Mn. Àngel Pla i Masó (1930-2019)
El desembre del 1973, en el moment de la inauguració de la nova església, Mn. Àngel Pla ja portava 15 anys al poble.
Segons publicava el diari Los Sitios de Gerona, en l’article referit a la inauguració:
El referido acto servirá, al propio tiempo, como un homenaje al cura ecónomo mosén Àngel Plà, quien después de más de tres lustros al frente de su feligresía, bien es merecedor de esta justa adhesión del vecindario.
I Mn. Àngel va continuar al poble durant molts anys més, fins que la seva salut, i concretament la vista, li va impedir poder continuar exercint les seves funcions.
Mn. Àngel Pla i Masó va néixer el dia 19 de març de l’any 1930 a Aiguaviva.
Ell mateix va descriure la seva vida en el llibre de la parròquia editat l’any 1998 per commemorar els 25 anys de la benedicció del temple i a L’Amic núm. 25, editat el febrer del 2004.
Vaig néixer a Aiguaviva, prop dels terrenys de l’aeroport, els meus pares eren rajolers. Als 11 anys vaig anar a estudiar a La Salle de Girona i mossèn Lluís Amat, que era el capellà de l’escola, em va convèncer per anar al Seminari de Girona, on vaig entrar al curs 1941-1942. Després de superar els estudis, al 1953, quan tenia 23 anys, el bisbe Cartañà em va ordenar sacerdot i tot seguit m’iniciava en l’exercici pastoral com a vicari organista de Cassà de la Selva.
Aturem un moment el seu relat per esmentar que Mn. Àngel va ser sempre un apassionat de la música, que va estudiar durant la seva estada al Seminari. Va ser alumne de piano del mestre Civil i el seu pare fins i tot li va comprar un piano. Ara bé i segons relata ell mateix: “El superior del Seminari, el doctor Estela, em va dir que deixés la música i vaig deixar d’estudiar-ne encara que vaig continuar tocant com a autodidacta”.
A Cassà va estar-hi quatre anys i mig, i comenta:
Tenia una escolania de 6 nens que cada dia venien a assajar una hora i que havien arribat a cantar cançons a 3 veus.
A més de tocar l’excel·lent orgue que hi ha a l’església del poble i de dirigir l’escolania en els funerals, casaments, sabatines..., també m’encarregava de l’Orfeó de Cassà, que havia tingut molt de nom amb mossèn Garcia.
De Cassà vaig passar a Tregurà i Setcases, al Ripollès. Recordo que hi vaig arribar el dia de Sant Josep de 1956 i que vaig anar a dinar a Can Xamba. Tenia una ISO que em permetia portar les dues parròquies, encara que més d’una vegada vaig haver de fer-ho a preu, bé perquè la moto se m’espatllava o bé perquè hi havia massa gruix de neu. El més dur era no poder fer un traguet de l’aigua cristal·lina que baixava d’aquelles muntanyes, ja que aquell temps encara vigia l’obligació de no menjar ni beure des de la mitjanit fins després d’haver combregat.
Quan portava 5 mesos a Tregurà, aquesta parròquia va passar del Bisbat de Girona al Bisbat de Vic i ell va haver de deixar-la i se’n va anar una temporada a casa seva.
Després de Tregurà vaig passar a la costa, a Calella, i també per fer valer els meus coneixements musicals. Dirigia l’Orfeó, que tenia 80 membres. Feia goig de sentir-los cantar pels carrers i cruïlles de Calella la passió durant la Quaresma. Començaven a arribar els primers alemanys.
Vaig arribar a Bonmatí el dia 1 de setembre de 1958 com a capellà de la colònia. Tot i que no era parròquia i depenia econòmicament i domiciliàriament dels senyors Bonmatí i dels amos de les fàbriques tèxtils Mata i Pons i Armengol, que eren els que em pagaven, i dormia a l’interior de la torre de la família Bonmatí que es comunicava amb la capella. A la capella s’oferien tots els serveis parroquials per a la gent que habitava els pisos de la colònia, missa i confessió, batejos, casaments i enterraments. El cementiri era particular de la família Bonmatí, però s’hi enterraven tots els difunts de la colònia.
Cal reconèixer la bona acollida dels senyors Bonmatí als cristians de la colònia en posar a la seva disposició els serveis de la capella.
Eren altres temps i ara, de ben segur, això seria inconcebible. Haig de reconèixer que mai no vaig tenir problemes amb els senyors Bonmatí i a la colònia celebràvem amb gran solemnitat les festes religioses, s’hi feia catequesi i fins i tot alguna vegada el Rosari de l’Aurora, que per a la gent jove això sonarà a música celestial. Doncs sí que ho era, ja que es tractava de cantar el rosari pels carrers de bon matí, a l’aurora, abans de la missa.
Tot i que vivia a la torre Bonmatí, disposava d’una casa a part, on tenia l’ajut inestimable de la majordoma Lola Bagué, de Brunyola, que va estar al meu costat 39 anys.
Al cap de 12 anys i mig d’estar al poble, i en el moment en què s’estava construint el grup Bondia per mitjà del Patronat Sant Benet, del qual Mn. Àngel era secretari, va parlar amb el bisbe Dr. Jubany per explicar-li la seva situació particular i la que es vivia a la Colònia en general, que estava en unes condicions lamentables.
Aleshores van fer la rectoria per independitzar-me dels senyors Bonmatí i al cap d’un any també vam bastir l’església amb la col·laboració del Patronat de la Vivenda que va aixecar el Grup Bondia, i altres entitats i gent del poble.
L’església parroquial de Bonmatí es va fer en terrenys cedits pel Sr. Massana, es va estrenar el 1973 amb una gran festa i va ser la primera que va beneir el Bisbe Camprodon, que acabava de substituir al Dr. Jubany , al capdavant del Bisbat de Girona.
La meva vida sacerdotal ha girat entorn de dos eixos principals: el servei pastoral i l’ensenyament. Durant aquests anys de capellà a Bonmatí he procurat estar obert a totes les necessitats espirituals de la gent de la colònia, primer, i després del poble, com també dels feligresos de Vilanna, Sant Julià de Llor i Constantins, d’on encara soc rector. Pel que fa a l’ensenyament, em vaig llicenciar en Història Contemporània quan estava ja a Bonmatí i vaig ser professor a Amer, Anglès i Santa Coloma de Farners. Tot i que tenia la meva especialitat, també a vegades feia altres classes, entre elles la de religió. El meu contacte amb els joves va ser molt enriquidor per a mi i em va ajudar a viure els seus problemes i il·lusions.
Mn. Àngel, a part de ser un gran aficionat a la música, també va ser un gran aficionat a l’esport i a l’excursionisme en general.
L’any 2003 va celebrar els 50 anys d’ordenació com a capellà:
Aquesta celebració que va comptar amb l’assistència dels meus familiars, amics i feligresos va ser tot un èxit de públic i se’m va lliurar diversos presents, com ara una placa commemorativa, diversos regals, escrits, un àlbum fotogràfic i fins i tot un orgue electrònic.
Des de finals dels anys noranta, a causa del seu estat de salut, Mn. Àngel va deixar de viure a Bonmatí per anar a viure a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, des d’on es desplaçava el cap de setmana i sempre que podia al poble. Ara bé, l'any 2006, per un agreujament del seu estat de salut, que el va deixar molt malament de la vista, es va haver de retirar, i va ser substituït al capdavant de la parròquia per Mn. Joan Solà.
Va morir el 26 de novembre del 2019.