Repassant la història de la festa major, veiem que va molt lligada a la història de la Colònia, ja que es va celebrar des de la seva fundació.
L’any 1900, quan s'acabava d'estrenar la colònia, Manuel Bonmatí va instar el jovent a organitzar una celebració. La primera festa major, encara que possiblement usar el terme "major" per aquella primera festa és massa agosarat, es va celebrar el dia de la Mare de Déu de Setembre (8 de setembre, dia de les marededeus trobades) a la Capella de la Mare de Déu de Calders. No va poder ser a la Colònia perquè en aquell moment estava en construcció la nova capella de la casa Bonmatí (hem de pensar que l’ofici era l’acte central de la festa).
A partir d’aquell moment la festa major de la colònia es va anar celebrant ininterrompudament -excepte en els anys de la Guerra Civil-, molt lligada al jovent, encarregats durant molts anys d’organitzar-la. Tal com diu Josep Pigem a L’Amic número 7 (pàg. 20-21): “A partir d’aquí, ja cada any el jovent llogava una cobla, construïa un envelat de rames i els bonmatinencs... cap a ballar.”
Tot i que la primera festa es va celebrar al setembre, immediatament es va traslladar a la Pasqua florida o de Pentecosta.
El 1906 trobem la primera notícia de la festa major de Bonmatí publicada en premsa.
Més tard, el 1916, se'n torna a tenir constància per aquesta notícia:
La orquesta «La Principal» de Palafrugell está contratada para la fiesta mayor que celebrará la colonia Bonmatí los días 10, 11 y 12 del próximo junio.
El juny del 1917 es publica:
La Colonia Bonmatí celebrará extraordinarias fiestas el día 30 del actual y el domingo primero de julio con bailes el sábado por la noche y el domingo tarde y noche en un entoldado, y sardanas mañana y tarde en la plaza habiendo contratado la orquesta «La Selvatana». Además la misma orquesta dará varios conciertos.
El 14 de maig del 1921 trobem:
Mañana y pasado celebra su fiesta mayor la colonia de Bonmatí, estando contratada la orquesta «Els Montgrins» de Torroella de Montgrí.
El 1923:
La Colonia de Bonmatí celebrará su anual fiesta mayor los próximos días 19, 20 y 21 de los corrientes.
Para amenizarla están contratadas las reputadas orquestas «La Selvatana» de Cassá de la Selva y «L'Art Gironí» de esta ciudad.
Los bailes tendrán lugar en un entoldado levantado exprofeso por el conocido adornista señor Comas.
La festa de 1924 és anunciada d’aquesta manera.
Los próximos domingo y lunes de Pascua celebrará la fiesta mayor la vecina colonia de Bonmatí, estando contratada para amenizarla la orquesta «Antiga Pep de Figueras».
El programa es el siguiente: Día 8.—A las 10 de la mañana, Oficio solemne en la iglesia de la colonia, cantándose una misa por la orquesta; a las 12, sardanas a la plaza; a las 4 de la tarde, baile en el entoldado; a las 5 y media, partido de Fútbol; a las 7, sardanas en la pieza; a las 10 y media de la noche, serenata; y a las 11, baile en el entoldado.
Día 9.—A las 12 de la mañana, dos sardanas en la plaza; a las 4 de la tarde, baile en el entoldado; a las 5 y media, partido de Fútbol; a las 7, sardanas en la plaza; y a las 10 y media de la noche, baile en el entoldado.
La del 1929:
Durante los días 19 y 20 del corriente celebrará su fiesta mayor la colonia de Bonmatí, habiendo contratado para amenizar sus festejos a la renombrada orquesta – cobla "La Selvatana" de Cassá de la Selva.
El 1931:
Les festes dels pobles veïns de Bonmatí i Sant Feliu de Pallarols, celebrades aquests dies de Pasqua, han estat animadíssimes.
A Bonmatí tenien les orquestres "La Principal" de Cassá de la Selva, i a Sant Feliu "Els Montgrins", de Torroella i "La Principal" de la localitat (Amer).
Hi hagué futbol a Bonmatí el diumenge i el dilluns; lluitaren els potents equips de Barcelona l'un titulat "Penya Llevant", i l'altre de Bonmatí el primer dia i contra el C. D. Anglés el segon.
El primer partit fou guanyat pel Bonmatí per 2 a 1 i el segon per l'Anglés per 1 a 0. Tant el Bonmatí com l'Anglés jugaren reforçats per elements de vàlua de la província.
El juny del 1933:
Durante los días 4, 5 y 6 se celebró la tradicional fiesta mayor, siendo extraordinariamente concurrida, tanto el baile como las sardanas, por las que esta comarca siente enorme interés.
Los festejos iban a cargo de las coblas orquestas Barcelona y Girona. Se había instalado un magnífico entoldado dando una simpática nota de color las muchas señoritas que concurrieron, distinguiéndose por su extremada elegancia.
El segundo día de fiesta, por la noche, las dos orquestas nos deleitaron con un concierto. Durante el descanso de la primera a la segunda parte hubo un intermedio cómico de gran risa, a cargo de los Danés-Ferragut, siendo aplaudidísimos, y por fin de fiesta hubo una gran audición de sardanas y baile a cargo de la cobla Girona.
Del 1935 es conserva una còpia del programa:
Els anunciants de la festa que surten en el programa varen ser: “Tuyarro” – Francesc Trias de Santa Coloma de Farners, Casa Puig (bicicletes) Bonmatí – Servei d’Omnibús La Anglesense, Taller de bicicletes Lluís Ribas (Anglès), Omnibús Manuel Roca – Bonmatí, J. Sala (Bonmatí) SIMMI, Freixenet (agent a Bonmatí Eusebi Ferragut), carnisseria Florenci Julià (Anglès), Universal Elèctric representant a Bonmatí (Francesc Pagès), Fàbrica de borses i papers J. Pagès (Bonmatí), Fàbrica de gasoses Narcís Vilagran (Anglès), Anisats i licors Narcís Duran (Cassà de la Selva), Tallers Gràfics Salomó Marqués (Girona).
Una festa amenitzada majorment per L’AS d’Anglès, que tal com descriu Josep Pigem sempre havia mantingut una rivalitat amb la Selvatana (L'Amic núm. 7, pàg. 21): “La festa major de Bonmatí, especialment abans del 1939 gaudia d’una esplendidesa exuberant. De Girona fins Amer hi assistia tot el jovent. Era consuetud de contractar la Selvatana de l’Arpa i l’As d’Anglès d’en Masats. Els que llavors érem jovenets encara recordem la rivalitat que hi havia en els concerts amb els “solos” d’en Tomàs de la Selvatana i l’estil que posseïa en Pic de l’As fent donar voltes a la verra sense perdre mai el compàs”.
De l’esplendor de la festa d’aquella època també en parlava Benet Valentí:
Si prenem com a base les festes fins l’any 1936, tenint en compte que en el 37-38 i 39, no se’n van celebrar a causa de la guerra, trobarem que en general, no solament el jovent, sinó fins i tot la gent menuda acompanyada dels grans, feia cap a Bonmatí el dia de cinquagesma. Les comunicacions llavors eren escasses. De servei públic per a desplaçar-se només hi havia el tren, que això sí, feia viatges extraordinaris i arribaven atapeïts d’ambdues direccions. Feia bonic de veure la plaça de la colònia, a la tarda, com una pacífica invasió humana travessava el pont. De cotxes n’hi havia poquets, només algun autocar d’en Centena que des d’Anglès aquells dies feia viatges especials.
De les Serres, de Constantins, de Vilanna, de Trullàs, de Sant Julià, de St. Climent, etc., acudia gent a la festa. Arribaven per carreteres, camins i caminets a peu. En bicicleta no en venien pas gaires, puix de “bici” no en posseïa pas tothom i de moto ningú.
Era una festa com les dels altres pobles i per tant no tenia pas moltes varietats, però tenia un quelcom d’especial que no en gaudien les altres. El partit de futbol, les sardanes a una plaça replena d’anelles de sardanistes de totes les edats i ben voltada de gent i, com si d’un acte religiós es tractés, gaudien amb respecte dels compassos d’unes cobles que s’esforçaven per agradar, puix tenien en compte que la festa de Bonmatí, essent la primera de la temporada, era un reclam que els proporcionava futurs contractes, alhora que essent dues cobles, era ben lícita la competència. Verdaderament era un espectacle.
Després el ball, les sessions de ballables a l’envelat, tant a la tarda com a la nit, tant el diumenge com el dilluns, era massa. La gran quantitat de jovent gaudia d’una diversió ben atraient, encara que sovint censurada pels capellans, escoltant i ballant unes melodies d’última hora, que després la joventut intentava, amb més o menys d’encert, d’escarnir.
Durant la guerra, i tal com comenta Benet Valentí, no es va celebrar la festa. L’any 1937, al mes de maig, en comptes de la festa es va portar a terme una recaptació de fons entre la gent de la Colònia per ajudar els hospitals de sang.