Si fem una ullada a la història i viatgem al passat, les nostres arrels tenen un nom que, acompanyat d’altres persones, va fer possible que el nostre poble fos el que és: Eugeni Casacuberta Cassà. Canvis i circumstàncies viscudes porten el nostre municipi a les característiques actuals i, senzillament, a ser una realitat.

Als inicis de la colònia, a finals del segle XIX, Manuel Bonmatí de Cendra volia que els treballadors tinguessin habitatge i, a més, que disposessin de diferents serveis. No era una condició viure a la colònia, sinó que la intenció era oferir allotjament i serveis. La carnisseria va ser oferta als pares de l’Eugeni. De manera que el matrimoni, i més endavant també els seus fills, es van fer càrrec del negoci. L’Eugeni, nascut l'any 1915, de jove feia d’aprenent de confiter a la pastisseria Puig de Girona. Posteriorment, però, les circumstàncies personals el van portar a haver de fer-se càrrec del negoci familiar, la carnisseria de Bonmatí. Mai, però, va deixar de fer i repartir bunyols per Dijous Sant als seus veïns!

A la dècada del 1950, ja casat amb la Dolors Antoner i amb tres fills (en Josep, la M. Rosa i en Lluís), l’Eugeni tingué la iniciativa d’ampliar el negoci familiar a Girona (al carrer de La Salle i al Mercat del Lleó), on s’hi van traslladar les seves germanes i el seu fill Josep, qui va seguir i ampliar el negoci durant molts anys a la ciutat. De la botiga de Bonmatí se’n va ocupar, sobretot, la seva esposa, Dolors. Posteriorment, la M. Elena Puig (l'esposa d’en Lluís, fill petit de l’Eugeni) es va posar al capdavant de la carnisseria.

Ens traslladem ara a l’any 1939, 42 anys després de la construcció de la colònia i a les portes de la postguerra. És en aquest context quan la colònia tèxtil, creada per tal d’allotjar els treballadors de les indústries, canvia de propietaris i passa a ser adquirida per “Fábricas L. Mata y Pons, S.A.”, empresa que la compra a Josep Maria Bonmatí. L’ambient que es respira és de confrontació, fins i tot entre amos i treballadors. L’amo Mata i Pons mostra un desinterès total per la colònia. Tant és així que els pisos arriben a presentar un estat deplorable, degut a la deixadesa i a la nul•la predisposició a fer-hi un manteniment. El precari estat dels edificis i la manca d’interès del propietari va fer, finalment, que Mata i Pons declarés els pisos de la colònia en estat de ruïna l’any 1961.

Aquesta situació es manté fins que, l’any 1967, es forma un patronat local per a l’habitatge anomenat “Patronato San Benito de Amer sección Bonmatí”, per iniciativa de l’Ajuntament d’Amer, de qui Bonmatí encara depenia. Es planteja la construcció de la primera fase de 40 vivendes; 22 cases i 3 blocs de pisos de protecció oficial, el que constituirà el naixement del Grup Bondia. La colònia era declarada en ruïnes i, per tant, a la llarga el poble hauria “desaparegut”. El patronat va tenir la voluntat de mantenir el poble viu i millorar la qualitat de vida de tots els habitants de la colònia.

Entre d'altres membres del patronat (Benet Valentí, Josep Pigem, Josep (Pepet) Puig o Mn. Àngel Pla), l’Eugeni Casacuberta n’esdevé una persona crucial, convençut i compromès amb el poble i el seu futur. Ell i en Benet, especialment, van formar un gran equip.

La proposta de construcció de nous habitatges va ser molt ben rebuda entre els veïns de Bonmatí i es va tirar endavant la preinscripció per adquirir-ne un. Era tant l’interès que, arribat el dia que es podien preinscriure els interessats, es van formar llargues cues. Algunes persones fins i tot van estar esperant durant tota la nit anterior. Va ser un èxit total de demandes, fet que demostrava clarament que hi havia màxim interès en la construcció dels habitatges.

Tanmateix, la proposta no va ser ben vista pels propietaris de la colònia, l’empresa Mata i Pons. Tant hi estaven en contra que posaren pals a les rodes per tal que no es tirés endavant el projecte. Entrebancs i més entrebancs per tal d’accedir al nou grup de cases per a la seva construcció. Per exemple, van col•locar barrots als carrers de la colònia per impedir-hi la circulació, de manera que els camions que anaven a construir les cases tinguessin més complicat l’accés al nou Grup Bondia. Es van generar moments complicats per als veïns, que no oblidem que eren treballadors seus. 

Tot i així, els empresaris no van aconseguir el seu propòsit, ja que, gràcies a la determinació del patronat i al suport de l’Estat, es va poder tirar endavant la construcció dels habitatges.

Després de molt d'esforç i lluitant contra tots els impediments que se’ls van presentar, es va poder fer la inauguració de la primera fase del Grup Bondia el dia 27 d’octubre del 1969. Va ser una inauguració realment important, com ho demostren els fets i les personalitats que hi foren presents, amb l’acompanyament, fins i tot, de la Banda Municipal de Barcelona.

Cal recordar la personalitat de l’Eugeni com a persona clau perquè aquest projecte fos una realitat, des de la seva implicació com a membre del Patronat fins al sacrifici personal que va fer en molts sentits per poder-lo complir.

Durant els anys següents, el Patronat continuà impulsant el creixement del poble; en un període de 10 anys, en quatre fases diferents, es van arribar a construir fins a 156 habitatges de protecció oficial. Alhora, se’ls va anar dotant d’altres serveis: l’escola (l’any 1972), la parròquia (l’any 1973), l’equip i el camp de futbol (l’any 1975, amb el qual, sobretot, l’Eugeni hi dedicà també moltes hores i esforç com a membre de la junta), etcètera. Vivendes i serveis que, en definitiva, creaven i definien el poble que avui coneixem.

D'altra banda, els pisos de la colònia es van posar en venda l’any 1978, essent ja propietat de l’empresa Textil Armengol (que els va comprar a Mata i Pons l’any 1975). La majoria van ser comprats pels inquilins, que els van poder adquirir a un preu assequible, d’acord amb l’estat en què es trobaven els immobles.

Arran del compromís amb el poble i la seva actuació al capdavant del patronat, l’any 1971 l’Eugeni es va convertir en tinent d’alcalde, representant de la Colònia a l'Ajuntament d'Amer (fins al moment ho havia estat Lluís Sánchez, regentador de l’estanc del poble i treballador d'Indústries Elèctriques Bonmatí). D’aquesta manera, l’Eugeni fou el principal representant del poble fins a les primeres eleccions municipals democràtiques, l’any 1979. A tall d’anècdota, es pot exposar que l’Eugeni va fer les gestions per poder tenir també una guarderia municipal a Bonmatí però, finalment, se la va adjudicar la població d’Amer, on fins llavors tampoc n’hi havia.

El mandat del 1979 al 1983, amb Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Piserra com a representants del poble a Amer, va ser la que conduí a la segregació de Sant Julià del Llor i Bonmatí d’Amer, esdevenint població independent. Resulta la culminació del que s’havia gestat la dècada anterior; havien construït un poble!

L’any 1980, l’Eugeni va rebre una ofrena de mans de Josep Vidal (representant de Bonmatí a Amer i, posteriorment, primer alcalde del nostre municipi) i Josep Puigdemont (alcalde d’Amer i alcalde honorífic de Bonmatí), en nom de totes les associacions del poble, i li van dedicar un carrer al Grup Bondia posant-li el seu nom, Eugeni Casacuberta.

L’any 1988, a causa d’un càncer que patia des de feia anys, “a l’edat de 73 anys mor al seu domicili del carrer que porta el seu nom Eugeni Casacuberta, principal impulsor del nou Bonmatí” (tal com escriu Benet Valentí al llibre Cronologia per a una història - Bonmatí, el qual el dedicà a l’Eugeni).

 

Família Casacuberta

 

Bonmatí, Sant Jordi del 2021