La temporada del 1942 va ser plena d'èxits i apoteòsica per al CF Bonmatí, perquè va ser l’any que va jugar al camp de futbol del FC Barcelona.
La gesta la descriu Benet Valentí a L’Amic núm. 8 amb el títol de “Recordant un cinquantè aniversari”:
Des del 1922, any que es va fundar el F.C. Bonmatí, fins als nostres dies, Bonmatí no ha gaudit d’una temporada de futbol tan esplendorosa com va ser-ho la del 1941-42. En aquest període, de bell nou, els clubs van tornar a ser regits per la Federació Catalana des de Barcelona.
Aquest senzill relat, vull que serveixi per a retre un record envers la memòria de dos homes, en Francesc Pagès i l’Eugeni Casacuberta, dos homes que al llarg dels anys i en hores baixes, van ser sempre fidels a les arrels bonmatinenques, essent partícips i capdavanters del futbol a Bonmatí.
Per a la colònia, el 1941 va ser un any molt trist a causa de les adversitats que va haver de viure la seva gent. L'última maltempsada, va ser ocasionada per l’aiguat que feia poc que ho havia arrasat tot. Per aquest motiu, la gent vivia en un precari estat de desànim no mancat de pobresa.
L’esport entre aficionats, en la modalitat que sigui, en un poble sempre ha estat un nexe d’unió i agermanament entre la gent de bona voluntat, i certament a la colònia aquests dos homes van ser persones idònies per fomentar l’aplegament d’una joventut que anava un xic confusa.
A Bonmatí hi havia una colla de nois que “remenaven” la pilota força bé. No és pas d’estranyar que la toquessin bé, perquè l’anterior equip de Bonmatí va tenir entre els seus jugadors quatre soldats, la manera de jugar dels quals: la fina i punyetera, la van contagiar a aquells nois, que la van posar en pràctica tant bon punt van tenir-ne oportunitat; nois que encara no havien format part de cap equip. Amb dos veterans entremig aviat van demostrar la seva vàlua. De seguida algun ja va assimilar les escapades per l’extrem d’aquell soldat: en Santi, que quan va marxar d’aquí va ingressar a la Reial Societat de Sant Sebastià, o bé la picardia del davanter centre, en Luís que quan tiraven un “corner” dissimuladament trepitjava un peu del porter contrari.
Amb un començament de temporada força prometedor, en els partits amistosos, ja es va concebre l’esperança que s’estava gestant un bon equip. Va prendre part en el campionat provincial d’aficionat, torneig que també hi havia els primers equips d’Anglès, La Cellera, Amer, Bescanó i l’equip B del Girona. Exceptuant els desplaçament a Amer i Girona, que es van efectuar amb el tren, els altres es van fer a peu o en bici. Feia goig de veure com mitja colònia acompanyava l’equip. Allà on jugava el Bonmatí, l’èxit era assegurat i no hi havia festa major en que futbolísticament no en fos el protagonista.
En les eliminatòries del Campionat de Catalunya, li va tocar d’enfrontar-se al C.F. Barcelona d’aficionats, i va jugar el vell camp de Les Corts el 22 de març del 1942, on només hi va encaixar sis gols, en un preliminar de la lliga que varen jugar Barça-Sevilla. Això no va ser obstacle per restar mèrits a tots els bonmatinencs que es van sentir ben ufanosos d’aital honor.
També en fa un repàs en Pere Motjer a L’Amic núm. 4:
A propòsit de rebre d’en Benet, un programa dels partits de la Festa Major del 1980, en què al davant hi havia una fotografia del Bonmatí F.C., va donar-me ocasió per recordar algunes coses relacionades amb el futbol del nostre poble.
Miro i remiro aquesta foto de l’equip al camp de les Corts el 23/03/1942 i es pot comprovar el nombrós públic de les grades, amb en Francesc Pagès de delegat. A aquest últim el recordo com també a en Lluís Sánchez, en Florenci Tura i moltíssims més que sento no anomenar (ja que fou obra de tot un poble) que ajudaren i se sacrificaren perquè fos una realitat el nou camp de futbol.
El motiu de jugar amb un equip del F.C. Barcelona, va ser pel fet de classificar-nos per la Copa d’Espanya d’Aficionats. Recordo un reguitzell de coses d’aquella efemèride. Tots, dirigents, jugadors i simpatitzants, estàvem contents i també, perquè no dir-ho, un xic o força nerviosos d’haver d’enfrontar-nos amb el Barcelona d’aficionats, ja que els que érem vertaders “aficionats” en el bon sentit de la paraula, únicament érem nosaltres, ja que els adversaris ho eren només oficialment, puix tots sabem des de sempre com funcionen aquetes coses en la gran organització barcelonista. No vull pas dir que ells fossin tant pel que fa a professionals, però si controlats molt d’aprop, pel que fa a preparació tècnica, entrenaments i estil de joc, com potser també quant a ajuda econòmica.
Per donar una idea de la preocupació de la nostra Directiva, em sembla recordar que l’equip que en podríem dir normal, vàrem estar “reforçats” per en Joan Barnades i potser per l’Eugeni Casacuberta i algun altre, que ja havien deixat feia temps la pràctica del futbol, però que a causa de la seva experiència i classe, podien aturar o almenys alleujar la possible derrota que es preveia.
Efectivament, aquell partit al vell camp de les Corts, va ésser un desastre per molts motius. No voldria pas justificar la desfeta, ja que el potencial d’un equip i de l’altre eren molt diferents sobre el paper i no cal dir sobre el terreny de joc. Cal fer esment, que alguns dels jugadors del “Barça”, al cap de poc temps, jugaven en el Fabra i Coats (el que avui és el Barcelona Atlètic) i no gaire més tard alguns ja eren al primer equip. Per a nosaltres i pel poble de Bonmatí en general, va ser un veritable esdeveniment. Per la majoria dels nostres joves inexperts jugadors, el nom Barcelona ens impressionava i com a ciutat era molt lluny... (i no parlo solament de distàncies), i el camp de les Corts ens va venir força gran en tots els aspectes. Les seves dimensions eren molt diferents de les del nostre camp. Ens sobrava espai, sempre arribàvem tard... El terreny era lògicament amb gespa, a la que no estàvem gens acostumats; innocentment portàvem les mateixes sabates amb travessers, tal com jugàvem en camp de terra, en lloc de portar-hi tacs com corresponia en un camp d’herba. Dissortadament fins i tot sembla que potser havia plovisquejat una mica (o així m’ho sembla), però sigui com sigui, les relliscades estaven a l’ordre del dia, millor dit de la tarda, i la feina era poder mantenir l’equilibri al més petit moviment. Les grades, la tribuna, el públic, el sentit de la responsabilitat, tots ens aclaparava i feia que naveguéssim constantment entre aquells nois, que de jugar en sabien una estona llarga i a més estaven a la seva salsa. Recordo que alguns aficionats de la Cellera que vivien a la ciutat comtal, intentaven animar-nos des del seu seient, però no obstant la nostra bona voluntat, l’equip contrari ens va golejar escandalosament, decidint ja en un sol partit l’eliminatòria. En acabar el partit, i mentre anàvem capmoixos vers els vestidors, els jugadors del primer equip del Sevilla, estaven esperant que nosaltres sortíssim del camp per entrar-hi ells per jugar un partit de Lliga, i en Campanal, famós davanter centre de l’equip sevillà i del Nacional, ens va demanar pel resultat i en dir-li que havíem perdut per 6 a 0 ens va voler consolar, prometent-nos que ells ens revenjarien amb la victòria sobre el Barça. Sembla, però, que no va poder ser, ja que ells també perderen per una grossa derrota.
Un cop vestits de carrer i ja sense nervis, encara però impressionats per la grandiositat del camp i les seves instal·lacions, vàrem seguir les incidències del partit dels “grans” des de la tribuna com a convidats d’honor.
Sens dubte: fou una jornada difícil d’oblidar durant molt temps per tota l’expedició bonmatinenca.
En acabar el partit principal, sortírem del camp acompanyats pels jugadors del Barcelona, Balmanya i Raich, els quals eren íntims amics d’en Pagès. Àdhuc vingueren algunes vegades a Bonmatí a reforçar-nos en partits de Festa Major. Amb en Raich, vàrem viatjar un bon tros de “Metro” fins que trobà la seva combinació per anar cap a Molins de Rei, a on vivia.
Llavors pel que sembla, no obstant que eren uns grans i admirats jugadors i que es guanyaven bé la vida, no anaven pas encara a jugar amb cotxe propi com crec que fan els actuals.
Després vam tenir un partit de tornada al nostre camp que s’havia arranjat de nou entre el riu i les fàbriques. Encara que no podíem pas donar la volta a l’eliminatòria, l’expectació va ser enorme. Tant pel poble com per tots els aficionats de les rodalies, probablement devia ser una de les millors entrades enregistrades en el camp del Bonmatí en tota la seva història. Aquí vàrem jugar quelcom més bé que allà (o potser seria millor dir, menys malament); ens vàrem situar molt més ordenadament en el terreny de joc i amb menys o gens de nervis i amb l’ajuda del nostre públic, controlàrem perfectament els perillosos i experimentats jugadors barcelonistes. No obstant i això no poguérem pas guanyar, sols aconseguírem empatar. Val a dir que l’àrbitre també els va ajudar una mica. Es veu que en aquell temps, també als senyors vestits de negre, el nom d’un gran equip ja els inspirava respecte, i en jugades dubtoses es decantà sempre per l’equip visitant.
Tot i aquestes dificultats, va ser una experiència molt interessant i que donà al poble de Bonmatí una certa importància i prestigi, car no tothom tenia el privilegi de jugar amb el Barça al camp de les Corts i en partit preliminar entre dos equips punters com eren i són el Barcelona i el Sevilla. I pels que vam tenir la sort d’ésser protagonistes d’aquets actes, va representar una gran satisfacció i visquérem durant molt temps amb una il•lusió fenomenal, que ens féu sentir un xic més importants que de costum.
Ara, després de 45 anys, per obra i gràcia d’aquesta foto, ha estat molt agradable recordar aquells llunyans i feliços dies viscuts i he pogut reviure amb satisfacció i pensar a més a més en tots els companys i amic, alguns dels quals, dissortadament, ja no hi són.
Espero que això serveixi per encoratjar els nois de l’equip del poble, per tal que puguin algun dia sobrepassar amb escreix el llistó que un grup animós d’aficionats (directius, jugador i públic) varen posar en una bona alçada ja fa prop de mig segle.
I també se’n va fer ressò la premsa de l’època.
El Pirineo publicava el dia 21 de març:
El primer equipo del Bonmaití F. C. campeón "amateur” de nuestra provincia tiene mañana que jugar en el campo de Las Corts (antes del encuentro entre el Sevilla y el Barcelona) su primer partido eliminatorio para el campeonato de Cataluña, con el equipo "amateur" del Barcelona C.F.
Partido difícil para el equipo de Bonmatí, pero que dado el entusiasmo de que están poseídos sus jugadores, estamos seguros que sabran superar todas las dificultades y regresar con un excelente resultado, y luego en el partido de vuelta, clasificarse para ir adelante en busca del título...
El Bomnatí F. C. presentarà el equipo siguiente: Seriñá o Vilaplana, Barnada, Motger, Puig, Coll, Huix, Aliu, Costa, Casacuberta, Anglada y Guix.
I el 25 de març:
El primer equipo del Bonmatí C. F. que representa a nuestras comarcas en el campeonato regional de aficionados, actuó el pasado domingo en Las Corts, frente al once del Barcelona C.F.
El resultado fue de 6 tantos a cero favorable al equipo azul-grana, que además de alinear a muchos jugadores de valía reconocida (uno de ellos Casamor) pudo actuar con mayor soltura, debido al estado del campo y a la lluvia pertinaz que cayó durante todo el encuentro.
En el primer tiempo el equipo del Barcelona, ejerció mayor dominio, pero en la segunda parte los jugadores del Bonmatí, actuaron con gran entusiasmo y lograron dominar ampliamente, pero sin eficacia ante la portería, por falta de rematadores.
El próximo domingo, debe jugarse en Bonmatí el partido de vuelta y aunque se estima que es difícil anular la ventaja conseguida por el once barcelonista, se espera alcanzar un triunfo que compense el resultado obtenido en Las Corts.
El dia 28 de març:
Se juega mañana en Bonmatí un interesantísimo encuentro correspondiente al campeonato de Cataluña de aficionados, entre los equipos del Bonmatí y del Barcelona. El pasado domingo los azul-grana jugando en su terreno de Las Corts, con el campo encharcado por las lluvias y el ambiente propicio, lograron un amplio triunfo por seis tantos a cero.
Mañana el entusiasta equipo del Bonmatí F. C. debe darles la réplica. Reconocemos que la distancia es difícil de salvar y que asimismo el once barcelonista, es de elevada categoría. Pero tampoco desconocemos el valor y la tenacidad de los jugadores del Bonmatí y estamos seguros de que mañana harán lo imposible para triunfar y conseguir para nuestras comarcas, un resultado magnífico y honorable.
Los equipos se formarán así:
Barcelona C. de F.: Colominas, Torra, Martínez, Elias, Rossell, Virgili, Riba, Corsells, Casamor, Navarro y Llovera.
Bonmatí F. C.: Seriñá, Bernadas, Motjer, Puig, Coll, Huix, Aliu, Anglada, Casacuberta, Costa y Guix.
I finalment el dia 30 de març es publica:
Ante numerosa concurrencia, jugóse ayer en Bonmatí, el partido de vuelta correspondiente al campeonato de Cataluña de aficionados, entre los primeros equipos del Barcelona y del Bonmatí.
El encuentro resultó muy emocionante y entretenido, poniendo ambos equipos todo su entusiasmo en la lucha. El resultado fue favorable al equipo azul-grana por 4 tantos a 3, con lo cual se clasifica para la siguiente eliminatoria.
El equipo de Bonmatí, jugó un gran encuentro pero tuvo que inclinarse ante la superioridad técnica y la preparación de sus adversarios.
