Manuel Bonmatí de Cendra, màxim dirigent del partit carlí a Girona, en un afany per desempallegar-se del poder creixent dels lliberals i conservadors d’Amer, que feien pinya contra ell, va iniciar el 1907 un procés per independitzar-se del municipi amerenc i annexar-se al de Bescanó.
El 1906, un cop la Colònia Bonmatí va quedar més a prop de Bescanó gràcies al pont construït sobre el Ter, Manuel Bonmatí va iniciar la seva estratègia per posar fi als conflictes existents amb els dirigents d’Amer.
El primer pas administratiu per poder-se agregar a Bescanó va ser obtenir l’aprovació del consistori bescanoní, i a tal efecte es va presentar una instància signada per gairebé la totalitat dels veïns de Sant Julià del Llor i la colònia fent la petició.
El consistori de Bescanó, en sessió extraordinària celebrada el 8 de maig del 1907, va acceptar la petició.
El juny del 1907 es va iniciar la tramitació de l’expedient i el febrer del 1908 la proposta va entrar a la Diputació de Girona.
En les sessions desenvolupades a la Diputació es veien les picabaralles i els ressentiments existents entre Manuel Bonmatí i el consistori d’Amer, amb acusacions i retrets mutus. Entre aquests retrets es van denunciar les manipulacions i coaccions en el vot dels obrers de la colònia, i es va proposar una nova votació en què el poble pogués expressar lliurement la seva decisió. La proposta es va votar i es va designar una comissió a tal efecte.
Es va tornar a fer una votació popular i va tornar a guanyar per majoria la voluntat de segregar-se d'Amer. Ara bé, la decisió es va aconseguir ajornar més d’un any presentant diferents al·legacions els contraris a la segregació.
Finalment el dictamen de la comissió de governació de la Diputació del dia 11 de gener del 1910, un cop estudiat l’expedient, va ser la no conveniència de la segregació. Aquest dictamen va ser sotmès a votació i per majoria va ser desestimat, cosa que va acabar amb un altre debat polític que es va cloure amb l’acord de la majoria dels diputats de no tirar endavant l’expedient.
En vista d’això, Manuel Bonmatí i altres signants de Sant Julià del Llor van interposar recurs d’alçada contra l’acord. Aquest tràmit pretenia fer arribar el tema al Ministeri de la Governació, que, si el considerava pertinent, l’hauria de portar a les Corts i al Senat.
Finalment una comissió nomenada pel Senat, de majoria conservadora, el dissabte dia 11 de maig del 1912 va presentar un dictamen contrari a la segregació i, així, va donar per acabat un procés infructuós que va durar gairebé cinc anys.
Un procés en què, deixant de banda els interessos dels habitants de la Colònia i els veïns de Sant Julià, molt dominats en aquell moment pel gran propietari, hi havia en joc les picabaralles existents entre Manuel Bonmatí i el govern municipal d’Amer. A part també hi havia en joc el guany que Bescanó podia obtenir de l’annexió i la pèrdua que suposava per a Amer, tant econòmica, perquè comportava deixar de percebre ingressos de Bonmatí, com de població, ja que haurien quedat a Amer 2.006 habitants, quan en aquell moment 2.000 era el nombre mínim necessari per poder ser municipi.