L’any 1897 la companyia de tren The Olot & Gerona Railway Company Ltd. basteix provisionalment un baixador a Vilanna que més endavant, el 1902, es convertirà en estació de tren mitjançant la construcció d’una edificació de dues plantes: la de baix, per a sala d’espera i serveis, i la de dalt, per a habitacions. L’edifici, de 44 m2 per planta, es prolongava amb un moll cobert de 56 m2. A més, hi havia un moll descobert de 300 m2 que servia de via morta.
L’estació de Vilanna-Bonmatí era una de les més singulars de la línia, ja que, a causa del lloc angost en què estava situada, es va haver d’edificar pràcticament sobre el llit del riu, amb alguns annexos suspesos i aguantats mitjançant bigues sobre la llera.
Marià Citoler (en Marianet, com se'l coneixia) va ser mosso de l’estació fins a la seva jubilació. Com a cap d’estació primer va tenir el seu germà, anomenat Nasi. Més endavant va tenir el Sr. Faig i posteriorment Martí Costal Calvo.
En relació amb Martí Costal, que va ser cap d’estació fins a la seva jubilació, Isidre Casadevall el va descriure de la manera següent a L’Amic núm 6:
"Sempre va semblar-me una persona d’exquisida cordialitat, senzill i molt trempat, qualitats que en conjunt li proporcionaren una popularitat i bonhomia inqüestionables. Professionalment fou un cap d’estació pacient i comprensiu en el tractament amb el públic... Jo el recordo així; una persona discreta i de tracte senzill i amable que sempre va saber mostrar-se a l’altura de les circumstàncies, el mateix convivencials que professionals."
Un altre cap d’estació, Francisco Lamarca, el 1924 va ser denunciat com a separatista per cinc veïns de la Colònia. Arran d’això, el governador civil de Girona, Juan de Urquía Redecilla, el va condemnar al pagament d’una multa de 500 pessetes i el va destinar a Teruel, lluny de Catalunya. Condemna i multa que posteriorment va anul·lar.