Les mines de Sant Julià

A la muntanya de Sant Julià, durant molt anys, va ser molt important la indústria de la mineria, d’on s’extreien principalment barita, plom i ferro.
 
Tal com menciona Benet Valentí en l’article sobre les mines de Sant Julià a la revista L’Amic núm. 13:
 
“En el decurs del temps han estat moltes les companyies que intermitentment han intentat treure profit de la suposada riquera del seu mineral. Des dels seus inicis, les mines han tingut dos sectors. El primer estava situat entre el carrer Nou i el carrer Petit i el formaven tres mines: la Carlota, la Rosa i San José, en les quals predominava el plom. Darrera la muntanya, l’altre sector era el que prenia més extensió; mai no va ser tan pròsper com el primer, ja que se n’extreia barita amb una quantitat molt minsa de plom”.
 
Hi va haver una gran quantitat de mines, moltes d’elles a cel obert, però cada una d’elles ocupava pocs treballadors.
 
L’època més esplendorosa d’aquestes mines va ser del 1914 al 1918, durant la Primera Guerra Mundial, per la necessitat que hi havia de mineral.
 
Continuant amb el que comenta Benet Valentí:
 
L’abundant extracció de barita i plom d’aquestes mines va obligar la companyia explotadora a aixecar un molí amb 12 moles en el lloc que avui és conegut per la plaça del Motor. La mina la Vigilada estava situada entre les masies de la Rovira i can Rigau i tenia el pou principal, que superava els cent metres de profunditat. El material extret era traslladat amb matxos fins a la Rovira, després mitjançant un tir de vagonetes era baixat fins a can Verònic, passava a tocar del cementiri, travessava el pla de Bonmatí fins arribar al lloc que coneixem per can “Sidro”, on es descarregava i es feien les operacions de selecció i rentat. Després, aprofitant un desnivell, per mitjà d’una “tremuja” o rampa el mineral anava a parar al molí.
Entre els anys 1910-20 la falta de mitjans de tota mena, entre ells el de transport, es feia notar molt i això obligava les ments a ser més enginyoses. La mina la Vigilada tenia un bon desnivell i el recorregut es feia sense cap animal; això sí, davant i darrera del tir de vagonetes hi anava un treballador amb una galga per evitar que s’embalés. El retorn del reguitzell de vagonetes buides es feia amb un matxo.
El plom extret de la barita, les moles el convertien en granet i era enviat amb saquets, mentre que la barita era traslladada a l’estació segons que era feta la comanda: trituració o entera. Els propietaris, quan venien el terreny per perforar, sempre feien constar a l’escriptura que, si la companyia abandonava l’explotació, els terrenys tornarien a passar novament al venedor com també tots els béns que s’haguessin construït durant les excavacions. Així, en Garganta (el Ros) va recuperar tots els terrenys de la Vigilada i en Bonmatí, l’edifici del molí de barita aixecat el 1915, local on més tard va instal·lar un motor Diesel com auxiliar de les seves indústries elèctriques. D’aquí ve que aquest espai avui encara és conegut com la plaça del Motor.
 
El sector miner a prop del carrer Petit de Sant Julià estava format per les mines Carlota, San José i Rosa. Aquestes mines fins l’any 1917 varen estar sota el control de l’empresa La Andaluza, que estava formada pels Bonmatí (primer Manuel i després Josep Maria), en Riubrugent de Sant Julià (de ca l'Anglesell), Josep Bosch de Vilanna i un tal Auguet d’Anglès. L’any 1917 la societat es dissol i passa a adquirir tots els drets Josep Bosch. Per aquesta adquisició, Bosch rep un préstec de 300.000 pessetes de Josep Maria Bonmatí.
 
Les aspiracions d’en Bosch eren molt optimistes i com que pensava que el filó o les bosses de plom continuaven en direcció cap al riu, creia que trobaria la veta a l’altre costat del Ter.
 
Això en certa manera va propiciar el desgraciat accident del 20 de desembre de 1920, en què van morir set treballadors. Posteriorment a aquest tràgic succés, la mina es va abandonar i Josep Bosch va quedar arruïnat.
 
A Josep Maria Bonmatí, com a pagament del préstec i dels deutes per l’energia elèctrica que subministrava, se li van atorgar totes les propietats de Josep Bosch.