[La informació per fer aquest article està extreta del que va deixar publicat Benet Valentí al programa de la festa major de l’any 1988.]

La Font de la Rovira, que actualment es troba situada al Grup Bondia, va ser construïda en el seu emplaçament original (a prop de la masia de la Rovira) per la família Carreras Artau l’any 1911.

Tomàs Carreras Artau, nascut a Girona el 1879, doctor, professor i catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona del 1912 al 1949, es va casar amb Montserrat Bonmatí Pujol, filla de Manel Bonmatí de Cendra, el 28 de maig del 1912. Fruit d’aquest matrimoni varen néixer tres fills: Tomàs, Manuel i Concepció.

Amb aquest enllaç, es varen unir en certa manera les propietats de la família Bonmatí amb les que tenia la família Carreras Artau per la zona i en concret a la muntanya de Sant Julià, entre les quals hi havia la masia de la Rovira, així com també la propietat de la Vigilada, on hi havia una mina del mateix nom de la qual s’extreia plom i barita (els Carreras Artau no explotaven la mina directament, però sí que eren els propietaris dels terrenys).

Tal com va publicar Benet Valentí a L’Amic núm. 13:

La mina la Vigilada estava situada entre les masies de la Rovira i can Rigau i tenia el pou principal, que superava els cent metres de profunditat. El material extret era traslladat amb matxos fins a la Rovira, després mitjançant un tir de vagonetes era baixat fins a can Verònic, passava a tocar del cementiri, travessava el pla de Bonmatí fins arribar al lloc que coneixem per can “Sidro”, on es descarregava i es feien les operacions de selecció i rentat. Després, aprofitant un desnivell, per mitjà d’una “tremuja” o rampa el mineral anava a parar al molí.

Entre els anys 1910-20 la falta de mitjans de tot mena, entre ells el de transport, es feia notar molt i això obligava les ments a ser més enginyoses. La mina la Vigilada tenia un bon desnivell i el recorregut es feia sense cap animal; això sí, davant i darrera del tir de vagonetes hi anava un treballador amb una galga per evitar que s’embalés. El retorn del reguitzell de vagonetes buides es feia amb un matxo.

Va ser en aquest indret, prop de l’entrada de la mina, que es va aixecar aquesta font bastida de pedra tallada. Es va gravar una inscripció a la pedra que, citant versos de Mn. Cinto Verdaguer, deia:

¡OH, FONT DOLSA Y REGALADA!

DE VOSTRES AYGÜES DEL CEL

DONEUMEN UNA TIRADA

QUE LA DEL MÓN ÉS DE FEL.

Segons comentava Benet Valentí en el seu escrit publicat al programa de la festa major del 1988:

Durant el temps que va tenir vida la font, el bell paratge que l’envoltava, convidava a ser punt de parada per tal que hi reposessin forces els treballadors que anaven i venien de la mina. Pels carreters, que transportaven el material de la mina, també els hi era un bon repòs.

L’ombra que proporcionava l’espessa vegetació i la frescor de l’aigua, tot just eixida de la muntanya, eren un bon sedant per mitigar la set i la suor ocasionades pels fatigosos esforços.

En el moment de la construcció, un cap de lleó de bronze feia brollar l’aigua mitjançant un tub que li sortia de la boca i que proporcionava un raig d’aigua continuat.

Ara bé, per la font va deixar de rajar-hi aigua l’any 1915 en enfonsar-se el pou mestre de la Vigilada.

Amb el pas dels anys, no només aquesta font va deixar de donar aigua, sinó que moltes d’altres també ho van fer. Segons assenyalava Benet Valentí en el seu escrit del 1988:

Les fonts i els viots, que prop seu tenien vida, en els últims 50 anys han renunciat a donar aigua, aquestes, però, van ser víctimes d’irregularitats atmosfèriques. Salvant la font de Can Rigau, que encara dóna aigua ben pura, han desaparegut les fonts del Cabrit, Can Verònic, Can Verneda, La Pera, Can Rossell, Ca l’Orella, Can Borrell, etc...

La font de la Rovira, amb el pas dels anys, a més de quedar en desús es va anar malmetent i abandonant.

Va ser el mes de juny del 1987 que Tomàs Carreras i Bonmatí, fill de Tomàs Carreras Artau i Montserrat Bonmatí Pujol, va cedir a l’Ajuntament les pedres de la font perquè s’instal·lessin al paratge del Grup Bondia per tal, com deia Benet Valentí, “amb ella poder recordar a les properes generacions el fi pel qual va ser construïda”.

El nou emplaçament de la Font de la Rovira va ser inaugurat el dia 11 de setembre de l’any 1988 en presència de Tomàs Carreras Bonmatí, a qui l’Ajuntament va dedicar-li una placa instal·lada a la font com a prova d’agraïment per la seva donació.

Aquella inauguració es va cloure amb una audició de sardanes i un ball popular.

Gràcies a aquest nou emplaçament, es va poder donar nova vida a aquesta font abandonada i mig perduda. Ara bé, han passat els anys i malauradament poc ús se’n fa actualment. Si bé ens explica una història centenària, molt poca gent en té coneixement.