L’any 1955 es va formar a Bonmatí un equip de bàsquet femení que va competir durant tota aquella temporada.
La primera referència escrita que es troba d'aquest equip és amb motiu de la festa de l’Alliberament d’aquell any:
El equipo de Bonmatí venció al de Sindicadas de Gerona
En la vecina población de Bonmatí y formando parte del programa de actos y festejos organizado por el Ayuntamiento con motivo de la Fiesta de Liberación, contendieron en encuentro amistoso el equipo de Sindicadas de Gerona y el de la Escuela-Hogar de aquella población.
Resultaron vencedoras del mismo las muchachas de Bonmatí, que gracias a su entusiasmo y tesón pudieron superar la mejor clase de sus adversarias. Terminó el encuentro en el resultado de 11 a 10, habiendo finalizado el primer tiempo con ventaja gerundense (6 a 5).
El equipo local logró el enceste de la victoria en el último minuto del encuentro, habiendo hasta aquel momento llevado ventaja siempre el equipo gerundense.
El encuentro, que fué del agrado del numeroso público asistente, fué presidido por el señor Alcalde y demás autoridades y jerarquías de la población.
La notícia també ens diu qui formava part d’aquell equip: Piñol, Boix, N. Pérez, C. Pérez, Guix, Torrent i Recasens.
A part d’aquesta crònica, durant aquell any se’n troben unes quantes més en relació amb aquest equip i el campionat provincial que es va disputar.
L'equip femení de Bonmatí s’entrenava a la plaça, en una esplanada que havien habilitat entre l'entrada a la colònia i el riu (on a finals del segle XX s'hi va instal·lar una oficina de "la Caixa").
Sembla que l’empresa Textil Armengol va patrocinar tot el que fos necessari per a l'equip: les pilotes, les cistelles... Els taulers per aguantar les cistelles els va fer en Josep Maria Massa, el fuster de la colònia.
L'equipament era un vestit pantaló que van fer les mateixes jugadores amb roba que els va donar Textil Armengol. La confecció se la van fer amb l’ajuda de la mestra de l'escola de les nenes, Assumpció Clotet Vila, més coneguda com Doña Asunción. La mestra els tallava els vestits i elles se'ls cosien. El vestit era de color verd clar i a sobre hi duien una armilla amb el número.
En Manel Torrent era l’entrenador. Els dissabtes s’entrenaven i els diumenges feien els partits. Havien anat a jugar a Girona, a Verges…
Els partits eren molt concorreguts: hi havia molta expectació a la colònia, fins i tot les galeries dels pisos que donaven a la plaça s’emplenaven de públic.
Després d'aquella temporada, però, l'equip no va tenir continuïtat.