La placa en qüestió és la que hi ha col·locada a l’estació de tren de Vilanna-Bonmatí i que marca l’altitud sobre el nivell del mar.
Era l’any 1981 i Bonmatí volia construir una font (no se sap molt bé quina, ni on es volia col·locar en aquell moment, però pot molt ben ser la que més endavant va ser la Font de la Rovira). La qüestió és que es va pensar que la placa que l’Instituto Geográfico havia col·locat a l’antiga estació de tren podia ser un ornament adequat per a aquesta font.
Per això es va demanar el permís a l’Instituto Geográfico per tal de poder traslladar aquesta placa. Permís que va ser concedit sempre que es tingués present l’altitud del lloc on aniria col·locada la placa.
El problema va venir quan es va voler retirar la placa, ja que en aquell moment els veïns de Vilanna varen reivindicar que la placa els pertanyia i que no es podia moure d’allà on era.
La polèmica ja va estar servida, i el contenciós el va dirimir la Dirección General del Instituto Geográfico Nacional, mitjançant resolució en què establia que l’antiga estació de Vilanna-Bonmatí pertanyia a l’Ajuntament de Bescanó, ja que l’estació es trobava en el seu terme, i que, per tant, la placa els pertanyia a ells.
El desembre de l’any 1981, Pep Collelldemont publicava a Punt Diari el següent en relació amb la polèmica:
Mentre anava llegint tots aquests patracols, intentava discernir quants diners deu haver costat el contenciós de la placa. El segur és que amb el preu de tot aquest afer hauríem pogut pagar-ne més de quatre. Amb tot, hi ha coses que no tenen preu i aquesta n’és una. Si tingués un duro per cada vegada que m’havia llegit una placa semblant, la que hi ha a l’estació de Sant Feliu de Pallerols; seria milionari. Cridava l’atenció i estava situada en un lloc ben vistós, que gairebé t’obligava a llegir-la.
No cal dir que ho sento pels de Bonmatí, mentre ens hem d’alegrar amb els de Vilanna, que poden utilitzar la placa per a allò que vulguin. Esperem, amb tot, que li donaran el relleu que mereix, tal i com volien fer els de Bonmatí, que l’havien destinada a ornamentació d’una font. I només a tall de curiositat, m’agradaria saber si es conserven totes les plaques que hi havia en les diverses estacions o bé si algun espavilat ja n’ha arrancat alguna pel seu compte...
Doncs bé, a hores d’ara, la placa continua estant en el mateix lloc, en un estat bastant precari.
La tossuderia no té límits... i l’estretor de mires tampoc.