El 15 de juliol del 1969 va deixar de funcionar el tren d’Olot. Una història que havia començat el seu periple 78 any abans, gairebé al mateix temps que els inicis de la Colònia Bonmatí.

El 21 de maig del 1891 es va fundar a Londres la companyia The Olot & Gerona Railway Company Ltd. (més endavant, el 1909, passarà a anomenar-se Compañía del Ferrocarril de Olot a Gerona) i el 13 de novembre del 1895 es va inaugurar el tram d’Amer a Salt. Ara bé, el tren no va arribar a Olot, degut a dificultats tècniques, fins l’any 1911.

El tren d’Olot o carrilet, com s’anomenava, tenia unes característiques especials que el definien com a únic, ja que l’ample de via era d'1 metre, quan altres carrilets, com ara el de Sant Feliu, tenia una amplada de 75 cm.

El tren no passava per Bonmatí, sinó que s’havia d’anar a agafar a l’"altra banda", a l'anomenada estació Vilanna-Bonmatí.

Tot i això, el tren va marcar la vida dels bonmatinencs i bonmatinenques ja des de l’inici com a principal mitjà de transport, en un moment en què només hi havia com a alternatives anar a peu, en tartana (si se’n tenia) o amb alguna molt escassa bicicleta.

El tren va començar la seva singladura gairebé al mateix temps que naixia la Colònia Bonmatí. En aquest sentit, entre els primers pobladors de la colònia hi havia gent que havia treballat en la construcció de la via del tren.

Parlant dels Bonmatí, es deia que la popularitat de Manuel Bonmatí de Cendra era tal que, quan a Vilanna no hi havia encara estació, el tren es parava quan ell feia el senyal alçant el barret.

Aquell tren de fusta, amb aquella gran columna de fum pudent i aquell anar fent de mica en mica, van marcar la vida de la nostra gent en molts aspectes. Pere Motjer ho descriu de la manera següent a L’Amic núm 6, en el seu article titulat “Quotidianitat bonmatineca”:

“Després de dinar, era freqüent veure alguns joves, anar cap a l’estació del ferrocarril per esperar l’arribada del tren i fer una mica el badoc tot repassant les maniobres de la deixada o enganxada de vagons. Era una de les distraccions molt habituals que es tornava a repetir al captard, quan el sol encara il·luminava la càlida tarda. Sempre era una atracció el feixuc i entranyable tren de vapor que va jugar un paper prou important en el desenvolupament de la Garrotxa, la Selva i el Gironès. Encara que les males llengües deien que marxava quan volia i tornava quan podia, el cert és que ens feu un gros servei, en una època que no hi havia gaires altres mitjans de comunicació. Endemés els xiulets de la locomotora servien a tothom com a senyals horàries.”

A part del xiulet de les locomotores que marcaven el pas de les hores, a l’estació hi havia un altre tipus d’avisador: una campaneta (de so agut i clar) que avisava quan el tren sortida d’Anglès o bé de Bescanó.

El tren era molt utilitzat tant per anar a Girona com per anar als pobles veïns i, també, evidentment, perquè la gent arribés fins a la Colònia. Cal recordar que la colònia era un nucli industrial que generava molts llocs de treball.

No hem d’oblidar que el tren va ser concebut, a part de traslladar viatgers, per transportar mercaderies. Tots els trens eren mixtos (viatgers i mercaderia), portaven dos o tres vagons de càrrega, i el volum i el moviment de mercaderies era molt important. És per això, per exemple, que l'estació d'Anglès, tot i que s’havia planificat en un primer moment a prop del nucli antic del poble, es va acabar edificant davant la indústria dels Burés, per facilitar el transport de les mercaderies.

Així, el material i els productes de les indústries de la Colònia Bonmatí eren transportats pel tren, tant els que s'hi destinaven com els que s'hi produïen, i fins i tot el mineral extret de les mines de Sant Julià era dut mitjançant carruatges amb tirs d’una o més mules fins a l’estació per carregar-lo al tren d’Olot.

Amb el tren també es feia arribar el correu a les diferents estacions on a partir d’allà el carter recollia la saca i repartia la correspondència.