L'any 1777 va ser un any propens als aiguats: n’hi va haver a principis de juny, a mitjans de novembre i al mes de desembre, que és el més recordat perquè va ser el que va fer desviar el curs del riu Ter al seu pas per la Cellera i, com a conseqüència, va fer que deixés de passar l'aigua per sota del pont vell de Sant Julià.

De tota manera, si bé es diu que va ser l'aiguat de Santa Llúcia el que va provocar el desviament del curs del riu, també hi ha la possibilitat que es produís un mes abans, concretament el 13 de novembre d’aquell mateix any.

Sigui com sigui, els aiguats d’aquell any van inutilitzar (per sempre més) el pont i les dues bandes del riu van quedar incomunicades.

A partir d’aquell moment, per creuar el riu només hi va haver com a alternativa l'ús de barques. I va ser així durant dos segles, fins que no es va construir el pont que uniria Sant Julià i Anglès, inaugurat l'any 1977.

Es desconeix si aquell aiguat va produir danys personals; ara bé, de danys materials sí que en va provocar. A part del canvi del curs del riu a Sant Julià, cap a Girona va rompre la séquia Monar i dues rescloses. Al Pont Major diuen que l’aigua passava per sobre del pont.

De Girona es conserva un croquis, datat aproximadament l'any 1780, amb la inscripció "Plano que demuestra la variacion del confluente del rio Oña con el Ter; los daños que la nueva direccion de las aguas amenaza a la carretera de Francia en la calle de Pedret, y las obras que se consideran precisas para precaverlos".

Es pot constatar, doncs, que en aquella època els aiguats van provocar una "nova direcció de les aigües" del Ter en diferents indrets, tot i que no es pot descartar que els desviaments fossin originats a còpia de riuades anteriors.

[Foto: Fragment del mapa "Des Fürstenthums Catalonien: Nordoestlicher Theil (1791) / Font: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/3010/r...