Mn. Salvi Cateura Llunés
Mossèn Salvi Cateura Llunés, contractat per la família Bonmatí, va arribar a la colònia el dia 7 d’octubre del 1899, tal com ell mateix va deixar escrit en el document dipositat als fonaments de la capella de la casa Bonmatí en el moment de fer-se la remodelació de l'oratori, l’any 1900.
Yo, el abajo firmado, el día siete de octubre del año mil ochocientos noventa y nueve fui nombrado Capellán de esta Colonia, según oficio de traslación y nombramiento expedido por la Secretaria de Cámara y Gobierno de este Obispado.
Va arribar just en el moment en què ja hi havia en funcionament la primera fàbrica i ja s'havia acabat el primer grup d’habitatges, i va ser testimoni dels primers anys de creixement i d’increment de la població de la colònia fins l’any 1912, que el Bisbat el va traslladar a Sant Andreu Salou.
Mn. Salvi Cateura va néixer a Tordera l’any 1869. Els seus pares, Vicenç Cateura Freixes, de Vidreres, i Maria Àngela Llunés Bugues, de Sils, s’havien casat l’any 1863 i tenien, a més, un fill de nom Vicenç (el més gran) i una filla de nom Lluïsa (la més petita).
Va ser ordenat sacerdot el 4 d’abril del 1896, després d’haver superat la seva formació i els escalafons previs (va rebre les ordres sagrades el 21 de desembre del 1895 i l’ordre sacerdotal el 1896).
A partir d’aquí va ser destinat a Sant Jordi Desvalls com a coadjutor (El Baluarte - 3 de juny del 1896) i, més endavant, a Lloret de Mar (El Distrito Farnense - 15 de maig del 1898).
D’allà ja va venir a Bonmatí, tal com s’ha comentat, l’octubre de l’any 1899.
Va arribar a la colònia contractat per la família Bonmatí en substitució de Mn. Ramon Domingo, que havia mort el mes d’abril d’aquell any a l’edat de 27 anys.
En aquells moments la família Bonmatí tenia un oratori particular on tenia autorització de la Santa Seu des del 1895 per oficiar-hi missa tots els festius.
Quan va arribar Mn. Salvi ja hi havia en projecte una nova capella en substitució de l’existent i en previsió de l’increment de població. L’autorització per a aquesta ampliació va arribar a finals de juliol de l’any 1900, i el 12 d’agost es varen començar les obres de la construcció.
Mn. Salvi Cateura va ser el primer mestre que hi va haver la colònia. En enregistrament sonors fets per Benet Valentí que es troben al seu arxiu dipositat a l’Ajuntament hi ha declaracions d'antics alumnes seus en què el recorden com a professor. Un mestre més aviat dur i de mà fàcil. En recorden molt bé les plantofades que donava quan un no se sabia la lliçó o quan es feia alguna malifeta.
L’any 1908, i per petició expressa de la família Bonmatí, s'aconsegueix autorització perquè la capella pugui fer les funcions de parròquia, depenent de la parròquia de Constantins, i impartir sagraments als veïns de la colònia.
A partir d’aquell moment, el 30 de maig del 1908, Mn. Salvi Cateura esdevé el primer mossèn de la parròquia de la Colònia Bonmatí, que batejarà, casarà i farà els funerals dels habitants de la colònia. Els enterraments, però, i durant uns quants anys fins que no es va construir el cementiri, es feien a Constantins.
Mn. Salvi es va estar a Bonmatí fins al 1912. El diari El Norte, el dia 20 de desembre, publicava que havia estat nomenat capellà regent de Sant Andreu Salou i que a Bonmatí el substituiria Mn. Arturo Rovira i Fusellas, procedent de Cadaqués.
Mn. Salvi, però, va continuar vinculat a la família Bonmatí, ja que va constar com a capellà assistent a l’enterrament de Manuel Bonmatí de Cendra, l’any 1914, quan ja estava exercint de capellà a Jafre.
A Jafre s’hi va estar del 1914 al 1917, any en què va ser destinat a Torrent.
Va arribar a Torrent amb 48 anys i el dia 9 de setembre del 1936, quan ja s'havia iniciat la Guerra Civil, va ser afusellat al municipi de la Pera, a l’edat de 67 anys.
El web Martirion de la Diòcesi de Girona assenyala la mort de Mn. Salvi de la manera següent:
A finals de juliol de 1936 un grup de milicians armats va irrompre al petit poble de Torrent per cremar l’església i realitzar destrosses. També maltractaren el capellà, trencant-li el vestit i amenaçant-lo de cremar-lo també a ell a dins el temple. Tanmateix, aconseguí despistar els seus perseguidors i amagar-se. Més tard buscà refugi a la casa de la seva germana, al poble veí de Pals. Allí l’anaren a buscar el 9 de setembre de 1936 per emportar-se’l a la Pera, on fou executat per arma de foc. Rebent set trets en diferents parts del cos. Inicialment fou enterrat a la Pera però acabada la guerra es traslladaren les seves restes al cementiri de Torrent.
Al final de la guerra, varen ser jutjats en consell de guerra i sentenciats a mort els germans de Torrent Enric i Joan Alemany Martí com a executors de la mort de Mn. Salvi Cateura.
En l’esmentat consell, extret del llibre Republicans represaliats pel franquisme, d’Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, consta la declaració del cunyat de Mn. Salvi, Artur Blanch Moret, feta el dia 29 de febrer de l’any 1939, en què feia constar:
que els autors de la detenció del seu germà polític, Salvi Cateura Llunés, van presentar-se al seu domicili, el dia 19 de setembre de 1936. Aquestes persones eren veïns de Torrent. Ramon Pecho, Enric Alemany, Joan Alemany i Lluís Simon estaven acompanyats de 12 o 15 homes més que van encerclar la casa.
Tant Ramon Pecho com Lluís Simon no varen ser jutjats perquè havien fugit a França, però els germans Alemany s’havien quedat, convençuts que no havien fet res de què se’ls pogués inculpar. Varen ser afusellats el dia 24 de maig a les tàpies del cementiri de Girona.