En plena postguerra i per fer més certa la dita que diu que sempre plou sobre mullat, té lloc un fort aiguat, un dels més recordats, que causa danys importants a les fàbriques que s'estaven restituint, als pisos de la colònia i al pont reconstruït que s'acabava d'inaugurar, entre moltes altres destrosses.

Així ho va descriure Benet Valentí al llibre Cronologia per a una història - Bonmatí:

Un aiguat de grans proporcions, mai vist en aquestes pobles de la conca del Ter, s'emporta un terraplè que uneix el pont amb la colònia. Novament soldats presoners el substitueixen per tres arcades. L'aigua s'ha endut els horts i les collites es perden riu avall. A les cases i fàbriques el nivell de l'aigua arriba als dos metres. La guerra, la postguerra i l'aiguat portaran l'època més angoixant que viurà la colònia des de la seva fundació. La fúria de l'aigua també s'emporta l'arcada més propera a la Cellera del pont romànic de Sant Julià.