Nascuda a Santa Eugènia de Ter (Girona) el 1909, Maria Baró va fer els estudis de magisteri a l'Escola Normal de Barcelona. Després d'exercir de mestra al Gurri (Taradell, Osona), a Antius (el Callús, Bages) i a Prats de Lluçanès (Osona), es va casar i es va establir a Santa Eugènia de Ter, on el seu marit, Guillem Vinyes Escuder, feia de farmacèutic.

El 1934 va ser destinada a l'escola de nenes de la Colònia Bonmatí, juntament amb Cèsar Ballesta, que s'encarregaria de l'escola de nens.

Segons s'explica a la revista L'Amic núm. 18 (pàg. 32): 

La senyora Maria es desplaçava a Bonmatí en un cotxe de la seva propietat, un Renault de dues places que conduïa ella mateixa, des de Santa Eugènia de Ter, poble on residia des que hi va néixer, l’any 1909. Cal recordar que els pares de la Maria, en Joan i la Balbina, tenien una fleca al carrer Major de Santa Eugènia i que el seu germà, el doctor Joan Baró, va ser metge anestesiòleg de les comarques gironines de l’any 1952 fins al 1988, quan es va jubilar.

El Consell Provincial de Primera Ensenyança, en sessió del dia 29 de febrer del 1936, li va concedir una llicència per part, segons publica al Diario de Gerona de Avisos y Noticias el 3 de març del mateix any, i va néixer la seva filla.

Quan Cèsar Ballesta se'n va anar al front, Maria Baró es va haver de fer càrrec tant de les nenes com dels nens, fins que va acabar la guerra i va haver de deixar l'escola de Bonmatí.

Durant la postguerra va ser víctima de la repressió franquista a causa de l’adscripció política del seu home, que era militant del PSUC i es va haver d'exiliar a França.

Una ordre del 21-12-1940 diu: “Sanción depuradora a Albons. Traslado dentro província 5 años e inhabilitación cargos”. Va ser traslladada de Bonmatí a Albons (Baix Empordà) i d’allí a Beget (Ripollès), on va decidir demanar excedència per anar-se'n a l’Argentina. Tot i que no li donaven permís, el 1940 va passar clandestinament la frontera. Dos anys després, el 1942, se’n va anar a l’Argentina a bord del vaixell Cabo de Buena Esperanza.

Continua l'article de L'Amic esmentat més amunt:

...la senyora Maria va decidir exiliar-se amb la seva filla Emma a l’Argentina, on vivien els seus sogres. A Buenos Aires, Maria Baró va treballar en una oficina de transports públics fins que es va jubilar.

La misèria d’aquells anys, les vicissituds de l’exili, la Segona Guerra Mundial amb l’ocupació nazi de França i la mala sort van fer que la senyora Maria no es pogués reunir amb el seu marit fins l’any 1954, malgrat que la intenció del matrimoni era retrobar-se al més aviat possible.

La senyora Maria no va poder venir a Catalunya quan van morir els seus pares, la Balbina el 1949 i en Joan el 1955, ja que no va ser fins l’any 1965 que va visitar per primera vegada Girona des que s’havia exiliat a l’Argentina.

La Maria Baró Seguí va morir a l'Argentina la tardor de l'any 1999.