La família Bonmatí va construir un oratori particular adossat a la casa pairal cap allà el 1895. La Sagrada Congregació del Concili de Trento, el 10 d’octubre del 1895, va concedir permís per poder-hi celebrar missa els diumenges.
El primer capellà particular de la família Bonmatí va ser el cellerenc Mn. Ramon Domingo, que va ser nomenat el 1898, però l’any següent es va posar malalt i va morir, a l’edat de 27 anys.
Tot i que s’hi celebrés missa els diumenges, els naixements, els casaments i les defuncions encara s’oficiaven a la parròquia de Constantins.
Aquesta primera capella es va enderrocar l'any 1900 per construir una església més gran que pogués servir com a parròquia de la Colònia a tots els efectes.
La primera pedra de la nova església, que es va dedicar a la Immaculada Concepció, es va posar el dia 12 d’agost de l’any 1900, essent el capellà en aquell moment Mn. Salvi Cateura. El nou temple va beneir el 14 de febrer de 1902.
El dia 21 de gener de l’any 1908, Manuel Bonmatí va adreçar una carta al bisbe de la diòcesi de Girona, Francisco de Pol, demanant que la capella de la colònia fes les funcions de parròquia. La resposta afirmativa va arribar el 9 de juliol, una còpia de la qual es troba al llibre de la parròquia transcrit per Mn. Salvi Cateura. Traduïda al català, el text (extret del llibre Santa Maria de Bonmatí 25 anys, de Josep Collelldemont) diu:
En la instància dirigida per D. Manuel Bonmatí i Cendra a Sa Il·lustríssima el Bisbe de Girona senyor meu, en data 21 de febrer del present any, ha merescut la següent resposta: “Vista la instància de l’Il·lustre senyor D. Manuel Bonmatí que exposa: Que en el terme de la parròquia de Constentins té fundada al riu Ter, una Colònia que porta el seu nom, en la qual existeixen tres fàbriques que donen ocupació a més de cinc-cents obrers, la major part dels quals viuen amb la seva família en cases construïdes al voltant de les fàbriques, formant una agrupació d’uns sis-cents habitants; que l’església parroquial de Constantins es troba a tres quarts d’hora de camí de la Colònia Bonmatí, distància que va moure el senyor Bonmatí a construir una capella pública i mantenir des de l’any 1898 un capellà per tal que els habitants de Bonmatí poguessin complir fàcilment els seus deures religiosos, i que també els veïns de Bonmatí poguessin oir missa els diumenges i festes de precepte i confessar i combregar a la Colònia, que haurien hagut d’anar a Constantins per a la resta de serveis espirituals per a les seves ànimes si el reverend rector de dita parròquia no hagués autoritzat el capellà de la Colònia per exercir gran part de les funcions parroquials a Bonmatí, per la qual cosa demana que s’autoritzi el capellà de la colònia per exercir l’atenció de les ànimes dins de Bonmatí a tots els qui habiten en ella, amb facultat d'obrir llibres sagramentals, també construir un cementiri i altres coses que convinguin, amb l’obligació del senyor Bonmatí de pagar les despeses necessàries i pagar cada any al rector de Constantins la quantitat de cent cinc pessetes en senyal de superioritat. Vist l’informe del senyor rector de Constantins favorable a la concessió de la gràcia suplicada, que considera que es basa en fonaments vertaders i que ha de beneficiar els habitants de la parròquia. Atès que la Colònia Bonmatí està constituïda per més de sis-centes persones que no poden ser ateses en les seves necessitats espirituals tal com convé, ja que el rector de Constantins ha de residir en la rectoria de la seva parròquia, que dista de la Colònia tres quarts d’hora. Atès que a Bonmatí existeix un temple amb capacitat per atendre tots els habitants de la Colònia. Vistes totes les atres coses dignes de consideració. L’il·lustríssim i Reverendíssim Sr. Bisbe d’aquesta diòcesi davant meu l’infraescrit Secretari de Cambra i Govern del Bisbat digué: que autoritzava i havia d’autoritzar el capellà de la colònia de Bonmatí, situada dins del terme de Constantins, per exercir la complida i lliure cura d’ànimes entre els veïns de la Colònia Bonmatí, mitjançant les següents condicions: 1.ª.- Només pot ser nomenat i exercir el càrrec de la Colònia Bonmatí el sacerdot que sigui de l’agrat d’aquesta Mitra i podrà ser substituït per un altre sempre que Nós o els nostres successors ho considerem convenient. 2.ª.- El capellà de Bonmatí tindrà les mateixes obligacions que tenen els rectors i com aquests haurà de complir les ordres que se li comuniquen per aquesta diòcesi pel que fa a la pastura espiritual de la Colònia. 3.ª.- La dotació de l’expressat capellà serà almenys de cinquanta pessetes al mes, seran els seus fruits resultants de l’atenció a les ànimes i tindrà al seu poder la clau de la capella i quan convingui la del cementiri. 4.ª.- Anirà a càrrec del Senyor Manuel Bonmatí, propietari de la Colònia, el pagament de la dotació del capellà a qui haurà, a més, de proporcionar casa dins de la Colònia per viure; la manutenció del culte de la capella de la Colònia en una quantitat no inferior a cent vint-i-cinc pessetes a l’any; les reparacions del temple i satisfarà tots els anys al reverend rector de Constantins la suma de vint-i-cinc pessetes en senyal de superioritat i com a indemnització dels seus drets pastorals. 5.ª.- Aquesta concessió durarà el temps que creiem oportú. Notifiqui’s aquesta actuació al Sr. Manuel Bonmatí i un cop acceptada faci’s còpia de la mateixa per triplicat, una per a l’arxiu de la parròquia de Constantins, una altra per al senyor Bonmatí i la tercera per al Capellà de la Colònia. Així ho acorda i firma la Seva Senyoria Il·lustríssima que ho certifica. Francesc Bisbe de Girona. Per mandat de la Seva Senyoria Il·lustríssima el meu senyor. Llicenciat Floribert Mallofré Serra.
Diligència: Girona 30 de maig de 1908. En aquesta data he llegit l’anterior actuació a l’Excel·lentíssim Sr. D. Manuel Bonmatí i es manifesta conforme en totes les seves parts amb l’aclariment a la primera base que el nomenament i destitució del Capellà de la Colònia és de competència del senyor Bonmatí amb el vistiplau de la Seva Il·lustríssima.
A partir d’aquesta data, doncs, la Colònia Bonmatí comptava amb una església com a tal, on a part dels oficis solemnes en les dates festives també s'hi podien celebrar batejos, casaments i funerals. Ara bé, fins que no es va fer el cementiri, l’any 1914, els enterraments encara es portaven a terme a Constantins. Benet Valentí, a la revista L’Amic núm. 19 (pàg. 10 del plec central dedicat a "Rituals i cerimònies a la Colònia de Bonmatí") detalla: “Fins al 1914, any en què es va construir el cementiri de Bonmatí, quan s’esdevenia una defunció, un parell d’homes transportaven el cadàver dins d’un taüt lligat al centre d'una barra que duien recolzada sobre els seus muscles. Tanmateix, per als portadors, que s’anaven rellevant la feina, era un camí ben feixuc, ja que el viatge fins a Constantins es feia seguint una drecera estreta com un camí de cabres. Aquest corriol es prenia al peu de la carretera de les Serres, en el lloc on avui hi ha la fàbrica Casademont, i continuava prop del riu fins a can Ton Sastre, l’hostal de Constantins, can Frou i can Pou fins a arribar a l’església, on després d’oficiar-se la cerimònia corresponent es procedia a soterrar o ficar dintre d’un nínxol el cadàver”.
 |
| Abans del 1936 |
Els primers baptismes que consten registrats a l'església de la colònia són el d’Erminia Ferragut i Benet, el 19 d’abril del 1908, i el de Juan Casañas Coronas, el 5 de maig. Tal com es pot veure, tots dos anteriors a l’autorització per escrit per poder-ho portar a terme.
La vida religiosa a la colònia estava en certa manera molt marcada per l’amo. Les activitats religioses no distaven gaire de les que es portaven a terme en altres parròquies.
El 12 de setembre del 1915, coincidint amb el casament de Josep Maria Bonmatí amb Maria Teresa Berenguer, es va beneir la imatge de la Immaculada Concepció que presidia l’església i que va ser un regal de la núvia. Aquesta imatge va ser destruïda durant la Guerra Civil i va ser substituïda per una altra un cop acabada la guerra.
El 1936 es van fer destrosses a l’església i es va cremar tot el que semblava que pogués tenir a veure amb la religió. Les destrosses les va portar a terme el comitè antifeixista, però la crema d’objectes van obligar a realitzar-la a gent catòlica que freqüentava l’església a punta de pistola.
Mn. Janoher, en data 13 de gener de 1942, davant del jutge municipal d’Amer i en declaració que consta a la Causa General, explica que va començar a tenir cura de la parròquia de Bonmatí 9 mesos després de l'"alliberament", però que sap del cert que durant el "domini marxista" l’església va ser saquejada i destruïda, cremant els dos altars que existien i l’harmònium. Varen ser destruïdes les piques baptismals, requisant i cremant els ornaments sagrats, custòdia i vasos sagrats. També afegeix que les parets varen quedar bastant deteriorades, destruint la campana (que es va fondre per ser destinada a material bèl·lic) i quedant completament desmantellada l’església.
Durant la guerra es va utilitzar l’església com a magatzem per guardar-hi maquinària i ferralla de les fàbriques tèxtils, que es van desmantellar per dedicar-les a la fabricació de material bèl·lic.
Un cop acabada la guerra, la família Bonmatí va costejar la restauració de l'església i es va tornar a reprendre l’activitat religiosa. Fruit d’aquesta restauració és l’altar actual, presidit per la talla de la Puríssima i dues pintures una a cada banda del pintor B. Casabó.
L’acte de celebració de l’"alliberament" que va tenir lloc el dia 6 de febrer del 1940, el diari El Pirineo el descrivia de la manera següent:
El día 6 del actual, celebró en Bonmatí, el primer aniversario de su feliz liberación por el Invicto Ejército Español.
Toda la colonia apareció engalanada con profusión de banderas y colgaduras, desde las primeras horas de la mañana.
A las diez, se cantó un solemnísimo oficio, que dijo, el Rdo. Cura Párroco de la localidad, y al que asistieron todas las Autoridades y Jerarquías Locales. A la salida del Santo Sacrificio, las Autoridades y Jerarquías en todo el pueblo dirigiéronse al campo de fútbol en donde se concentraron las Organizaciones de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que fueron revistas. Desde la tribuna, colocada al efecto, el Jefe Local de F.E.T. camarada Sala, leyó el Parte de Guerra correspondiente a la liberación de Bonmatí, dirigiendo acto seguido, la palabra a la multitud.
A continuación, dirigió también la palabra a los presentes, el Alcalde.
Se bendijo la bandera que fue regalada al Batallón de Trabajadores núm. 115, y el Comandante Jefe del Batallón-citado, hizo uso de la palabra para expresar el agradecimiento de los que recibían la enseña de España, que siempre guardarán con celo y jamás osarán ofender antes bien morir por ella, porque simboliza a España. Terminado el discurso del Jefe del Batallón, empezó el desfile que resultó muy brillante.
Después en la Plaza, se tocaron unas sardanas, y por la tarde se disputó un partido de fútbol entre el equipo local y el del Sindicato Español Universitario de Gerona.
La vida religiosa a la capella de la casa Bonmatí va continuar de manera ininterrompuda fins l’any 1973, que es va inaugurar la nova església parroquial.