bonmatí s'havia presentat a la seva casa pairal el 21 d’agost del 1936, però no el va detenir fins l'endemà al matí. Un cop pres, va ser portat davant del Comitè de Guerra de Girona, que després d’interrogar-lo el va deixar en llibertat. 

Un cop acabada la guerra, l’any 1939, va esdevenir primer tinent d’alcalde d’Amer en la comissió gestora que es va formar. El diari El Pirineo publicava el 23 de novembre d’aquell any:

El Excmo. Sr. Gobernador Civil, en uso de las facultades que le son concedidas, ha nombrado las siguientes Comisiones Gestoras Municipales:

AMER

Alcalde, don Narciso Junquera Rigau; Primer Teniente, don José María Bonmatí Pujol; Segundo, don Narciso Solergastó Duran; Vocales Gestores: don Miguel Font Montserrat, don José Batanera Fábregas; don Joaquín Planella Puigdemón, don José Blanquera Roquer, don Luis Bosch Duch, don Salvador Doménech Padrosa.

El mes de novembre d’aquell mateix any, concretament el dia 15, Josep M. Bonmatí ven la colònia a la raó social Fábricas de L. Mata y Pons. La venda es produeix en forma d’accions, per la qual Josep M. Bonmatí entra a formar part de l’accionariat de l’empresa per un valor total d’accions de 4.000.000 de pessetes. Unes accions que produiran un rèdit anual, que queda estipulat en un 5% per les accions preferents, és a dir que Josep M. Bonmatí havia d’ingressar un mínim de 100.000 pessetes anuals per l’operació.

Així, doncs, de la mateixa manera que a Manuel Bonmatí se li pot reconèixer el fet de ser el fundador de la Colònia que va fer néixer i créixer, Josep M. Bonmatí ha passat a la història com qui se’n va beneficiar i qui se la va vendre.

També després de la guerra Josep M. Bonmatí es va declarar damnificat per les destrosses ocasionades a les seves propietats durant la guerra així com també a la capella particular.

La mort el va sorprendre bastant aviat, el maig del 1946, a punt de fer 56 anys, a la seva residència de Barcelona, on vivia. Les seves despulles varen ser enterrades al panteó familiar del cementiri de Bonmatí el dia 17 de maig.